Joan de Montcada i de Tolsà
Joan de Montcada i de Tolsà ( - 1560) va ser un noble del llinatge Montcada, primer comte d'Aitona.
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 1560  |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Família | |
| Família | Montcada |
| Cònjuge | Giovanna Lagrua Anna de Cardona i Manrique de Lara |
| Fills | Francesc de Montcada i de Cardona (  Anna de Cardona i Manrique de Lara)Elisabet de Montcada i de Cardona ( Giovanna Lagrua) |
| Pare | Gastó de Montcada i de Cardona |
 | |
Fill de Gastó de Montcada i d'Àngela de Tolsà, senyora de les baronies de Beniarjó, Palma i Ador.[1] Va heretar del seu oncle, Joan de Montcada, els estats de la casa de Montcada.[2] Va accedir a l'herència quan encara era menor d'edat, raó per la qual la seva mare va quedar com a tutora i curador d'ell i els seus germans.[3]
Ostentà diversos títols: senyor de la baronia d'Aitona, comte de Marmilla i Camarata, a Sicília, baró de Seròs, Mequinensa, Soses i Xiva. El 1523 se li va atorgar el títol de comte d'Aitona.[4] També va ser Gran Senescal, Mestre Racional i Virrei de Catalunya, i successivament Mestre Justicier (1529), President (1535) i Virrei i Capità General (1536) del Regne de Sicília.[4][5]
Va casar-se en primeres núpcies amb Giovanna Lagrua, baronessa de Gareni,[1] filla de GIovanni Vincenzo Lagrua, senyor de Carini,[4] amb qui va tenir una filla.[1] Quedà vidu de la primera esposa i es casà en en segones núpcies amb Anna de Cardona, filla del duc de Cardona, amb qui va tenir diversos fills, entre ells Francesc, primer marquès d'Aitona, i Hug Ambròs, bisbe d'Urgell.[1]
Va morir el 1536.[4] Altres fonts indiquen que va morir el 1560.[1][6]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Juan de Moncada y Tolsá» (en castellà). Fundació Casa Ducal de Medinaceli. [Consulta: 9 juliol 2023].
- ↑ Trelles Villademoros, José María. Asturias ilustrada. Primitivo origen de la nobleza de España... (en castellà). vol. 3. Madrid: Oficina de D. Domingo Fernández de Arrojo, 1760, p. 369.
- ↑ Garí de Aguilera, Blanca; Campo Gutiérrez, Ana del; García Herrero, María del Carmen. Vidas de mujeres del Renacimiento (en castellà). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2007, p. 156.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Salazar y Acha, Jaime de «La nobleza titulada española del siglo XVI». Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, vol. 15, 2012, pàg. 14.
- ↑ Parrilla, Carmen. Notable de amor (en castellà). Madrid: Centro de Estudios Cervantinos, 2011, p. 22.
- ↑ Gómez Bendito, Vicente. Declive y liquidicación de los dominios valencianos de la Casa de Medinaceli. La crisi del Antiguo Régimen en los estados señoriales de Segorbe, Dénia y Aytona (tesi) (en castellà). Castelló: Universitat Jaume I, 2015, p. 193.