Obre el menú principal

Joaquim Albareda i Salvadó

Historiador
(S'ha redirigit des de: Joaquim Albareda)

Joaquim Albareda i Salvadó (Manlleu, Osona, 1957) és un historiador català,[1] catedràtic d'Història Moderna a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha estat director de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives entre el 2007 i 2013.

Infotaula de personaJoaquim Albareda i Salvadó
Joaquim Albareda.jpg
Nom original (ca) Joaquim Albareda Salvadó
Biografia
Naixement 1957 (61/62 anys)
Manlleu
Educació Universitat Autònoma de Barcelona . doctorat
Activitat
Camp de treball Història moderna d'Espanya
Ocupació Historiador, professor d'universitat i escriptor
Ocupador Universitat Pompeu Fabra
Modifica les dades a Wikidata

Durant els últims anys, ha centrat la seva investigació en el tema de la guerra de Successió d'Espanya (1705-1714) i en la història política del segle XVIII.[1][2] És l'Investigador principal del projecte La política exterior de Felipe V y su repercusión en España (1713-1740) i del Grup d'estudi de les institucions i de les cultures polítiques (S. XVI-XXI). D'altra banda, també és director de la col·lecció d'història Referències d'Eumo Editorial (Edicions 62).

Contingut

PublicacionsModifica

LlibresModifica

  • Els catalans i Felip V. De la conspiració a la revolta (1700-1705) (Editorial Vicens Vives, 1993, IV Premi Internacional Jaume Vicens Vives de Ciències Socials).
  • Política, religió i vida quotidiana en temps de guerra (1705-1714). El Dietari del convent de Santa Caterina i les Memòries d'Honorat de Pallejà (Eumo Editorial, 2001).
  • Catalunya en un conflicte europeu. Felip V i la pèrdua de les llibertats catalanes (1700-1714) (Edicions 62, Generalitat de Catalunya, 2001).
  • Felipe V y el triunfo del absolutismo. Cataluña en un conflicto europeo (1700-1714) (Generalitat de Catalunya, 2002).
  • Las Cortes de 1701-1702 y 1705-1706. La puesta al día del constitucionalismo, Estudio introductorio/ Les Corts de 1701-1702 i 1705-1706. La represa del constitucionalisme, a Constitucions, Capítols i Actes de Cort. Anys 1701-1702 i 1705-1706. Edició facsímil (Editorial Base, 2004, pp. 5-64).
  • El “cas dels catalans”. La conducta dels aliats arran de la guerra de Successió (1705-1742) (Fundació Noguera, 2005).
  • Pròleg: la Generalitat entre 1701 i 1714”, del volum X de Dietaris de la Generalitat, Anys 1701 a 1713. Juntament amb Eduard Martí. (Generalitat de Catalunya, 2007, pp. IX-XXXV).
  • La Guerra de Sucesión de España (1700-1714) (Crítica, 2010, 2012, 2014).
  • Història de la Catalunya moderna amb Pere Gifre (Pòrtic, 1999).
  • "Desfeta política i embranzida econòmica. Segle XVIII" (director), volum 5 d'Història, política, societat i cultura dels Països Catalans (B. de Riquer dir., Enciclopèdia Catalana, 1995).
  • Capítol “Societat i cultura en la Catalunya del Set-cents”, d'Història de la cultura catalana. El set-cents, volum III, dirigida per Pere Gabriel i Sirvent, (Edicions 62, 1996, pp. 85-120) i del capítol “La vida política”, en l'obra col·lectiva Pierre Vilar i la història de Catalunya (Editorial Base, 2006, pp. 189-215).
  • Del patriotisme al catalanisme. Societat i política (segles XVI-XIX) (coordinador) (Eumo Editorial, 2001).
  • Una relació difícil. Catalunya i l'Espanya moderna (Editorial Base, 2007).
  • El nacimiento y la construcción del Estado moderno. Homenaje a Jaume Vicens Vives Coordinador juntament amb M. Janué i Miret (Publicacions de la Universitat de València, 2011)
  • J. Albareda (dir.), Catalunya, nació d'Europa, 3 volums (Enciclopèdia Catalana, 2013)
  • J. Albareda, V. Virginia León (eds.) Diario Bellico. La Guerra de Sucesión de España. Fra Domingo da Conceiçáo. (Publicaciones Universidad de Alicante, 2013).
  • J. Albareda (ed.), El declive de la monarquía y del imperio español. Los tratados de Utrecht (1713-1714), (Crítica, 2015).

També ha estudiat els escrits polítics publicats entre finals del segle XVII i els primers anys del segle XVIII a:

  • Escrits polítics del segle XVIII. Tom I. Despertador de Catalunya i altres textos (Eumo Editorial, 1996).
  • Escrits polítics del sgle XVIII. Tom V. Escrits del moment republicà de 1713-1714 (Eumo Editorial, 2011).

