Venceslau II
Venceslau II —en txec: Václav II. (txec), en polonès: Wacław II (polonès)— (27 de setembre de 1271 - 21 de juny de 1305) va ser rei de Bohèmia (1278 -1305), rei de Polònia (1300 - 1305, com a Venceslau I) i Duc d'Opole (1291 - 1305).
.jpg)
Nascut el 1271, Venceslau fou l'únic fill del rei de Bohèmia Ottokar el Gran. La seva mare Cunegunda era la filla del senyor d'Eslavònia Rostilsav. Quan va néixer ja feia deu anys que els seus pares s'havien casat.
El 1276 Otakar va cedir a les pressions del rei germànic Rodolf I i va signar un tractat pel qual retornava al Sacre Imperi les províncies d'Àustria, Estíria, Caríntia i Carniola. També es va prometre a Venceslau amb la filla del rei Rodolf Judit d'Habsburg. La pau, però, era molt fràgil i Otokar va morir en batalla l'agost de 1278, poc abans del setè aniversari de Venceslau.
Durant la seva minoria d'edat el govern del regne va estar en mans del seu cosí, el marcgravi Otó IV de Brandenburg. Otó mantenia a Venceslau en captivitat i governava de forma despòtica. Als dotze anys, el 1283, Venceslau va tornar a Bohèmia i va començar a governar nominalment sota la tutela de l'amant de la seva mare, Záviš de Falkenštejn. L'any 1290 va fer executar Záviš per càrrecs de traïció i va començar a governar en solitari. Va renunciar a les pretensions sobre les províncies perdudes pel seu pare i se centrà a reconstruir Bohèmia i Moràvia, reforçar la cultura alemanya, i reforçar el regne. La seva cort va esdevenir un centre cultural i literari; del mateix rei es conserven tres Minnelieder en el còdex Manesse i un retrat.
Un cop vidu de Judit d'Habsburg, es casà amb l'hereva del regne de Polònia Elisabet Richeza. El pare d'Elisabet, Premislau II, havia estat aliat de Venceslau i li havia cedit el ducat d'Opole. L'any 1300 va ser coronat rei de Polònia, però a l'omplir la cort de funcionaris bohemis es va guanyar l'antipatia de la noblesa local.[1]
Família
modifica
| Ladislau II de Bohèmia | ||||||||||||||||
| Ottokar I de Bohèmia | ||||||||||||||||
| Judit de Turíngia | ||||||||||||||||
| Venceslau I de Bohèmia | ||||||||||||||||
| Béla III d'Hongria | ||||||||||||||||
| Constança d'Hongria | ||||||||||||||||
| Agnès d'Antioquia | ||||||||||||||||
| Ottokar II de Bohèmia | ||||||||||||||||
| Frederic I del Sacre Imperi | ||||||||||||||||
| Felip de Suàbia | ||||||||||||||||
| Beatriu I de Borgonya | ||||||||||||||||
| Cunegunda de Hohenstaufen | ||||||||||||||||
| Isaac II Àngel | ||||||||||||||||
| Irene Àngel | ||||||||||||||||
| Venceslau II | ||||||||||||||||
| 24. Vsevolod IV de Kíev | ||||||||||||||||
| Miquel I de Kíev | ||||||||||||||||
| Rostislav d'Eslavònia | ||||||||||||||||
| Cunegunda d'Eslavònia | ||||||||||||||||
| Andreu II d'Hongria | ||||||||||||||||
| Béla IV d'Hongria | ||||||||||||||||
| Gertrudis de Merània | ||||||||||||||||
| Anna d'Hongria | ||||||||||||||||
| Teodor I Làscaris | ||||||||||||||||
| Maria Lascarina | ||||||||||||||||
| Anna Àngel | ||||||||||||||||
El 1285 es va casar amb Judit d'Habsburg (1271-1297), filla de Rodolf I d'Alemanya. Va morir poc després del naixement del desè fill de la parella:
- Otakar (1288-1288)
- Venceslau (1289-1306), succeïria el seu pare i esdevindria rei de Bohèmia, Polònia i Hongria.
- Anna (1289-?), bessona de Venceslau, morí jove.
- Anna (1290-1313), es casaria el 1306 amb Enric de Caríntia.
- Elisabet (1292-1330), es casaria el 1310 amb Joan de Luxemburg.
- Guta (1293-1294)
- Joan (1294-1295)
- Joan (1295-1296)
- Margarida (1296-1322), es casaria el 1308 amb Boleslau III de Breslau.
- Guta (1297-1297)
L'any 1300 es va casar en segones núpcies amb Elisabet Richeza (1286-1335), filla de Premislau II de Polònia. Van tenir una filla:
- Agnès (1305-1337), es casaria amb el duc Enric I de Jawor.
Venceslau també va tenir nombrosos fills il·legítims entre els quals hi hagué Jan Volek, que esdevindria arquebisbe d'Olomouc.
Notes i referències
modifica
- ↑ «Venceslau II». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.