Joan de Coïmbra i d'Urgell

príncep d'Antioquia i infant de Portugal, noble d'origen urgellenc

Joan de Coïmbra i d'Urgell (Portugal, 1431Nicòsia, 7 d'octubre de 1457) fou príncep de Antioquia (1431-1457) segon fill de Pere de Coïmbra, duc de Coïmbra i de la urgellenca Elisabet d'Urgell i Aragó, filla del comte Jaume II el Dissortat.

Infotaula de personaJoan de Coïmbra i d'Urgell
SOAOTO - Folio 066V.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1431 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Portugal (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 octubre 1457 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (25/26 anys)
Nicòsia Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Verí Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolTitular prince of Antioch (en) Tradueix (1456–1457)
Ducat de Coïmbra (1449–1457) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Avís Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCarlota de Xipre (1456 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
ParesPere de Portugal Modifica el valor a Wikidata i Elisabet d'Urgell i d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
GermansIsabel de Coïmbra i d'Urgell, Beatriu de Coïmbra i d'Urgell, Felipa de Coïmbra i d'Urgell, Pere el Conestable de Portugal i Jaume de Coïmbra i d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
Premis

Arms joao coimbra.svg Modifica el valor a Wikidata

VidaModifica

Va prendre part en la Batalla de Alfarrobeira, on l'exèrcit del seu pare va ser derrotat per l'exèrcit real portuguès.

Va ser empresonat i havia de ser executat. No obstant això, a causa de la intervenció de la seva tia Isabel de Portugal, va ser enviat a l'exili a Borgonya, juntament amb el seu germà Jaume i la seva germana Beatriu. La seva tia Elisabet va regnar com la duquessa de Borgonya i va ser capaç d'oferir protecció als seus nebots i neboda com a esposa del duc Felip III de Borganya el Bo. En 1456, Joan va ser triat Caballero de l'Ordre del Toisón d'Or.

El 1439, el seu pare després de les corts, al desembre d'aquell any, havia pronunciat a favor seu, es va convertir en regent del Regne de Portugal en nom del rei, un menor d'edat, Alfons V.

Alfons V, que havia arribat a la majoria d'edat en 1446, del 9 de juny, 1448, va començar a governar directament, sense necessitat de la regència de l'oncle de Peter, de fet sota la influència de l'altre oncle, Alfons I de Bragança, va cancel·lar totes les mesures Vaig prendre a Pere, el primer duc de Coimbra, durant la regència. Això va portar a la ruptura que va donar lloc, en 1449, en una guerra oberta que va acabar amb la batalla al riu Alfarrobeira, prop de Vila Franca de Xira, on el Duc de Coïmbra va perdre la vida, mentre que els dos fills que havia lluitat al seu costat, tenia diferents tipus: el primogènit, el conestable de Portugal, Pere de Coïmbra, havia de marxar de Portugal i exiliar-se a Castella; el segon, Giovanni va ser fet presoner i tancat a la presó, juntament amb el seu germà, Giacomo.

John, en un primer moment, va ser condemnat a mort, però després, per la intervenció de la seva tia, Isabel d'Avis, duquessa de Borgonya, amb els seus germans, Jaume i Beatriu, va ser lliurat al duc de Borgonya, Felip III el Bo, que el va fer residir a Flandes.

El 21 de desembre 1456, després d'haver rebut el títol de Príncep (propietari) d'Antioquia, a Nicòsia, John es va casar amb Charlotte de Lusignan, filla i hereva del rei de Xipre, Joan II i Helena Paleologina, filla de Theodore II Paleologus, dèspota de la Morea (fill del basileus del romei Manuele II Paleologo), i de Cleofe Malatesta de Pesaro.

Aquest matrimoni s'esmenta en Lignages d'Ultramar on parla de les filles del rei de Xipre, Joan II, Cleofe (mort jove) i Charlotte, la filla gran que es van casar amb Joan de Portugal, príncep d'Antioquia.

En 1456, Juan es va casar amb la futura reina Carlota de Xipre (1444-1487) a Nicòsia i li va ser atorgat el títol de Príncep de Antioquia. Carlota era filla del rei de Xipre, Joan II de Lusinyà i era néta per la seva mare de Teodor II Paleòleg, dèspota de Morea.

John va morir a Nicòsia 7 octubre 1457, assassinat per enverinament per ordre de la seva sogra, Helena Paleòloga i va ser enterrat a Nicòsia en una tomba que porta el seu escut d'armes.

Escut d'armesModifica

 
Escut d'armes de Joan de Coïmbra-Urgell

Després del seu matrimoni amb la princesa Carlota, Juan va idear un escut d'armes, combinant: (I) el Regne de Jerusalem, (II) Portuguès-Anglès ancestres del seu pare, (III) el Regne d'Armènia, (IV) el Regne de Xipre, en la part superior les armes de Lusignan.[1]

ReferènciesModifica

  1. Ref-Louda-Europe|passage=231.

BibliografiaModifica