Joan de Coloma

polític espanyol


Joan de Coloma o Mossèn Johan de Coloma (Borja, Regne d'Aragó, 1442 - Saragossa, 1517), de pare empordanès, fou des del 1462, secretari de Joan II d'Aragó,.[1]

Plantilla:Infotaula personaJoan de Coloma
Mossèn Johan Coloma
Biografia
Naixement1440 Modifica el valor a Wikidata
Borja (Corona d'Aragó) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 agost 1517 Modifica el valor a Wikidata (76/77 anys)
Saragossa
SepulturaMonestir de Nostra Senyora de Jerusalem de Saragossa Modifica el valor a Wikidata
  I Comte de Salines
1512 – 1517
  Baró d'Alfajarín
1486 – 1497
← Miquel Gilbert
Família Espés →
  I Senyor d'Elda
1495 – 1517
  Senyor de Preter
? – 1517
  Secretari de Joan II el Sense Fe
1462 – 1479
  Secretari de Ferran el Catòlic
1479 – ?
Activitat
Ocupacióaristòcrata, cavaller, polític Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Conflictebatalla de Rubinat Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeIsabel Díaz de Aux
María Calvillo Modifica el valor a Wikidata
FillsJoan Francesc Coloma Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Capitulacions de Santa Fe Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Durant la Guerra Civil Catalana lluità a la batalla de Rubinat (1462), al costat de Joan II, que el feu secretari seu (1462-79). Joan de Coloma fou present en la mort de Joan II i recollí les seves últimes paraules abans de morir i les va transmetre al seu fill Ferran usant l'expressió popular «morí com un poll» entre les set i vuit hores de la matinada del 19 de gener de 1479.

Intervingué en les Capitulacions de Santa Fe de 1492 que redactà i signà en nom dels monarques, fet que permeté la realització del primer viatge de Cristòfor Colom. Afavorí la creació del Tribunal del Sant Ofici (Inquisició) i va donar el seu suport perquè aquesta entrés al Principat de Catalunya. Fou partidari de l'expulsió dels jueus.

En la segona meitat de 1492 dirigí les negociacions diplomàtiques amb França per la devolució dels comtats de Rosselló i Cerdanya, que acabaren amb la signatura del Tractat de Barcelona de gener de 1493. En els mesos següents s'encarrega de fer-lo efectiu. El mes de maig de 1493 es produí un incident a Pont de Molins en el qual Coloma fou pres per francesos, però els seus soldats van preparar un atac ràpidament i aconseguiren alliberar-lo. En el combat morir Baltasar de Tremps, al qual Coloma rendí homenatge en el seu testament.[2]

Matrimonis

modifica

Es va casar dues vegades, la primera el 1479 amb Isabel Díaz de Aux filla de Martín Díaz de Aux amb qui no tingué fills. La segona fou el 1493 amb María Pérez Calvillo, filla dels senyors de Malón i Bisimbre. Tingueren un únic fill, Joan Francesc Coloma, que fou l'hereu universal de la fortuna dels seus pares. A més, Joan de Coloma tingué dos fills extramatrimonials: Joan Pere de Coloma i Maria de Coloma, que ingressà en un convent.[3]

Títols nobiliaris

modifica

Les seves possessions territorials eren dins el Regne d'Aragó, com la baronia d'Alfajarín, que el 1486 adquirí a Miguel Gilbert i que acabaria venent als Espés, el 1497.[cal citació] En el 1495, fou nomenat senyor d'Elda, després el 1512 Ferran li concedeix el títol de comte Salines. També fou senyor de Petrer. Un net seu, anomenat Joan Coloma i Cardona, fou un noble poderós a la València del segle xvi, i també fou virrei de Sardenya. El succeí en els seus feus el seu fill Joan Francesc Coloma.

Al final de la seva vida, Joan de Coloma es retirà a la seva vila natal de Borja (Aragó). En el seu testament del 7 d'agost de 1517, estipulà ser enterrat en una capella del monestir de Nostra Senyora de Jerusalem, que ell mateix havia fundat.

Referències

modifica
  1. Enciclopèdia.cat
  2. Rumeu de Armas, Antonio. Nueva luz sobre las Capitulaciones de Santa Fe. Madrid: CSIC, 1985, p. 175-177. ISBN 84-00-05961-1. 
  3. «Enciclopèdia Aragonesa». Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 16 maig 2016].

Enllaços externs

modifica