Johannes Wislicenus

químic alemany

Johannes Wislicenus (24 de juny de 1835, Kleineichstedt, Prússia - 5 desembre de 1902, Leipzig, Saxònia) fou un químic alemany que destacà en el camp de l'estereoquímica.

Infotaula de personaJohannes Wislicenus
Johannes Wislicenus.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 juny 1835 Modifica el valor a Wikidata
Querfurt Modifica el valor a Wikidata
Mort5 desembre 1902 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Halle
Universitat de Zuric Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiWilhelm Heinrich Heintz, Georg Städeler (en) Tradueix, John Norman Collie, Wilhelm Heinrich Heintz i Georg Städeler (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballQuímica orgànica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Würzburg
Universitat de Leipzig
Universitat de Zuric
Universitat Harvard
ETH Zürich Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesMax Hofmeier Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralWilliam Henry Perkin, Arthur Noyes, Haruthiun Abeljanz, Arthur Noyes i Otto Pufahl (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsWilhelm Wislicenus Modifica el valor a Wikidata
Premis
Johannes Wislicenus

BiografiaModifica

Wislicenus era fill del teòleg protestant radical Gustav Wislicenus. Començà els seus estudis universitaris el 1953 a la Universitat Martí Luter de Halle-Wittenberg però a l'octubre de 1853 emigrà als Estats Units amb la seva família. Per un breu temps exercí com a assistent de química a la Universitat Harvard amb el químic Eben Horsford, i en 1855 fou nomenat professor de l'Institut de Mecànica de Nova York. De tornada a Europa en 1856, continuà els seus estudis de química amb Wilhelm Heinrich Heintz a la Universitat Martí Luter de Halle-Wittenberg. El 1860 fou nomenat professor associat de la Universitat de Zuric a Suïssa i de l'Institut Politècnic de Suïssa i, des del 1868, fou professor de química de dita universitat. El 1870 fou elegit per succeir George Staedel com a professor de Química General a l'Institut Politècnic de Zuric, conservant també la posició de professor titular a la Universitat de Zuric. El 1872 succeí Adolph Strecker en la càtedra de química a la Universitat de Würzburg, i el 1885, succeí Adolph Wilhelm Hermann Kolbe com a professor de Química de la Universitat de Leipzig.

ObraModifica

Des de finals de 1860, Wislicenus dedicà la seva investigació a la química orgànica. En el seu treball sobre els àcids làctics isòmers, 1868-1872, descobrí l'existència de dues substàncies amb propietats físiques diferents, però amb una idèntica estructura química. Anomenà a aquesta diferència "isomeria geomètrica." Defensà la teoria de Jacobus Henricus van ’t Hoff de l'àtom de carboni tetraèdric asimètric. Amb aquesta teoria, juntament amb la suposició que hi ha "forces especialment dirigides, les afinitats d'energies", que determinen la posició relativa dels àtoms en el molècula, pensà que es disposava d'un mètode per a determinar la disposició espacial dels àtoms a les molècules.

A Würzburg, Wislicenus desenvolupà l'ús d'acetoacetat d'etil en la síntesi orgànica.

PremisModifica

En 1898 fou guardonat amb la Medalla Davy de la Reial Societat de Londres pels seus treballs en el camp de l'estereoquímica.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johannes Wislicenus