Felipa de Coïmbra i d'Urgell

Felipa de Coïmbra i d'Urgell
Biografia
Naixement	1435
Mort	1497 (61/62 anys)
Activitat
Ocupació	monja
Família
Pares	Pere de Portugal i Elisabet d'Urgell i d'Aragó
Germans	Beatriu de Coïmbra i d'Urgell; Isabel de Coïmbra i d'Urgell; Joan de Coïmbra i d'Urgell; Jaume de Coïmbra i d'Urgell; Pere el Conestable de Portugal

L'infanta Felipa de Coïmbra i d'Urgell, també coneguda com a Felipa d'Avís i d'Aragó (Coïmbra, 1435 – Odivelas, 1497) fou una noble catalana i portuguesa, que alhora desenvolupà un paper important en l'humanisme europeu del segle xv.

Orígens familiars

Felipa de Coïmbra fou filla del duc de Coïmbra, Pere de Portugal, i d'Elisabet d'Urgell i d'Aragó, la primogènita de Jaume d'Urgell el Dissortat, legítim aspirant a la corona catalana després de la mort del rei Martí l'Humà, i clar derrotat al Compromís de Casp. A més de ser neta del darrer comte d'Urgell, era doncs, besneta del rei català Pere el Cerimoniós.

Per línia paterna era neta de João I rei de Portugal i Felipa de Lancaster, princesa anglesa, i per això li posaren Felipa. El seu pare Pere de Coïmbra esdevindria regent de Portugal amb la mort del rei Duarte I, durant la minoria d'edat d'Alfons V.

Fou la més jove de sis germans.^[1] El seu germà gran, Pere, es convertí en Pere IV, rei de Catalunya, (1464-1466) durant la Guerra Civil catalana contra Joan II. Un altre germà, Joan, esdevingué rei consort de Xipre en casar-se amb Carlota de Lusignan. La germana Isabel fou reina de Portugal en casar-se amb el seu cosí Alfons V. El germà Jaume feu carrera religiosa a l'ombra del papa Borja Calixt III, esdevenint cardenal i arquebisbe de Lisboa, Arràs (Flandes) i Pafos (Xipre). Finalment, la germana Beatriu esdevingué Senyora de Ravenstein en casar-se amb Adolf de Clèveris.

Felipa de Coïmbra i d'Urgell nasqué tres anys després de l'assassinat del seu avi, Jaume II d'Urgell, l'1 de juny del 1433, a la presó de Xàtiva. Una mort que es produïa just quan s'havia de procedir al seu alliberament, fruit de les negociacions entre els pares de la Felipa, Pere de Coïmbra i Isabel d'Urgell, i el rei català Alfons el Magnànim.

16. Alfons IV de Portugal

8. Pere I de Portugal

17. Beatriu de Castella i de Molina

4. Joan I de Portugal

18. Lourenço Martins

9. Teresa Gille Lourenço

19. ?

2. Pere de Portugal

20. Eduard III d'Anglaterra

10. Joan de Gant

21. Felipa d'Hainaut

5. Felipa de Lancaster

22. Enric de Grosmont

11. Blanca de Lancaster

23. Isabel de Beaumont

1. Felipa de Coimbra

24. Jaume I d'Urgell

12. Pere II d'Urgell

25. Cecília I d'Urgell

6. Jaume II d'Urgell

26. Joan II de Montferrat

13. Margarida de Montferrat

27. Elisabet de Mallorca

3. Elisabet d'Urgell i d'Aragó

28. Alfons el Benigne

14. Pere el Cerimoniós

29. Teresa d'Entença

7. Isabel d'Aragó

30. Berenguer de Fortià

15. Sibil·la de Fortià

31. Francesca de Vilamarí i de Palau

La desunió de la dinastia Avís

A la mort del rei Duarte, el rei-fill Alfons tenia sis anys, i es generà un conflicte entre els partidaris de Pere de Coïmbra -pare de la Felipa- i els partidaris de la reina mare, Elionor de Trastàmara, amb el suport aquesta segona dels Bragança. Pere fou nomenat regent i Elionor i els seus s'hagueren d'exiliar a Castella.

El conflicte entre els Coïmbra i els Bragança seria present durant tota la regència de Pere. Alfons de Bragança constituïa el patrimoni econòmic més important de Portugal, més que la mateixa corona, i intentaria desmuntar el poder reial i augmentar el dels nobles locals per anar erosionant a Pere de Coïmbra.

El casament del futur rei Alfons V, durant la minoria d'edat, suposà un altre conflicte. Pere de Coïmbra hi intentà casar la filla gran, Isabel de Coïmbra i Urgell, però el duc Alfons de Bragança faria tot el possible, anul·lacions a les corts incloses, per casar-hi la seva neta Beatriu. Finalment el rei es casà amb Isabel, i Beatriu de Bragança es casà amb el germà del rei, Ferran.

