Joaquim Muntañola i Puig

escriptor i dibuixant de còmics barcelonès
(S'ha redirigit des de: Joaquim Muntanyola)


Joaquim Muntañola i Puig (Barcelona, 9 d'abril de 1914 - Barcelona, 5 de març de 2012) va ser un dibuixant d'humor, comediògraf, publicista i escriptor català.[1]

Plantilla:Infotaula personaJoaquim Muntañola i Puig
Biografia
Naixement(ca) Joaquím Muntañola Puig Modifica el valor a Wikidata
9 abril 1914 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort5 març 2012 Modifica el valor a Wikidata (97 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, autor de còmic, traductor, caricaturista Modifica el valor a Wikidata
GènereCòmic Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

IMDB: nm0613292 TMDB.org: 1483959 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Va començar a dibuixar i a escriure a la revista En Patufet i en altres publicacions d'abans de la guerra, com El Be Negre, TBO, Lecturas o Papitu, utilitzant el pseudònim Kim. Fou un dels creadors més populars de la postguerra, tot dibuixant a La Vanguardia, El Correo Catalán, El Mundo Deportivo, Barcelona Deportiva, Vida Deportiva, Dicen, i a moltes altres publicacions, com Don Balón, La PZ, Tururut!, El Tío Vivo, o el TBO, on creà entre altres el personatge "Josechu el Vasco".

Dirigí la publicació infantil Atalaya i dibuixà pel·lícules de dibuixos animats juntament amb Josep Escobar, protagonitzades pel Faquir Gonzàlez. Associat amb Francesc Rovira-Beleta produí també diversos curts d'animació publicitaris.

Es feu enormement popular dibuixant cada dia un acudit gegant en una tanca a la plaça de Catalunya de Barcelona i per les seves conferències còmiques a la ràdio. Ha escrit novel·les, articles i contes, obres de teatre de gran èxit -com "En Baldiri de la costa", "Ronyons de recanvi" o "Ja tenim sis-cents"-, ha realitzat grans campanyes de publicitat i ha fet guions ("Charlestón") i títols de crèdit ("Once pares de botas") per a pel·lícules de cinema.

Distingit amb la Creu de Sant Jordi l'any 2000, fins a l'any 2006 va col·laborar setmanalment en dos programes de Catalunya Ràdio.

L'any 2006 inaugurà l'exposició retrospectiva "Muntañola, l'art de riure, l'art de viure", amb els comissaris Jaume Capdevila (Kap) i Néstor Macià i el 2007 fou guardonat amb el Premi d'Humor Gat Perich a la seva trajectòria com a humorista gràfic.

L'any 2008 va escriure un llibre d'anècdotes de la seva vida, il·lustrades amb dibuixos seus (La memòria fa pessigolles, Angle Editorial, 2008).[2]

Morí el 5 de març de 2012 a Barcelona (Barcelonès), a l'edat de noranta-set anys. L'estiu del mateix any la Biblioteca de Catalunya li va dedicar una exposició pòstuma. En aquesta exposició es van mostrar dibuixos i textos de Muntañola seleccionats per àmbits: premsa, llibres, teatre, publicitat i dibuixos originals i auques. Llibres de narracions, cròniques de viatges, obres de teatre, cartells, fulletons publicitaris, auques, vinyetes i dibuixos per a la premsa.[3]

Referències

modifica
  1. Soldevilla, Joan Manuel. Psicalíptics. Erotisme i transgressió a les revistes il·lustrades del principi del s.XX. 2004. Sabadell: Museu d'Art de Sabadell, Juliol 2004, p. 151. ISBN 84-87221-83-1. 
  2. «S'ha mort el ninotaire Joaquim Muntañola». VilaWeb, 05-03-2012. [Consulta: 5 març 2012].
  3. Exposició "Muntañola, la cara amable de l'humor" [Enllaç no actiu]

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
  • Pàgina de Joaquim Muntañola a Humoristan
  • Pàgina de Joaquim Muntañola a la Tebeosfera (castellà)