ArticlesModifica

  • “Il movimento filo-asburgico, il progetto di una Spagna alternativa (1705-1741)”, Cheiron, 39-40 (2003, pp. 79-104).
  • “La Catalogne et Philippe V d'Espagne dans la guerre de Succession d'Espagne: des espérances de 1705 à la perte des libertés de 1714”, Revue d'Histoire Diplomatique (2007, pp. 231-247).
  • “La Corona di Aragona durante la guerra di Successione alla corona spagnola (1705-1714)”, Annali di Storia Moderna e Contemporanea, 13 (2007, pp. 9-24).
  • “Das Fortbestehen des Austrazismus in Wien nach dem Vertrag von Utrecht (1713-1727). Der Schatten des marqués de Rialp”, Hispania-Austria III. Der Spanische Erbfolgekrieg. F. Edelmayer, V. León Sanz, J.I. Ruiz Rodríguez (eds.), Institut für Geschichte der Universität Wien (2008, pp. 319-339).
  • “Proyectos de paz, proyectos para Europa en torno a 1713”, a M. Torres Arce y S. Truchuelo García (eds.), (Editorial Universitaria Cantabria, 2014, pp. 389-410).
  • “Felipe y la negociación de los Tratados de Utrecht: bajo los dictados del mejor abuelo del mundo”, Cuadernos de Historia Moderna, 2013, XII; Anejo XII: 1713. "La Monarquía de España y los Tratados de Utrecht", coordinado por Virginia León Sanz. (Universidad Complutense, 2013, pp. 31-60). 
  • “Cataluña hacia 1700: la hora de la política” en Bernardo J. García García y Antonio Álvarez-Ossorio (eds.), Vísperas de sucesión. Europa y la monarquía de Carlos II (Fundación Carlos de Amberes, 2015, pp. 109-127).
  • “Del tiempo de las libertades al triunfo del dominio absoluto borbónico”, a J. Romero, A, Furió (Eds.), Historia de las Españas (Tirant Humanidades, 2015, pp. 177-202).
  • J. Albareda, J. Nadal Farreras. “ Balance bibliográfico. La Guerra de Sucesión revisitada. Actualidad de la Guerra de Sucesión”, Vínculos de historia (http://vinculosdehistoria.com), nº 4 (Universidad de Castilla La Mancha, 2015, pp. 373-386).
  • Hi ha ocasions en les quals cal saber perdre. Claus de la negociació d'Utrecht”, Pedralbes, 33 (Universitat de Barcelona, 2015, pp. 77-101).
  • “Els tractats de pau i Espanya: la negociació de Rastatt”, a C. Mollfulleda i N. Sallés (eds.), Els tractats d'Utrecht. Clarors i foscors de la pau. La resistència dels catalans (Museu d'Història de Catalunya, 2015, pp. 167-176).

Altres treballs que aborden temàtiques relacionades amb la història política són:

  • “Vias de participación política del hombre común en Europa (siglos XVII-XVIII)”, a María Luz González Mezquita (Ed.), Temas y perspectvas teóricas de Historia Moderna (Universidad Nacional de Mar del Plata, 2011, pp. 55-76).
  • "Cataluña en la España del siglo XVIII: represión, acomodación y disidencia”, J. Arrieta, J.Astigarraga (eds,), Conciliar la diversidad. Pasado y presente de la vertebración de España (Universidad del País Vasco, Fundació Ernest Lluch, 2009, pp. 55-75).
  • “El debate sobre la modernidad del absolutismo borbónico”, Revista HmiC, nº X, 2012, http://webs2002.uab.cat/hmic (pp. 6-19).

Publicacions de caràcter divulgatiuModifica

  • 11 de setembre de 1714, amb A. Garcia Espuche (Generalitat de Catalunya, 2005).
  • “La Diputació del General i els Comuns catalans: representació i modernitat política”, L'Avenç, 339. 2008, pp. 28-33.
  • “El Consell de Cent el 1714: govern de la ciutat i representació política”, en Consell de Ciutat, 2004-2014 (Ajuntament de Barcelona, 2014, pp. 14-34).
  • “El significat de la derrota de l'11 de setembre del 1714”, Nadala 2014, (Fundació Carulla, pp. 10-21).
  • La guerra de 1714. La clau catalana d'un conflicte mundial, amb Joan Esculies (Pòrtic, 2013, 2014, 2015)

Obres col.lectivesModifica

És autor d'Història de la Catalunya moderna (Pòrtic, 1999) juntament amb Pere Gifré. També ha dirigit «Desfeta política i embranzida econòmica. Segle XVIII», volum 5 d'Història, política, societat i cultura dels Països Catalans (B. de Riquer dir., Enciclopèdia Catalana, 1995). És autor del capítol «Societat i cultura en la Catalunya del Set-cents», d'Història de la cultura catalana. El set-cents, volumen III, dirigida per Pere Gabriel, (Edicions 62, 1996, pp. 85-120) i del capítol «La vida política», en l'obra colectiva Pierre Vilar i la història de Catalunya (Editorial Base, 2006, pp. 189-215).

Ha estat editor de Política, religió i vida quotidiana en temps de guerra (1705-1714). El Dietari del convent de Santa Caterina i les Memòries d´Honorat de Pallejà1 (Eumo Editorial, 2001).

Ha coordinat les obres col.lectives Del patriotisme al catalanisme. Societat i política (segles XVI-XIX) (Eumo Editorial, 2001) i Una relació difícil. Catalunya i l´Espanya moderna (Editorial Base, 2007). Juntament amb M. Janué i Miret ha coordinat el volum El nacimiento y la construcción del Estado moderno. Homenaje a Jaume Vicens Vives (Publicacions de la Universitat de València, 2011).

Paral·lelament, ha estudiat els escrits polítics publicats entre finals del segle XVII i els primers anys del segle XVIII a:

  • Escrits polítics del segle XVIII. Tom I. Despertador de Catalunya i altres textos (Eumo Editorial, 1996).
  • Escrits polítics del segle XVIII. Tom V. Escrits del moment republicà de 1713-1714 (Eumo Editorial, 2011).

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Joaquim Albareda i Salvadó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Alcoberro, Agustí «El primer conflicte global». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.20-23. ISSN: 1695-2014.