Joaquim Soler i Ferret

escriptor espanyol

Joaquim Soler i Ferret (Barcelona, 10 de setembre de 1940 - Barcelona, 5 d'octubre de 1993)[1] fou un escriptor i crític literari català. Treballà a Catalunya Ràdio i fou membre del col·lectiu Ofèlia Dracs.[2]

Infotaula de personaJoaquim Soler
Biografia
Naixement10 setembre 1940 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort5 octubre 1993 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya Catalunya
Activitat
OcupacióEscriptor, crític literari
Membre de
GènereNovel·la, conte
MovimentOfèlia Dracs
Obra
Primeres obresLaberint sense (quasi plagi)
Obres destacables
Una furtiva llàgrima i Cambra de bany

BiografiaModifica

Nascut el 10 de setembre de 1940 a Barcelona, inicià els seus estudis en un seminari i treballà en diferents oficis. La seva novel·lística, bastida com una alternativa al realisme, s'inicià amb Laberint sense (quasi plagi) (1978), Camil i Adelf (1980) i La prova del mirall (1981), obres que incideixen en les coordenades d'una literatura imaginativa i lúdica, a frec sempre de l'experimentació. La seva obra ha continuat amb Una furtiva llàgrima (1982), premi Ciutat de Palma de novel·la; Cambra de bany (1985), premi Prudenci Bertrana de novel·la, i A una sola veu (1992), premi Víctor Català. Conreà també la narrativa juvenil: El fantasma del Fluvià (1981). Fou membre fundador del col·lectiu Ofèlia Dracs. Va fer col·laboracions a Radio 4 i des del seu inici, el 1983, a Catalunya Ràdio on, des del 1985 fins al moment de la seva mort, el 1993, va dirigir, realitzar i conduir l'espai de creació literària La porta dels somnis . Més de dos-cents programes dedicats al món de la literatura. Col·laborà assíduament en la premsa escrita, diaris i revistes, tant a títol individual com en tant que membre del col·lectiu Trencavel o de l'Ofèlia Dracs (Diari de Barcelona, El Punt, El Correo Catalán, Avui, Arreu, El Món, La Pansa, Lluita, Xarxa, Al Vent, L'Hora, Treball, etc.). De la seva experiència en l'àmbit de la premsa escrita, però, cal destacar la seva vinculació estreta a la majoria de projectes de revistes satíriques en català (Amb potes rosses, el Drall, La Pansa). Morí el 5 d'octubre de 1993 a la seva ciutat natal als cinquanta-tres anys.[3]

Obres[4]Modifica

  • Laberint sense (quasi plagi) (1978)
  • Camil i Adelf (1980)
  • La prova del mirall (1981)
  • El fantasma del Fluvià (1981)
  • Una furtiva llàgrima (1982)
  • Cambra de bany (1985)
  • París no existeix (1985)
  • El silenci de la musculatura (1987)
  • El quarto de les figues (1989)
  • Antoni Munill: Apunts per a una biografia apassionada (1991)
  • Anestèsia (1991)
  • N'Alec de H'Hug (1992)
  • A una sola veu (1992)
  • Paraules de Pòtima (1993)
  • Essa de Dracs (1994, pòstum)
  • "París Bis" (2013, pòstum)

Col·laboracionsModifica

  • Poemes i narracions (1984)
  • Mirall d'aigua, reflexos del port (1992)
  • 24 escriptors 24 hores a la Rambla (1993)
  • Entre la poesia en prosa i el conte literari. Sobre la literatura d'E. Martínez Ferrando

Ofèlia DracsModifica

  • Deu pometes té el pomer (1980)
  • Lovecraft, lovecraft (1981)
  • Negra i consentida (1983)
  • Essa efa (1985)
  • Boccato di cardinali (1985)
  • Misteri de reina (1994, pòstum)

Premis i guardonsModifica

ReferènciesModifica

  1. «L'escriptor Joaquim Soler mor de càncer». Avui, 06-10-1993, pàg. 37.
  2. «Joaquim Soler i Ferret - Biografia». Escriptors.cat. [Consulta: 2 octubre 2012].
  3. «Joaquim Soler i Ferret». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Quim Soler - Bibliografia». CentreQuimSoler.cat. [Consulta: 2 octubre 2012].

Enllaços externsModifica


Premis i fites
Precedit per:
Jaume Cabré i Fabré
Fra Junoy o l'agonia dels sons
Premi Prudenci Bertrana de novel·la
1986
Succeït per:
Ferran Cremades i Arlandis
Hotel Àfrica