Tot i aquests casaments, el duc Alfons de Bragança continuà influint sobre el futur rei, fins al punt de provocar que amb l'ascens al tron d'Alfons V en arribar als setze anys, aquest acusés el seu oncle i alhora sogre Pere de Coïmbra d'intent de conspiració. És la batalla d'Alfarrobeira que suposà la mort de Pere de Coïmbra i l'exili de bona part dels seus fills.

Educadora dels nebots

Absis gòtic de l'església major del Convent d'Odivelas, a Portugal

Del matrimoni entre el rei Alfons V i Isabel de Coïmbra i Urgell en nasqueren dos fills, Joana i João. Isabel tingué una mort inesperada poc després del naixement del príncep hereu João II, i la germana Felipa fou l'encarregada de l'educació dels nebots. Hi ha unanimitat dels historiadors en considerar que Felipa els educà amb fidelitat i respecte cap a l'avi Pere.

A conseqüència d'això, al cap dels anys, amb la mort d'Alfons V i la pujada al tron de João II, aquest tallaria de soca-rel tots els intents d'influència dels Bragança, fins i tot amb l'assassinat del seu cosí Diogo –fill de Beatriu de Bragança- i del duc Fernando II de Bragança, i el desterrament del germà d'aquest darrer. João II continuà la política governativa de l'avi Pere de Coïmbra, i no la del seu pare i rei, Alfons V.

Felipa al Convent d'Odivelas

A causa de tots aquests conflictes, Felipa de Coïmbra s'apartà de la cort, i es recollí a l'ombra protectora de l'orde del Cister. Com escriu Máxima Vaz,^[2] Felipa «mai va fer vots, no volgué ser monja, ni optà per la clausura. Visqué en casa pròpia, al costat del monestir, des de 1459 fins al 1475. El 1475 entrà al monestir, amb l'autorització del Papa, però no com a religiosa, sinó com a recollida, tal com era permès al Convent d'Odivelas».

Creació literària

Felipa fou educada i altament cultivada pel seu pare. N'heretà la biblioteca, i va deixar diverses obres literàries en diferents llengües. Segons ens informa Mário Casa Nova Martins,^[3] «deixà una vasta obra en el camp polític, entre les quals Consell i Vot de la Senyora D. Felipa sobre les Terciàries i Guerres de Castella. També en el camp religiós, com per exemple Nou Estacions o Meditacions de Passió, i traduccions de diverses llengües, com per exemple, del francès, Evangelis i homilies de tot l'any».

Un possible retrat, el políptic de Nuno Gonçalves

No se sap amb certesa quin és el retrat de la infanta en el políptic de Nuno Gonçalves, una magna obra de la pintura portuguesa del segle xv, pintada en vida de la humanista, on hi és representada tota la nissaga Avis. Però pels fragments del Llibre dels Evangelis que sosté la figura central en el plafó tercer, s'ha convingut que aquesta figura central podria representar la Felipa.^[4]

Entre d'altres, s'hi diu «el Pare és més gran que jo. Arriba el príncep d'aquest món. Ell no té res de mi, però així el món sabrà que jo estimo el Pare i que faig allò que el Pare em manà. Avui, la promesa de l'Esperit Sant recau sobre els seus fills adoptats...». Tot plegat només prendria sentit si fes referència al paper que desenvolupà Feilpa per redreçar la família.

Retaule de Sant Vincent de Lisboa, segons Pep Mayolas els dos personatges femenins centrals representarien a Felipa de Coïmbra.

Vegeu també

Referències

↑ Informació genealògica de Felipa de Coïmbra (en portuguès)
↑ MÁXIMA VAZ Uma Refugiada em Odivelas Arxivat 2012-08-20 a Wayback Machine., per Máxima Vaz
↑ MÁRIO CASA NOVA MARTINS, Joana Princesa i Infanta, germana del rei en Joâo II Arxivat 2015-01-22 a Wayback Machine., Alameda Digital, Any I, nº 5, gener de 2007
↑ JOSEP MAYOLAS, La princesa a l'Exili, Felipa de Coïmbra i d'Urgell (1435-1497), Llibres de l'Índex, Barcelona, 2011.

Bibliografia

Nobreza de Portugal i Brasil, Vol I, 1989, Zairol Lda, Lisbona.

[1] Informació genealògica de Felipa de Coïmbra (en portuguès)

[2] MÁXIMA VAZ Uma Refugiada em Odivelas Arxivat 2012-08-20 a Wayback Machine., per Máxima Vaz

[3] MÁRIO CASA NOVA MARTINS, Joana Princesa i Infanta, germana del rei en Joâo II Arxivat 2015-01-22 a Wayback Machine., Alameda Digital, Any I, nº 5, gener de 2007

[4] JOSEP MAYOLAS, La princesa a l'Exili, Felipa de Coïmbra i d'Urgell (1435-1497), Llibres de l'Índex, Barcelona, 2011.

[1]

[2]

[3]

[4]