Bona de Luxemburg
Bona de Luxemburg - en francès Bonne de Luxembourg, a vegades dita Bonna de Luxemburg, en llatí Bona; en alemany Jutta - o Guta - von Luxemburg, per això també esmentada com a Juta/Guta/Jutta o Judit de Luxemburg - (20 de maig de 1315 - 11 de setembre de 1349, Abadia de Maubuisson) va ser l'esposa de Joan de França dit el Bo, futur rei de França. El seu nom Guta o Jutta significa "Bona" i es va afrancesar a Bonne.
  | |
| Nom original | (fr) Bonne de Luxembourg |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 20 maig 1315 Praga |
| Mort | 11 setembre 1349 (Gregorià) (34 anys) Abadia de Maubuisson |
| Causa de mort | Causes naturals (Pesta ) |
| Sepultura | Abadia de Maubuisson |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Princesa |
| Família | Casa de Luxemburg |
| Cònjuge | Joan II de França (1332 (Gregorià), 1332 (Gregorià)–1349 (Gregorià)) |
| Fills | Carles V de França, Joana de Valois, Maria de França, Felip II de Borgonya, Lluís I de Provença, Joan I de Berry, Isabel de Valois i de Luxemburg |
| Pares | Joan el Cec i Elisabet de Bohèmia |
| Germans | Margarida de Bohèmia, Anna de Bohèmia, Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Nicolau de Luxemburg, Venceslau I de Luxemburg i Joan Enric de Moràvia |
| Parents | Felip VI de França (sogre per línia masculina) |
 | |
Nasqué sent filla del comte de Luxemburg Joan I el Cec, rei de Bohèmia, i de la seva primera esposa Elisabet I de Bohèmia. Era doncs la germana gran de l'emperador Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic i neta per línia paterna de l'emperador Enric VII de Luxemburg i de Margarida de Brabant, i per línia materna de Vaclav II de Bohèmia i Judit d'Habsburg.
La princesa Bona de Luxemburg fou diverses vegades l'objecte dels projectes matrimonials del seu pare per reforçar la seva dinastia. Fou així promesa a l'edat de sis anys a Frederic el Sever, futur marcgravi de Marcgraviat de Mísnia, però el seu pare va trencar les esposalles després que els Wettin es van haver col·locat del costat de Lluís de Baviera. Frederic de Mísnia preferia d'altra banda casar-se amb Matilde, la filla de Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic, el que finalment va fer el 1328. Després de negociacions amb Enric IV de Bar, la preferència de Joan de Luxemburg es va orientar aviat cap al tron de França dels Valois. Dobles esposalles foren acordades entre el seu fill Carles i Blanca de Valois, així com entre la seva filla Bona i Joan II de França.
Joan de Luxemburg va fer la seva entrada amb la seva filla a París el 2 de gener de 1332. El matrimoni fou celebrat el 6 d'agost de 1332 a l'església de Notre-Dame de Melun, en presència de sis mil invitats, seguit de festes que van durar dos mesos, fins que Joan de Valois fou armat cavaller a la catedral de Notre-Dame de París. Bona tenia disset anys i el seu espòs catorze anys. Joan va rebre la seva emancipació amb el títol de duc de Normandia, comte d'Anjou i comte del Maine. La princesa, que era d'una gran bellesa, va seduir igualment el seu entorn per l'educació que havia rebut i la cultura de la qual va fer prova. El saltiri que porta el seu nom, compost per Joan el Negre, contribueix a comprendre el refinament que donava el to a la seva cort. Bona va apreciar especialment a Guillem de Machaut que formava part del seu cercle més proper.
AscendènciaModifica
Es va casar el 28 de juliol o 6 d'agost de 1332 a Melun amb el príncep i futur rei Joan II de França, sent-ne la primera esposa. D'aquesta unió nasqueren:
- la princesa Blanca de França (1336)
- el príncep Carles V de França (1337-1380), rei de França (1364-1380)
- la princesa Caterina de França (1338)
- el príncep Lluís I d'Anjou (1339-1384), rei de Nàpols, duc d'Anjou i comte de Provença, casat amb Maria Chatillon-Blois (1345-1404)
- el príncep Joan de França (1340-1416), duc de Berry casat el 1360 amb Joana d'Armanyac (?-1387)
- el príncep Felip II de Borgonya l'Intrèpid (1342-1404), duc de Borgonya casat el 1369 amb Margarida III de Flandes (1350-1405)
- la princesa Joana de França (1343-1373), casada el 1353 amb Carles el Dolent (1332-1387) rei de Navarra 1349-1387
- la princesa Maria de França (1344-1404), casada el 1364 amb el duc Robert I de Bar
- la princesa Agnès de França (1345-1349)
- la princesa Margarida de França (1347-1352)
- la princesa Isabel de França (1348-1372), casada el 1360 amb el duc de Milà Joan Galeàs Visconti (1351-1402)
La reaparició de la pesta a Occident va provocar la seva defunció a l'edat de trenta-quatre anys, l'11 de setembre de 1349, a l'abadia de Maubuisson on fou enterrada. Mai va poder doncs ser reina de França. El seu espòs es va casar de nou uns sis mesos més tard amb Joana d'Alvèrnia.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bona de Luxemburg |