Obre el menú principal

John Desmond Bernal

John Desmond Bernal (Nenagh, Comtat de Tipperary, Irlanda, 10 de maig de 1901 — Londres, 15 de setembre de 1971) fou un dels científics britànics més coneguts i polèmics del seu temps pel seu important compromís sociopolític. Conegut entre els seus amics com "Sage", Bernal és considerat un pioner de la cristal·lografia de raigs-X aplicada a la biologia molecular. També va publicar diversos treballs sobre sociologia i història de la ciència, amb importants aportacions sobre informació i documentació científica. Va néixer a Nenagh, en el comtat de Tipperary (Irlanda) en una família d'origen sefardita per part de pare.[1]   

Infotaula de personaJohn Desmond Bernal
Bernal,John Desmond 1934 London.jpg
Biografia
Naixement 10 maig 1901
Nenagh (República d'Irlanda)
Mort 15 setembre 1971 (70 anys)
Camden Town (Anglaterra)
Religió Ateisme
Formació Emmanuel College, Cambridge
Bedford School Tradueix
Universitat de Cambridge
Activitat
Director de tesi William Henry Bragg
Camp de treball Biofísica i science studies Tradueix
Ocupació Físic, filòsof, inventor, professor d'universitat, filòsof de la ciència, cristal·lògraf, biofísic, escriptor i historiador
Ocupador Birkbeck College (1937–)
Laboratori Cavendish
Royal Institution of Great Britain
Partit Partit Comunista de la Gran Bretanya
Alumnes Dorothy Crowfoot Hodgkin, Max Ferdinand Perutz i Florence Bell
Obra
Estudiant doctoral Dorothy Crowfoot Hodgkin
Família
Parella Margaret Gardiner
Fills Martin Bernal
Modifica les dades a Wikidata

Trajectòria científicaModifica

 
Placa en el lloc on va viure

En 1919, va entrar a l'Emmanuel College, de la Universitat de Cambridge amb una beca,[2] on es va graduar en matemàtiques i ciències en 1922. Els seus estudis de postgrau els va fer sota la tutela de Sir William Bragg en els laboratoris Davy-Faraday de Londres. En 1924 va determinar l'estructura molecular del grafit. En 1927 va esdevenir el primer professor titular de cristal·lografia estructural a Cambridge, i més tard es va convertir en director adjunt del Cavendish Laboratory en 1934, on va començar a aplicar les seves tècniques cristal·logràfiques a l'anàlisi de les molècules orgàniques. En el seu grup de recerca a la Universitat de Cambridge, Dorothy Crowfoot Hodgkin va donar les seves primeres passes en cristal·lografia, tasca per la qual ella va rebre el Premi Nobel de química en 1964. En 1934 Bernal y Hodgkin van prendre les primeres fotografies de raigs X de cristals proteics. Entre altres científics destacats que van estudiar amb Bernal, es poden esmentar Rosalind Franklin, Aaron Klug y Max Perutz.   

En 1937 obtingué una plaça de professor de física en el Birkbeck College de la Universitat de Londres i el mateix any va ser elegit com a Fellow of the Royal Society.[3] En finalitzar la Segona Guerra Mundial va fundar el Birkbeck's Biomolecular Research Laboratory, al qual es va incorporar entre d'altres destacats investigadors Rosalind Franklin que hi va desenvolupar treballs pioners sobre virus fins al moment de la seva mort prematura el 1957.

També és recordat per haver proposat per primer cop en 1929 la denominada Esfera de Bernal, consistent en una mena d'asteroid buit per dintre que es faria servir com a espai vital de llarga durada en missions de colonització de l'espai.[4]

Activisme sociopolíticModifica

La seva vida política va ser molt activa, especialment a partir dels anys 30, en abandonar el Partit Comunista de la Gran Bretanya el 1933, on havia militat des de 1923. A la mort del seu amic, el també científic i comunista Frédéric Joliot-Curie, va ocupar la presidència del Consell Mundial de la Pau i en 1953 l'URSS li va concedir el Premi Stalin de la Pau per les seves tasques internacionalistes i seva contribució a l'amistat entre les nacions. Segons els seus biògrafs, la seva ideologia política va condicionar el seu reconeixement com a científic clau en l'estudi de les estructures moleculars, malgrat que molts dels seus deixebles i col·legues de recerca van ser distingits amb el Premi Nobel.

Aportacions a la sociologia i la història de la ciènciaModifica

El 1939 va publicar The Social Function of Science,[5] on va defensar que la ciència no consisteix en una recerca individual i abstracta del coneixement, sinó que com activitat social ha de ser objecte de polítiques de finançament i de planificació. Entre els molts elements de planificació de l'activitat científica, Bernal formulà propostes per millorar la comunicació científica, l'arxiu de la producció científica avaluada i avalada científicament, i l'accés a la documentació; per a tal fi suggeri la superació del sistema de publicació en revistes científiques mitjançant la creació d'un sistema mundial de repositoris on sota el monopoli de les autoritats estatals s'havien de conservar els articles en suport microfotogràfic. En aquest sentit és reveladora l'afirmació d'Eugene Garfield, creador del Science Citation Index (SCI), qui va dir "his idea of a centralized reprint center was in my thoughts when I first proposed the as yet nonexistent SCI in Science in 1955."[6]

ReferènciesModifica

  1. Bevis Marks Records, Vols 1–6 of the Spanish and Portuguese Jewish Congregation, London; Miriam Rodrigues Pereira, ed
  2. Boylan, Henry. A Dictionary of Irish Biography, 3rd Edition. Dublín: Gill and MacMillan, 1998, p. 25. ISBN 0-7171-2945-4. 
  3. Hodgkin, D. M. C. (1980). "John Desmond Bernal. 10 May 1901-15 September 1971".Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society 26: 16. doi:10.1098/rsbm.1980.0002
  4. Darling, David J. The complete book of spaceflight: from Apollo 1 to zero gravity (en anglès). John Wiley and Sons, 2003, p.52. ISBN 0471056499
  5. Bernal, J.D. (John Desmond). The Social function of science. Cambridge: The MIT Press, 1967. 
  6. Eugene Garfield. "Tracing the Influence of JD Bernal on the World of Science through Citation Analysis", Presented at British Association for Crystal Growth, Irish Association for Crystal Growth Conference 2007 & Bernal Symposium on Protein Crystallisation University College Dublin, Belfield, Dublin Monday 3 – Tuesday 4 September 2007. http://garfield.library.upenn.edu/papers/bernaldublin0907.pdf [consulta: 6/05/2015]