Isabel d'Aragó i de Fortià

(S'ha redirigit des de: Isabel d'Aragó)

Isabel d'Aragó i de Fortià (Barcelona, gener de 1377 - Alcolea de Cinca, Aragó, 28 de gener de 1424) fou princesa d'Aragó i comtessa consort del comtat d'Urgell (1408-1413).[1][2]

Plantilla:Infotaula personaIsabel d'Aragó i de Fortià
Imatge
Caixa sepulcral d'Isabel d'Aragó. Museu de Lleida Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1380 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1424 Modifica el valor a Wikidata (43/44 anys)
Alcolea de Cinca (província d'Osca) Modifica el valor a Wikidata
Pretendent al tron d'Aragó
Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComtessa consort d'Urgell (1408–1413) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa reial d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJaume II d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
FillsElisabet d'Urgell i d'Aragó, Elionor d'Urgell, Joana d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
ParesPere el Cerimoniós Modifica el valor a Wikidata  i Sibil·la de Fortià Modifica el valor a Wikidata
GermansJoana d'Aragó i de Navarra
Constança d'Aragó i de Navarra
Elionor d'Aragó i de Sicília
Martí l'Humà
Joan el Caçador Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Armes dels comtes d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable

Fou la filla gran de Pere III el Cerimoniós i de la seva quarta muller, Sibil·la de Fortià. En el testament del seu pare de l'any 1379, el rei Pere li deixa un dot de 50.000 lliures que ratifiquen les corts, i designa la seva mare com a tutora.[3][2]

Després de diverses temptatives de prometre-la amb el jove rei francès, amb l'hereu al tron de Nàpols o amb el duc Lluís II d’Anjou, el 1407 es casà a València amb el comte Jaume II d'Urgell. Aquest matrimoni permeté a Jaume II d'Urgell ser el màxim pretendent al tron aragonès, durant el Compromís de Casp de 1412, a la mort de Martí l'Humà sense successió. Isabel d'Aragó també es presentà com a candidata al tron de la Corona d'Aragó, però fou descartada automàticament per ser dona.[3]

D'aquesta unió en nasqueren:

Referències

modifica
  1. «Isabel d’Aragó | enciclopedia.cat». [Consulta: 13 desembre 2022].
  2. 2,0 2,1 Costafreda Puigpinós, Virginia «La Infanta Isabel, darrera comtesa d'Urgell i la seva relació amb els Ardèvol de Tàrrega». Urtx: revista cultural de l'Urgell, núm. 27 [Tàrrega], 2013, p. 157-161.
  3. 3,0 3,1 Pons, Marc. «Mor Isabel d’Aragó, la candidata al Compromís de Casp rebutjada per la seva condició de dona - Institut Nova Història». ElNacional.cat, 24-01-2019. [Consulta: 13 desembre 2022].

Vegeu també

modifica