Joan Suñé i Masià

flautista i compositor català

Joan Suñé i Masià (Amposta, 30 d'octubre del 1866 - Barcelona, 28 d'abril del 1947) va ser un flautista i compositor català.[1]

Infotaula de personaJoan Suñé i Masià
Biografia
Naixement30 octubre 1866 modifica
Amposta (Montsià) modifica
Mort28 abril 1947 modifica (80 anys)
Barcelona modifica
Activitat
OcupacióCompositor i flautista modifica

BiografiaModifica

Quan tenia dotze anys, la seva família es traslladà a viure d'Amposta a Barcelona. De forma autodidacta aprengué a tocar la flauta travessera, i formà part d'una orquestrina fins que fou cridat al servei militar, on va ser destinat a la banda de música de la seva unitat. De tornada a Barcelona, seguí tocant en petits conjunts a llocs com l'Edèn Concert. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, i al curs 1890-1891 hi fou doblement premiat [2] en l'assignatura de flauta; al conservatori tingué de mestre el compositor Antoni Nicolau, i per company d'estudis el futur intèrpret d'anomenada Pau Casals. Es presentà, i guanyà, la plaça de director de la banda municipal de Borriana. Posteriorment, el 1903, guanyà per oposició una plaça d'instrumentista de flauta travessera a la Banda Municipal de Barcelona, i romangué a la formació fins a jubilar-se'n el 1936. Dels quatre fills (Julieta, 1892; Matilde, 1894; Margarita, 1897; Joan, 1903) que tingué amb Margarida Sintes, amb qui s'havia casat l'any 1892, el fill petit va ser organista i pedagog.[3]

Com a compositor es dedicà en especial als ballables, per bé que compongué també teatre musical i sardanes. El 1919 fou autor de l'himne de la seva població natal, Oh! Amposta, i des del 1966 té un carrer dedicat a aquesta població.[3]

Documentació seva es conserva a l'Arxiu Comarcal del Montsià [4]

ObresModifica

Selecció

  • Amposta, pasdoble enregistrat [Disc 1]
  • ¡Anda la osa, Ceferino! chotis madrileño (1918), lletra de Pedro Abelló
  • Aprieta y vuelve, tango-couplets (1918), lletra de Leopoldo Varó i Josep Maria Castellví García-Alhambra
  • El bofetón, cuplé (1918), lletra i música de Joan Suñé
  • Al Camerón, cuplé tango (1918), lletra i música de Joan Suñé
  • La camillera, enregistrada [Disc 2]
  • Canflinfero, tango argentino, lletra de Fantomas (Genaro Monreal Lacosta ?)
  • La chotisófila, schottisch, lletra i música de Joan Suñé, enregistrat [Disc 3][Disc 4]
  • Compostela, estudiantina (1926), lletra de Luis Alcaide Dara
  • Guayaquil, pericón (1930), enregistrat [Disc 5]
  • Himne de la Lira Ampostina (1918) [5]
  • La Lira Ampostina, pasdoble, enregistrat [Disc 1]
  • Lulú, cuplé (1918), lletra i música de Joan Suñé
  • El mañico, jota aragonesa (ca 1930), enregistrada [Disc 6]
  • Oh! Amposta. Himne a la Molt Noble i Lleial Ciutat d'Amposta (1919), lletra i música de Joan Suñé, enregistrat [Disc 1][6]
  • Ramo de flores, pasodoble (1930), enregistrat [Disc 5]
  • Vencido, por fin (1926), lletra de Luis Villacampa i M. Escardó
  • Virolet, vals de flautín (1922), enregistrat [Disc 7]
  • Ballables amb lletra de Rossend Llurba: Amor sólo una vez pasa (ca 1917); ¡Arrimáte, pamperita!, tango argentino (ca 1917); Como se baila el chotis, canción madrileña (1918); La danza de New-York (ca 1917); La dependienta (1921); Devota... del padre cura (ca 1917); La Font del Xirineu, cançoneta; Joffre--!, himne català (1932?); Pasa la serenata, canción vascongada (enregistrada [Disc 8] 1917); La reina cañí (ca 1917); Vente conmigo (enregistrada [Disc 9] 1925?)
  • Couplets amb lletra de Copérnico Olver: Al Paralelo (1912); Anda la órdiga (enregistrat [Disc 10] 1918); Berlin-bar (1913); La paja (1912); La pelotari; Profesora de lenguas [7]
  • Sardanes: Barcelona és bona; La barcelonina; Boires del Montseny; El breviari de l'amor (1919, lletra de Leandre Roura); El cant dels pastors; Pilar; La popular; La sardana (lletra de Leandre Roura); La sirena d'or; Terramar; Toquen a missa! [8]

