Joan Mirambell i Ferran

arquitecte, dissenyador de jardins, dibuixant

Joan Mirambell i Ferran[1] (Barcelona, 28 de febrer de 1892[2] - Barcelona, 14 de maig de 1983) fou un dissenyador de jardins i dibuixant. S’inicia com a pintor i il·lustrador, però és amb el disseny de jardins privats que assoleix reconeixement i prestigi.

Infotaula de personaJoan Mirambell i Ferran
Biografia
Naixement28 febrer 1892 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona
Mort14 maig 1983 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Barcelona
Dades personals
FormacióEscola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Escola Superior dels Bells Oficis Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódissenyador de jardins Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria modifica

Fill de Joan Mirambell, que tenia una fàbrica de teixits, i d'Antònia Ferran, va aprendre dibuix i es forma a l'acadèmia de Francesc Galí. Va estudiar diferents assignatures a l'Escola Superior dels Bells Oficis i a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona per tal de dedicar-se a la direcció de jardins. Durant uns anys compagina la pintura amb la il·lustració de llibres, entre altres El mal caçador, de Josep Maria de Sagarra, revistes i petits impresos, així com l’exercici de professor en diverses escoles. Va pertànyer al Cercle Artístic de Sant Lluc.

Va llogar amb el arquitecte Raimon Duran i Reynals un estudi a la plaça Universitat de Barcelona on comença a projectar els seus primers jardins. El 5 d' octubre de 1929 es casa amb Joana Coscujuela Pardina i va tenir dues filles.

Durant la guerra col·labora amb la Generalitat de Catalunya en la salvaguarda del patrimoni artístic. Rep l'encàrrec d’ocupar-se del traçat, reforma i conservació dels jardins dels edificis i monuments del Departament de Cultura. Quan la vida de la Guerra Civil a Barcelona se li va fer molt difícil, marxa a viure amb l'esposa i les filles a Viladrau. Acabada la guerra, torna a Barcelona.

Va rebre molts encàrrecs de la burgesia industrial, que destina l'habitatge fonamentalment a segona residència, fruit del desenvolupament de l'estiueig o d’un turisme naixent.[3]

Va morir el 14 de maig de 1983.[4]

Dissenys de jardins destacats modifica

A Viladrau:

A Barcelona: [6]

A la Costa Brava:[6]

A Sant Joan de les Abadesses:

Publicacions modifica

  • La Enseñanza del Dibujo, Baixeras. Publicación Pedagógica Semestral, Barcelona, nº 1, juliol 1925, p. 23-24.
  • Els nostres pobres arbres, La Publicitat, Barcelona, nº 16.177, 26 de gener 1926, p. 8.
  • Los jardines de Oriente / Butlletí oficial del Foment Nacional de l’Horticultura, nº 13 (oct 1926), p. 11-14.
  • Los jardines de Persia, India, China y Roma, Boletín del Fomento Nacional de Horticultura, Barcelona, nº 14, gen 1927, p. 12-15.
  • Los jardines romanos y árabes, Boletín del Fomento Nacional de Horticultura, Barcelona, nº 15, abr 1927, p. 11-15.
  • Los jardines de Le Nôtre. Boletín del Fomento Nacional de Horticultura, Barcelona, nº 17, oct 1927, p. 17-20.
  • Los jardines irregulares. Boletín del Fomento Nacional de Horticultura, Barcelona, nº 21, oct 1928, p. 8-13.
  • Los jardines de moda, Pedralba, Boletín del Fomento Nacional de Horticultura, Barcelona, nº 23-24, abr-jun 1929, p. 15-18 i nº 25 (ago 1929), p. 15.

Referències modifica

  1. «MIRAMBELL I FERRAN, JOAN | Jardins i Jardiners ICEA». [Consulta: 1r agost 2023].
  2. «Registre del naixement de Joan Mirambell i Ferran» (en castellà). FamilySearch, 28-02-1892. [Consulta: 1r agost 2023].
  3. Andreu Peralta (2015), Els Jardins de Joan Mirambell a Blanes. Revista Blanda, Blanes: Ajuntament, núm. 18.
  4. Biografia de Joan Mirambell i Ferran [Consulta: 28 octubre 2022].
  5. Monument a Guerau de Liost (J. Bofill i Mates)» (El Matí, 24 de maig de 1936). En: Marià Manent; Critica, personatges, confidències. Articles inèdits í dispersos. Barcelona: Columna, 1999, pag. 180-181.
  6. 6,0 6,1 Jaume Enric Zamora Escala, Joan Mirambell i Ferran: un dissenyador de jardins oblidat, Monografies del Montseny, ISSN 1135-9293, Nº. 23, 2008, págs. 75-87.
  7. Josep Pla, Tres guíes. Barcelona, 1976, ISBN 9788423309450, pag. 135-136.
  8. Joan Mirambell i els jardins de la Puda [Consulta: 28 octubre 2022].