Robert I de Bar

Robert I de Bar (8 de novembre de 1344 - 12 d'abril de 1411) va ser marquès de Pont-à-Mousson i comte de Bar de 1352 a 1354, després duc de Bar de 1354 a 1411. Era el fill segon d'Enric IV, comte de Bar, i de Violant de Dampierre.

Infotaula de personaRobert I de Bar
Robert 1 Bar.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Robert Ier de Bar Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 novembre 1344 Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort12 abril 1411 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentBar-le-Duc Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióFeudatari Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMarquis de Pont-à-Mousson (fr) Tradueix (1354–1399)
Duc de Bar (1354–1411)
Count of Bar (en) Tradueix (1352–1354) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaComtat de Scarpone Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMarie de France (1364 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsViolant de Bar
Violant de Bar
Bonna de Bar
Joana de Bar
John of Bar (en) Tradueix
Maria de Bar
Eduard III de Bar
Lluís II de Bar
Henry of Bar (en) Tradueix
Philip of Bar (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesEnric IV de Bar Modifica el valor a Wikidata i Yolande of Dampierre (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansEduard II de Bar Modifica el valor a Wikidata

Bar Arms.svg Modifica el valor a Wikidata

Matrimoni i descendènciaModifica

Es va casar el 1364 amb Maria de França (1344 -1404), filla de Joan II el Bo, rei de França, i de Bonna de Luxemburg. Van tenir a:

InfànciaModifica

Robert tenia menys d'un any quan el seu pare va morir i el seu germà gran, Eduard II, va esdevenir comte de Bar sota la regència de la seva mare. Com els dos germans eren de constitució feble, Violant va demanar i va obtenir del papa Climent VI, per a ambdós, l'autorització de menjar carn durant els períodes d'abstinència.

Quan el seu germà va morir, no tenia més que uns set anys, i el problema de la regència es va plantejar de manera diferent que set anys abans. En efecte, la seva mare estava a punt de casar-se de nou amb Felip de Navarra, comte de Longueville, de la dinastia Evreux, que disputava la reialesa a Joan II de França. D'altra banda, Joana de Bar (1295 -1361), comtessa de Warren, filla del comte Enric III de Bar, va fer saber al rei que estava llesta per assumir la regència. El parlament de París, per orde del 5 de juny de 1352, va decidir que el Barrois era un feu reial i va confiar la regència a Joana de Bar el 27 de juliol de 1352. Violant de Flandes, que al principi havia renunciat a la regència, va revocar la seva decisió i va aixecar tropes per combatre Joana de Bar. El rei Joan II el Bo va haver d'intervenir i obligar Violant a renunciar el 2 de juliol de 1353.

L'erecció del ducat de BarModifica

Una qüestió de precedència va portar a l'erecció del comtat de Bar en ducat. En efecte, la senyoria de Pont-à-Mousson havia estat erigida en marquesat, i les actes esmentaven a Robert com a marquès de Pont-a-Mousson i comte de Bar, cosa que, per als nobles barresos, era il·lògic, ja que el Barrois era territorialment més important que Pont-a-Mousson. Per resoldre aquesta anomalia, l'emperador Carles IV va erigir el Barrois (i Luxemburg) en ducats.

La derrota de l'exèrcit francès a la batalla de Poitiers (1356) va privar a Joana de Bar del suport del rei, que fou fet presoner. Violant va reprendre la regència i Robert fou armat cavaller el desembre de 1356.

Majoria d'edat i maduresaModifica

Fou declarat major el 8 de novembre de 1359 i va assistir a la consagració del rei Carles V de França a Reims el 19 de maig de 1364, i després al de Carles VI de França el 4 de novembre de 1380. Durant el regnat de Carles V, va participar el 1374 en diverses expedicions militars destinades a fer fora als anglesos de Normandia.

El 1401, va cedir el ducat al seu fill Eduard III reservant-se'n l'usdefruit, apartant el seu nét Robert, fill d'Enric, senyor de Marle. Aquest últim intentarà oposar-s'hi per un procés al Parlament de París que durarà de 1406 a 1409, però sense èxit.

La bogeria de Carles VI va enfrontar el duc d'Orleans Lluís I amb el duc de Borgonya Joan I Sense Por. Robert I, del qual els seus estats eren fronterers de França i de Borgonya, va sostenir el duc d'Orleans, però després de l'assassinat d'aquest últim, va restar cada vegada més en el seu ducat a causa de les crisis de gota que li impedien caminar.

BibliografiaModifica

  • Georges Poull, La Maison souveraine et ducale de Bar, 1994