Música per a l'escenaModifica

  • Almacén de modas (1910), revista en un acte, amb llibret de G.J. i F.O.D.
  • Los apuros de Inocente, juguete cómico-lírico en un acto (1906), lletra de Josep Carreras i Copérnico Olver
  • Backanal, juguete cómico-lírico en un acto (1910), lletra de José Salvador Bonet?
  • El final del cuento, boceto dramático-lírico en 1 acto (1910), lletra de José Salvador Bonet
  • Pilar Martí (1911), obra en un acte amb lletra de Martín Pilares i música de Joan Suñé i Vicente Gil

Edicions de partituresModifica

  • Album número 3 Suñé, 1935.  Conté: Serenatas, fantasía española; Isi-Ator; La noche, danza-ballet; Afrodita, danza oriental
  • Album Suñé número 7, 1949.  Conté: Manzanilla añeja, pasodoble; Mora libertada, marcha moruna; Cascabeles, pasodoble; Melodía romántica
  • Música popular 13. Madrid - Barcelona: El Cine, ca 1917.  Conté: Amor sólo una vez pasa, ¡Arrimáte, Pamperita!, tango argentino, La danza de New-York, Devota... del padre cura, Pasa... la serenata i La reina cañí (lletres de Rossend Llurba); El colegial i Holandino (lletres de Leopoldo Giménez Blat i Miquel Domènech); ¡Anda la órdiga! (lletra de Copérnico Olver); La chotisófila, Corrida real, Madam Cocó, Nerviosidad i ¡No me digas eso! (lletres i música de Joan Suñé); ¡Tururú!

EnregistramentsModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Banda de música de la Lira Ampostina; Coral Joventuts Unides (la Sénia). Oh! Amposta. Barcelona: Tram, 1996. 
  2. Mary Focela y Orquesta. La camillera - Dulce fado de mi vida. Barcelona: Compañía del Gramófono, ca 1920.  Reproducció (Dulce fado de mi vida és de Copérnico Olver Caulas i Pere Palau)
  3. Banda Municipal de Barcelona. La Chotisófila, schottisch - Montserratina, mazurka. Barcelona: Compañía del Gramófono, ca 1917.  Disc de 78 rpm (Montserratina és de Cassià Casademont)
  4. Pilar Alonso; i orquestra. La Chotisófila - Mala Entraña. Pasajes: Pathé, s.a.  Disc de 78 rpm (Mala Entraña és de Juan Martínez Abades)
  5. 5,0 5,1 Guayaquil - Ramo de flores. Barcelona: Disco Gramófono, [1930].  Disc de 78 rpm
  6. Amalia Molina; i orquestra del mestre Lacalle. El mañico - Percheleras. New York: Columbia Phonograph Company Inc, ca 1930.  Disc de 78 rpm (Percheleras és de Gaspar Vivas)
  7. Orquesta Pathé. Virolet - El brujo. Pasajes: Pathé, 1922.  Reproducció (El brujo és de Patricio Muñoz)
  8. Pilar Alonso i orquestra. Pasa la serenata - Ingratitud apache. Barcelona: Compañía del Gramófono, ca 1917.  Reproducció (Ingratitud apache és de Joan Duran i Vila i Alfons Vidal)
  9. Pilar Alonso i orquestra. Vente conmigo - Sus pícaros ojos. Barcelona: Compañía del Gramófono, ca 1925.  Reproducció (Sus pícaros ojos és de Vicent Quirós i Eduardo Montesinos López)
  10. Bella Ninón, i orquestra. Anda la órdiga - Galanteos. Pasajes: Pathé, 1922.  Reproducció (Galanteos és d'Escamilla i J. Llull)

BibliografiaModifica

  • Joan Suñé Masià (2003), treball de recerca guardonat amb un Premi CIRIT de recerca de Joana Altadill i Serra, tutoritzat per Carles Royo i Baiges [9]

ReferènciesModifica

  1. «[Necrológica]». La Vanguardia Española, 29-04-1947, pàg. 10.
  2. «Escuela Municipal de Música. Lista de premios y alumnos a quienes se han adjudicado». La Vanguardia, 13 febrero 1892, pàg. 3.
  3. 3,0 3,1 Soriano-Montagut, Montse «El músic, Joan Suñé Masià». Revista d'Amposta, desembre 2016, pàg. 18.
  4. Royo, Roser «Amposta estrena arxiu mentre Tortosa està col·lapsat». El Punt Avui, 28-12-2010.
  5. «"Història", al web de la Lira Ampostina». [Consulta: 3 novembre del 2017].
  6. «Himne de la ciutat d'Amposta». [Consulta: 3 novembre del 2017]. Pàgina web, que per ampliar informació remet al llibre de Blanquet, Eduard (coord.); Subirats, Emigdi (coord.); Duran, Rafael; Montañés, Maria Cinta; Ramos, Àlex (fotografies). Amposta. Benicarló: Onada Edicions, 2006. ISBN 9788496623040. 
  7. Titón Frauca (cantant) «Interpretació de "Profesora de lenguas"». Catalunya Ràdio [Consulta: 3 novembre del 2017].
  8. «Sardanes de Joan Suñé, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 3 novembre del 2017].
  9. «[Currículum de Carles Royo]». [Consulta: 3 novembre del 2017].