Joan I de Borgonya

duc de Borgonya
(S'ha redirigit des de: Joan Sense Por)

Joan I de Borgonya (francès: Jean Ier de Bourgogne) (Dijon, 28 de maig de 1371 - Montereau-Fault-Yonne, 10 de setembre de 1419) va ser duc de Borgonya (1404-1419) i comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1405-1419). Descendent de la família reial francesa que va governar l'estat de Borgonya des del 1404 fins a la seva mort el 1419.[1] Va tenir un paper clau en els afers nacionals francesos durant el segle XV, especialment en les lluites per governar el país pel seu cosí el rei Carles VI, malalt mental, i la Guerra dels Cent Anys amb Anglaterra. Un polític temerari, despietat i sense escrúpols,[1] Joan va assassinar el germà del rei, el duc d'Orleans, en un intent d'aconseguir el control del govern, cosa que va provocar l'esclat de la guerra civil Armagnac-Borgonya a França i, al seu torn, va culminar amb la seu propi assassinat el 1419.

Infotaula de personaJoan I de Borgonya

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Jean Ier de Bourgogne Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 maig 1371 Modifica el valor a Wikidata
Dijon Modifica el valor a Wikidata
Mort10 setembre 1419 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Montereau-Fault-Yonne Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCartoixa de Champmol Modifica el valor a Wikidata
Regent
Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc de Borgonya
Comte de Borgonya
Duc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHouse of Valois-Burgundy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMargarida de Baviera-Straubing (1385 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
ParellaAgnes de Croÿ (en) Tradueix
Margareta van Borselen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsFelip III de Borgonya
 ( Margarida de Baviera-Straubing)
John of Burgundy, Bishop of Cambrai (en) Tradueix
 ( )
Isabela de Borgonya
 ( Margarida de Baviera-Straubing)
Catherine of Burgundy (en) Tradueix
 ( Margarida de Baviera-Straubing)
Agnès de Borgonya
 ( Margarida de Baviera-Straubing)
Margarida de Borgonya
 ( Margarida de Baviera-Straubing)
Anna de Borgonya
 ( Margarida de Baviera-Straubing)
Maria de Borgonya
 ( Margarida de Baviera-Straubing)
Philippe (Philippotte) bâtarde de Bourgogne (en) Tradueix
 ( Margareta van Borselen (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
ParesFelip II de Borgonya Modifica el valor a Wikidata  i Margarida III de Flandes Modifica el valor a Wikidata
GermansPhilip II, Count of Nevers, Antoni de Borgonya, Caterina de Borgonya, Margaret de Burgundy, Duquesa de Bavaria, Maria de Borgonya i de Flandes i Bonne de Bourgogne Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Goodreads character: 969028 Find a Grave: 12949357 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Nasqué el 28 de maig de 1371 a Dijon sent el fill primogènit del duc Felip II de Borgonya i la seva esposa, la comtessa Margarida III de Flandes.[2] Era net per línia paterna de Joan II de França i Bonna de Luxemburg, i de Lluís II de Flandes i Margarida de Brabant.

Núpcies i descendents modifica

Es casà el 12 d'abril de 1385 a Cambrai amb Margarida de Baviera-Straubing, filla del comte Albert I d'Holanda. D'aquesta unió nasqueren:

Lluites amb els Orleans modifica

Joan I de Borgonya fou designat duc de Borgonya el 1404 iniciant així un conflicte amb el seu cosí Lluís I d'Orleans, germà del rei Carles VI de França. Les lluites estigueren orientades a poder aconseguir el poder reial, degut a la greu malaltia mental del rei francès, el qual deixà un gran buit de poder.[2]

Joan I de Borgonya intentà aconseguir el favor reial de la reina consort, Elisabet de Baviera, convertint-se en el seu amant. L'assassinat de Lluís I el 1407, per iniciativa de Joan I, comportà la victòria dels Borgonyons per davant dels Orleanistes. El rei francès, posteriorment, absoldrà Joan I de l'assassinat i el comminarà a reconciliar-se amb el fill de Lluís I, Carles I d'Orleans.

Lluita amb els Armanyac modifica

Després de la mort de Lluís I els partidaris de Bernat VII d'Armanyac s'aliaren amb l'hereu de Lluís, oposant-se de nou a Joan I de Borgonya. La pau definitiva fou signada el 1410.

En aquells moments Enric V d'Anglaterra ocupà França i intentà un atac a París. Participà en les negociacions de pau amb el rei anglès, del qual era partidari. En la batalla d'Agincourt de 1415 les tropes del ducat de Borgonya no hi participaren, no fent cas de les peticions d'auxili del rei francès.

Lluites amb el delfí modifica

El 30 de maig de 1418, en lluites encara amb el rei francès, Joan I de Borgonya aconseguí capturar la ciutat de París. Aquesta ocupació es feu, però, després de la marxa de la ciutat del delfí francès, el futur Carles VII de França.

El 1419 amb la major part del nord de França ocupada pels anglesos i amb París en mans borgonyones, el delfí es veié obligat a realitzar una reconciliació amb Joan I. El delfí intentà pactar una primera reunió a Melun, i veient que Joan I l'acceptà la canvià per una altra a Montereau el 10 de setembre. Per aquesta nova cita el delfí planejà la mort del duc de Borgonya, així el va convèncer de realitzar aquesta trobada política i Joan I fou mort al pont d'aquesta població francesa pels escortes del delfí.[2]

Referències modifica

Bibliografia modifica


Precedit per:
Felip II
 
Duc de Borgonya

1404-1419
Succeït per:
Felip III
Precedit per:
Margarida III
 
Comte de Flandes
, Artois i Borgonya
1405-1419
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan I de Borgonya