Beatriu de Coïmbra i d'Urgell

noble portuguesa, membre de la casa reial catalana, d'origen urgellenca

L'infanta Beatriu de Coïmbra i d'Urgell (Coïmbra, 1435 – Bruges, 1462) fou una noble portuguesa, membre de la casa reial catalana, que esdevindria Senyora de Ravenstein en casar-se amb Adolf de Clèveris.

Infotaula de personaBeatriu de Coïmbra i d'Urgell
Coimbra, Beatrice de (Recueil d'Arras, fol. 84).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1435 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 febrer 1462 Modifica el valor a Wikidata (26/27 anys)
Família
CònjugeAdolph of Cleves, Lord of Ravenstein (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsPhilip of Cleves, Lord of Ravenstein (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesPere de Portugal Modifica el valor a Wikidata i Elisabet d'Urgell i d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
GermansIsabel de Coïmbra i d'Urgell, Felipa de Coïmbra i d'Urgell, Joan de Coïmbra i d'Urgell, Pere el Conestable de Portugal i Jaume de Coïmbra i d'Urgell Modifica el valor a Wikidata

Armas Beatriz Coimbra.jpg Modifica el valor a Wikidata
Armes personals de Beatriu, amb un carboncle d'or sobre vermell a l'esquerra, escut dels Clèveris; i amb les armes dels Coïmbra a la dreta.

Orígens FamiliarsModifica

Beatriu fou la cinquena filla de Pere de Coïmbra, regent de Portugal, i la seva muller, Elisabet d'Urgell-Aragó. Era doncs néta de Jaume II d'Urgell el Dissortat i besnéta de Pere el Cerimoniós. Per això, el seu germà gran fou proclamat rei Pere IV de Catalunya a partir de 1463 i fins a la mort, per part d'una Generalitat que entrà en guerra amb el trastàmara Joan II.

Membre de la Dinastia Avís per línia paterna, fou néta del rei Joan I de Portugal i de Felipa de Lancaster. Entre els seus germans, a més a més del rei Pere IV de Catalunya, hi trobem el rei Joan de Xipre, la reina Isabel de Portugal, el cardenal Jaume de Coïmbra i la Infanta Felipa de Coimbra, considerada la segona muller de Cristòfor Colom.

BiografiaModifica

Beatriu nasqué a Coïmbra el 21 de novembre de 1435, en una de les famílies més cultivades del moment. En només tres anys morí l'oncle, el rei Duarte I de Portugal, i Pere de Coïmbra s'acabà imposant com el regent, durant la minoria d'edat del futur rei Alfons V.

El 1448 s'acabà la regència d'en Pere, i l'any següent morí derrotat a la Batalla d'Alfarrobeira, on el rei Alfons V havia acusat en Pere de Coïmbra de conspiració.

A conseqüència de la mort del pare, Beatriu fou empresonada, amb només 14 anys, i s'exilià amb els seus germans Joan i Jaume a Borgonya, sota la protecció de la tia Isabel d'Avís, casada amb Felip el Bo, ducs de Borgonya i comtes de Flandes.

Casament i fillsModifica

El 13 de maig de 1453 es casà a Gant amb Adolf de Clèveris, (28 juny 1425 - 18 setembre 1492) Senyor de Ravenstein i de la Marca, que també era nebot dels ducs de Borgonya, en ser fill d'Adolf I, duc de Clèveris, i Maria de Borgonya, germana de Felip el Bo.

Beatriu morí el 1462, amb només 27 anys, a la ciutat de Bruges, amb sospites d'haver estat enverinada, després d'haver tingut dos fills del seu matrimoni:

  • Felip de Clèveris, senyor de Ravenstein (1456-1528)
  • Lluïsa de Clèveris (1457-1458) morí amb només un any

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica