Joan Pereyra i Morante

Joan Pereyra i Morante (Eivissa, 27 d'octubre 1850 - 1932) fou un militar i polític eivissenc, diputat a Corts durant la restauració borbònica.

Joan Pereyra i Morante

Biografia
Naixement	1850 Eivissa (Balears)
Mort	1932 (81/82 anys) Eivissa
Diputat al Congrés dels Diputats 6 febrer 1912 – 2 gener 1914 ← Cipriano Garijo y Aljama Circumscripció electoral: Palma
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, militar
Carrera militar
Lleialtat	Regne d'Espanya
Branca militar	Exèrcit de Terra espanyol
Rang militar	General de Divisió
Conflicte	tercera guerra carlina guerra del Marroc
Premis Creu vermella del Mèrit Militar Creu blanca del Mèrit Militar Orde de Sant Hermenegild Gran Creu blanca del Mèrit Militar

Biografia

Fill d'un militar, el 1864 va ingressar al Regiment d'Infanteria de Mallorca, del que arribà a ser alferes el 1868 i tinent el 1869 per mèrits de guerra a la batalla del Pont d'Alcolea sota el comandament del marquès de Novaliches. En 1872 fou destinat a la Capitania General de Granada i el juliol de 1873 fou ascendit a tinent per antiguitat. El 1874 fou enviat a Melilla i participà també a la tercera guerra carlina, en la que fou ascendit a capità (1874) després de les accions de Galdames i Laguardia i va obtenir la Creu del Mèrit Militar amb distintiu vermell després de l'acció de Monte Muru. Fou ascendit a comandant en 1875 després de les accions a Lorca, Irun i Treviño, i a tinent coronel després del setge de Bilbao. Un cop acabada la guerra en 1876 fou destinat a Requena i el 1882 a la Segona Divisió de l'Exèrcit de València. En 1885 fou destinat a Múrcia i el 1891 a Tetuan.

El gener de 1893 fou ascendit a coronel i destinat a Tremp, Jerez de la Frontera, Alacant i Mallorca. Durant la guerra hispano-estatunidenca fou nomenat comandant militar de Lanzarote. El setembre de 1906 fou ascendit a general de brigada i durant un temps fou interinament Comandant Militar de Cartagena i Governador Militar de València.

Fou elegit diputat per Eivissa a les eleccions generals espanyoles de 1910, però no va ocupar l'escó fins a 1912, ja que va marxar a Melilla en 1911 per lluitar en la guerra del Marroc, participant en la presa de Monte Arruit el 1912. El 1913 fou ascendit a general de divisió i també fou secretari de la Reial Societat Valenciana d'Agricultura i Esports.

Enllaços externs

• Petita biografia
• Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)