Joaquim Degollada i Capdaigua

Joaquim Degollada i Capdaigua (Barcelona, 19 de maig de 1877 - febrer de 1951)[1] fou un advocat i polític català.

Infotaula de personaJoaquim Degollada i Capdaigua
Biografia
Naixement19 maig 1877 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1951 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Activitat
Ocupaciójurista, advocat Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Fill de Domingo Degollada i Vidal, advocat natural de Puigcerdà i de Narcisa Capdaigua i Dispés natural de Camallera.[2] Llicenciat en dret i militant de la Lliga Regionalista, el 1906 fou vicepresident de l'Associació de Propietaris de l'Eixample de Barcelona, el 1913 vicepresident del Casino Liberal Democràtic, el 1915 del Centre Industrial, Comercial i Agrícola de l'Hospitalet de Llobregat, el 1922 vicepresident del Reial Cercle Artístic de Barcelona i a les eleccions municipals de 1920 fou escollit regidor de l'ajuntament de Barcelona pel districte Sis.[3]

En 1926 assolí certa notorietat en defensar en judici Josep Garriga, un dels militants de Bandera Negra implicats en el complot del Garraf.[4] El 1930 fou novament regidor de l'ajuntament de Barcelona i el 1935 fou president de l'Ateneu Autonomista de la Lliga Catalana. Amb Maria Teresa Pont i Font va tenir dues filles Francesca i Maria Teresa Degollada i Pont.

Referències modifica

  1. «esquela de Joaquin Degollada y Capdaigua». La Vanguardia, 15-02-1951, pàg. 14.
  2. «esquela de Narcisa Capdaigua y Dispés». La Vanguardia, 27-01-1915, pàg. 2.
  3. Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p.151. ISBN 978-84-9850-461-3. 
  4. Joan Crexell i Playà. El Complot de Garraf. Edicions de l'Abadia de Montserrat, 1988, p.131.