Viquipèdia

Joaquim Maria de Castellarnau i de Lleopart

No s'ha de confondre amb el seu cosí Joaquim Castellarnau i Balcells.

Joaquim Maria de Castellarnau i de Lleopart (Tarragona, 31 de maig de 1848[1] - Segòvia, 23 de juliol de 1943) fou un enginyer forestal i botànic català, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.

Plantilla:Infotaula personaJoaquim Maria de Castellarnau i de Lleopart
Biografia
Naixement(es) Joaquim Maria de Castellarnau y de Lleopart Modifica el valor a Wikidata
31 maig 1848 Modifica el valor a Wikidata
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Mort23 juliol 1943 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Segòvia (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióBotànica
Membre de
Família
ParentsJosep Antoni de Castellarnau i de Magrinyà, avi patern Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia

modifica

Nebot del militar i diputat Josep Antoni de Castellarnau i de Camps[2] i cosí del polític Joaquim Castellarnau i Balcells. De 1876 a 1883 fou inspector del Cos d'Enginyer de Forests de la Casa Reial Espanyola, i durant aquest temps va estudiar la histologia vegetal i la classificació de les fustes de les coníferes, redactant un estudi sobre la tija del pinsap. Això el va portar a interessar-se per les cristal·litzacions intracel·lulars, que va estudiar mitjançant llum polaritzada. Va comparar la forma dels cristalls intracel·lulars de les alzines de Segòvia i les de Barcelona, i arribà a la conclusió que tots els cristalls eren d'oxalat de calci i no de sulfat de calci.[3] També es dedicà a la paleofitologia i a la hidrobiologia, atribuint la deforestació de la península Ibèrica a la influència xerotèrmica del Sàhara.

Posteriorment fou membre de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i director de l'Escola d'Enginyers Forestals. Va ser acadèmic honorari de l'Acadèmia Colombiana de Ciències, corresponent de la Reial Acadèmia de la Història, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i de l'Acadèmia Pontifícia dei Nuovi Lincei, així com soci honorari de la Reial Societat Espanyola d'Història Natural. El 1913 ingressà en la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, de la que en va rebre la Medalla Echegaray el 1934, bibliotecari de 1923 a 1940 i president d'honor el 1940.[4] També fou president dels patronats del Museu Nacional de Ciències Naturals d'Espanya, del Museu Nacional d'Antropologia d'Espanya i del Reial Jardí Botànic. Vinculat pels seus estudis als Montes de Valsaín, els darrers anys de la seva vida es va establir a Segòvia, on va morir el 23 de juliol de 1943.[5]

Obres

modifica
  • Estudio ornitológico del Real Sitio de san Ildefonso (1877)
  • Estudio micrográfico del tallo del Pinsapo (1881)
  • El pinar de Balsaín. Algunas consideraciones sobre su tratamiento y administración (1884)
  • La imagen óptica. Telescopio y microscopio (1919)
  • ¿Pueden explicarse químicamente los fenómenos sociales de la vida? (1922)
  • Teoría general de la formación de imágenes en el microscopio (1911)
  • Estudio micrográfico de la madera de las coníferas españolas (1883)
  • Recuerdos de mi vida (1943)

Referències

modifica
  1. ↑ «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 27 maig 2022].
  2. ↑ «Joaquim Maria de Castellarnau i de Lleopart». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ Joaquim Maria de Castellarnau i de Lleopart a mcnbiografias
  4. ↑ Biografia Arxivat 2016-04-23 a Wayback Machine. al web del RAC
  5. ↑ Joaquín María de Castellarnau y Lleopart, ilustre catalán guadarramista, a guadarramistas.com


Premis i fites
Precedit per:
Julián Calleja y Sánchez 		 
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències
Medalla 27
1913-1943 		Succeït per:
Luis Ceballos Fernández de Córdoba
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joaquim_Maria_de_Castellarnau_i_de_Lleopart&oldid=30225758»