Obre el menú principal

Johann von Lamont (1805-1879) fou un astrònom alemany, d'origen escocès, conegut pels seus treballs en geomagnetisme.

Infotaula de personaJohann von Lamont
Johann Lamont Litho.jpg
Biografia
Naixement 13 de desembre de 1805
Corriemulzie, Aberdeenshire, Escòcia
Mort 6 d'agost de 1879(1879-08-06) (als 73 anys)
Munic, Regne de Baviera; avui Alemanya
Lloc d'enterrament Cementiri de Sankt Georg, Bogenhausen (Munic) 48° 08′ 53″ N, 11° 36′ 06″ E / 48.148097°N,11.601644°E / 48.148097; 11.601644
Formació Universitat de Munic
Es coneix per Magnetisme terrestre
Activitat
Camp de treball Astronomia
Ocupació Astronomia, Física
Organització Observatori astronòmic de Munic
Universitat de Munic
Influències
Obra
Estudiant doctoral Philipp Carl
Modifica les dades a Wikidata

Vida i ObraModifica

El seu pare va morir quan ell tenia onze anys i aleshores va anar a estudiar al monestir de Sant Jaume de Ratisbona, on va aprendre alemany, llatí i grec, inclinant-se al mateix temps per les matemàtiques. El 1827 va visitar l'observatori astronòmic de Bogenhausen (Munic), impressionant molt favorablement el seu director, Johann Georg von Soldner, qui el va prendre com assistent l'any següent.[1] Ja no abandonaria mai més el observatori: a la mort de Soldner el 1835 va ser nomenat director del observatori. A partir de 1853, també va ser professor titular de la universitat de Munic.

Durant els seus primers anys a l'observatori, Lamont va fer observacions astronòmiques tradicionals. Va establir una teoria alternativa a la de William Herschel sobre les nebuloses,[2] va determinar les òrbites dels satèl·lits de Saturn Encèlad i Tetis,[3] i va observar Neptú diverses vegades el 1845-1846, però no es va adonar que era un nou planeta.

Però els seus treballs més importants van ser en geomagnetisme. Seguint les idees d'Alexander von Humboldt qui afirmava que el geomagnetisme només es podia estudiar amb una xarxa d'observatoris fent mesures a diferents llocs del planeta, Lamont va començar la seva part a partir de 1836.[4] Ell es va construir els seus propis instruments de mesura i va establir el període magnètic de 10 anys i escaig que confirmava les tesis de Heinrich Schwabe.[5]

ReferènciesModifica

  1. Steinicke, pàgina 89.
  2. Steinicke, pàgines 90-93.
  3. Encyclopaedia Britannica
  4. Soffel, pàgina 1.
  5. Soffel, pàgina 8.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johann von Lamont