John Bardeen

físic estatunidenc

John Bardeen (Madison, EUA 1908 - Boston 1991) fou un físic nord-americà guardonat dos cops amb el Premi Nobel de Física els anys 1956 i 1972.[1] Fins ara, és l'única persona que ha obtingut aquest honor dues vegades.[2]

Infotaula de personaJohn Bardeen

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 maig 1908 Modifica el valor a Wikidata
Madison (Wisconsin) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 gener 1991 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Boston (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri Forest Hill Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Princeton
Madison Central High School (en) Tradueix
Universitat de Wisconsin-Madison
University of Wisconsin High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiEugene Paul Wigner Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, professor d'universitat, inventor, enginyer, enginyer elèctric Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Illinois a Urbana-Champaign
Universitat de Minnesota Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsEugene Paul Wigner Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralJohn Robert Schrieffer, Nick Holonyak Jr., John H. Miller, Jr. (en) Tradueix, David William Allender (en) Tradueix, William Lauchlin McMillan (en) Tradueix, Stephen Reynolds Arnold (en) Tradueix, James William Bray (en) Tradueix, John Richard Clem (en) Tradueix, Richard Elmo Coovert (en) Tradueix, Peter Vance Gray (en) Tradueix, Jerome Luther Hartke (en) Tradueix, Daniel Warren Hone (en) Tradueix, Jared Logan Johnson (en) Tradueix, Paul John Leurgans (en) Tradueix, Wesley Northey Mathews (en) Tradueix, Daniel Charles Mattis (en) Tradueix, Michael Francis Millea (en) Tradueix, Peter Benjamin Miller (en) Tradueix, Rolland Albert Missman (en) Tradueix, Sang Boo Nam (en) Tradueix, William Manos Portnoy (en) Tradueix, Kendal True Rogers (en) Tradueix, Wayne Earl Tefft (en) Tradueix, Milton William Valenta (en) Tradueix i John W. Wilkins Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJane Maxwell (1938–) Modifica el valor a Wikidata
FillsJames Maxwell BardeenWilliam Bardeen Modifica el valor a Wikidata
PareCharles Russell Bardeen Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: eba7e482-3315-41c9-800d-e9b1d4db7bdf Find a Grave: 7954798 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer el 23 de maig de 1908 a la ciutat de Madison, situada a l'estat nord-americà de Wisconsin. Interessat en les matemàtiques des de ben petit, inicià els estudis d'enginyeria elèctrica a la Universitat de Wisconsin l'any 1923 i els acabà el 1928. Influït pel seu mentor John Hasbrouck van Vleck també rebé influències de Paul Dirac, Werner Heisenberg i Arnold Sommerfeld. Amplià, a més, els estudis en física i matemàtiques a la Universitat de Princeton, on es llicencià el 1936.[3]

El 1938 va començar a ensenyear com a professor auxiliar a la Universitat de Minnesota. Després de participar en la Segona Guerra Mundial com a responsable del laboratori naval d'artilleria, el 1943 va ser convidat a participar en el Projecte Manhattan però va refusar la invitació.

Bardeen morí el 30 de gener de 1991 a la ciutat nord-americana de Boston.

Recerca científicaModifica

 
Placa commemorativa a Bardeen Quad, Universitat d'Illinois d'Urbana Champaign

L'any 1945 entrà a treballar als Laboratoris Bell de Nova Jersey. Hi fa investigacions científiques al voltant dels semiconductors. Sota la supervisió de William Shockley i al costat de Walter Houser Brattain desenvoluparen el 4 de juliol de 1951 el transistor.[4] El 1956 els tres físics nord-americans foren guardonats amb el Premi Nobel de Física per la recerca en semiconductors i pel descobriment de l'efecte transistor.[3]

El 1951 Bardeen entrà a treballar a la Universitat d'Illinois. Hi va nomenar el físic Nick Holonyak com assistent, el qual posteriorment dissenyaria el primer díode emissor de llum (LED) el 1962. Treballava al costat de Leon Cooper i Robert Shrieffer i junts van crear la teoria estàndard de la superconductivitat, el que posteriorment s'anomenaria Teoria BCS.[5] Per aquest treball els tres físics van ser guardonats l'any 1972 amb el Premi Nobel de Física.

Bardeen és el primer físic, i fins al moment l'únic, a rebre dues vegades aquest Premi Nobel, una distinció compartida amb Marie Curie, guanyadora del Premi Nobel de Física el 1903 i el Premi Nobel de Química l'any 1911; Linus Carl Pauling, guanyador del Premi Nobel de Química el 1954 i el Premi Nobel de la Pau l'any 1962; i Frederick Sanger, guanyador del Premi Nobel de Química en dues ocasions els anys 1958 i 1980.

ReferènciesModifica

  1. «John Bardeen». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 26 març 2023].
  2. «John Bardeen» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
  3. 3,0 3,1 «John Bardeen – Biographical» (en anglès). The Nobel Prize in Physics 1956. Nobel Prize Outreach AB, 1956. [Consulta: 26 març 2023].
  4. Abaigar, Andrés. «El transistor». Digits, 11-07-2009. [Consulta: 26 març 2023].
  5. Perez, Luis Àngel «Tres quarts de segle de transistors: el futur va començar el 1947». El Nacional, 16-12-2022 [Consulta: 26 març 2023].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Bardeen