Joaquim Castellarnau i Balcells
No s'ha de confondre amb el seu cosí Joaquim Maria de Castellarnau i de Lleopart. |
Joaquim Castellarnau i Balcells (Tarragona, 18 d'octubre de 1835[1] - 1896) fou un polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.[2][3]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 18 octubre 1835 Tarragona |
Mort | 1896 (60/61 anys) |
Governador civil de la província de Cadis | |
1891 – | |
Governador civil de la província de Balears | |
1890 – 1891 | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
24 maig 1884 – 3 agost 1886 ← Joan Cañellas i Tomàs – Joan Cañellas i Tomàs → Circumscripció electoral: districte electoral del Vendrell | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
28 abril 1879 – 25 juny 1881 Circumscripció electoral: districte electoral del Vendrell | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
18 febrer 1876 – 1877 Circumscripció electoral: districte electoral del Vendrell | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | polític |
Partit | Partit Liberal Conservador |
Família | |
Parents | Josep Antoni de Castellarnau i de Magrinyà, avi patern |
Fill del noble i militar tarragoní Josep Antoni de Castellarnau i de Camps i de l'alforjenca Rosa Balcells i Aleu. Era cosí de l'enginyer i botànic Joaquim Maria de Castellarnau i de Lleopart. Es llicencià en dret civil i canònic a la Universitat de Barcelona.
Fou comandant de la Milícia Nacional i elegit diputat del Partit Conservador pel districte del Vendrell a les eleccions generals espanyoles de 1876, 1879 i 1884.[4] L'agost de 1880 va participar en l'Assemblea de Tremp que pretenia impulsar el ferrocarril a la conca del Noguera Pallaresa. El juliol de 1890 fou nomenat governador civil de les Illes Balears i el març de 1891 de la província de Cadis.
Referències
modifica- ↑ «AHAT, Tarragona, llibre XXV de baptismes (1831-1838), f. 258v». Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT). [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ «Castellarnau y Balcells, Joaquin» (en castellà). Histórico de Diputados 1810-1977. Congrés dels Diputats.
- ↑ Rovira i Gómez, Salvador-J. Els Castellarnau, senyors del ferro. Tarragona: Arola, 2009 [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ Varela Ortega, José. El poder de la influencia : geografía del caciquismo en España (1875-1923) (en castellà). Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2001, p.724. ISBN 8425911524.
Bibliografia
modifica- Palomas i Moncholi, Joan. El rerefons econòmic de l'activitat dels parlamentaris catalans (1876-1885). Barcelona: UAB, 2002, p. 549-550. ISBN 8468818321.