Obre el menú principal

John Everett Millais (Southampton, 8 de juny de 1829 - Londres, 13 d'agost de 1896) fou un pintor anglès.[1]

Infotaula de personaJohn Everett Millais
Millais - Self-Portrait.jpg
Autoretrat
Biografia
Naixement 8 de juny de 1829
Southampton
Mort 13 d'agost de 1896(1896-08-13) (als 67 anys)
Londres
Causa de mort Càncer de laringe
Lloc d'enterrament Catedral de Saint Paul
Nacionalitat Britànic
Educació Royal Academy of Arts
Activitat
Camp de treball Pintura, il·lustració i gravat
Ocupació Pintor i il·lustrador
Art Dibuix i pintura
Gènere artístic Pintura d'història
Moviment Prerafaelitisme
Branca militar Exèrcit britànic
Mecenes John Ruskin
Obra
Altres
Títol Baronet
Cònjuge Lady Euphemia Chalmers Gray Millais (1855–1896)
Fills John Guille Millais
Premis

Musicbrainz: f971b045-6a7e-4149-a2dd-acc5951e1614
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Millais va néixer a Southampton, dins d'una eminent família originària de l'illa de Jersey. Va ser un nen prodigi que pintava des dels quatre anys i se li considerava posseïdor d'un talent poc comú. Per aquesta raó, quan tenia set anys, la seva família es va traslladar a Londres per poder oferir una bona educació artística al seu fill. El seu prodigiós talent per a l'art li va valer una plaça en les escoles de la Royal Academy amb només onze anys (1840). Durant la seva permanència en aquesta institució, va conèixer William Holman Hunt i Dante Gabriel Rossetti, amb qui va fundar la germanor prerafaelita (Pre-Raphaelite Brotherhood o PRB) l'any 1848.

Obres del període prerafaelitaModifica

 
Ofèlia (detall) (1852)

El quadre de Millais Crist a casa dels seus pares (1850) va ser objecte de controvèrsia a causa del retrat realista d'una Sagrada Família de classe obrera treballant en un desordenat taller de fusteria. Altres obres posteriors de Millais van ser també polèmiques, encara que no tant.

Va aconseguir l'èxit amb Un hugonot (1852), que representa una jove parella a punt de separar-se a causa de les seves diferències de religió. L'artista repetiria aquest mateix tema en obres posteriors. Totes les seves obres d'aquest període estan realitzades amb gran atenció pels detalls, i en destaca sovint la bellesa i complexitat del món natural. En pintures com Ofèlia (1852), Millais va crear superfícies pictòriques densament elaborades basant-se en la integració d'elements de la natura. Aquest procediment ha estat descrit com una espècie de ecosistema pictòric.[2]

Aquest estil va ser promogut pel crític John Ruskin, que havia defensat els prerafaelites dels seus crítics. Per la seva amistat amb Ruskin, Millais va conèixer l'esposa d'aquest, Effie Gray, que poc després va posar per al quadre de Millais The Order of Release. Millais i Effie van acabar enamorant-se, i el 1856, després d'aconseguir ella l'anul·lació del seu matrimoni amb Ruskin, van contreure matrimoni.

Obres posteriorsModifica

Després del seu matrimoni, Millais va canviar el seu estil de pintura, fent-lo més comercial i assequible, cosa que Ruskin va qualificar d'«una catàstrofe». Segons alguns comentaristes, els motius d'aquest canvi es troben en la necessitat de Millais d'augmentar els seus ingressos per a mantenir la seva creixent família. Antics coreligionaris de Millais, com William Morris, el van acusar de vendre's per aconseguir diners i popularitat. Els seus admiradors, en canvi, van veure en el canvi de la seva pintura la influència de Whistler i de l'impressionisme.

Millais, per la seva banda, va explicar el seu canvi d'estil a conseqüència de la seva evolució com a artista, que li permetia intentar un estil més audaç. En el seu article "Pensaments sobre l'art d'avui" ("Thoughts on our art of Today") (1888), proposava Velázquez i Rembrandt com els seus principals models. En quadres com La vespra de santa Agnès i La somnàmbula, es fa evident la influència de Whistler. Altres obres dels anys 1860 poden interpretar-se com a part de l'Aesthetic Movement. En moltes d'aquestes, desplega amplis blocs de color harmoniosament ordenats.

Posteriorment, en la dècada dels 1870, va pintar obres en les quals queda palesa la influència de Rembrandt. Entre aquestes últimes, destaquen El pas del nord-oest (1874) i la Joventut de Raleigh (1871). En aquests quadres, s'observa l'interès de Millais per temes tals com l'expansió de l'Imperi britànic i l'exploració del globus. El seu últim projecte va ser un quadre que representava un explorador blanc jaient mort en el veldt africà, contemplat amb indiferència per dos africans. També és destacable en aquesta època el seu interès per la pintura de paisatges, per a la qual preferia llocs desolats i inhòspits. El primer d'aquests quadres paisatgístics, Chill October (1870) va ser realitzat a Perth, prop de la casa natal de la seva esposa. A Pertshire, va pintar molts altres quadres prop de Dunkeld, on Millais anava cada tardor per caçar i pescar.

Van tenir també gran popularitat els seus quadres protagonitzats per nens, com Bubbles (1886), famós (potser per desgràcia) per haver estat utilitzat en els anuncis de la sopa Pears i Cherry Ripe.

Carrera acadèmicaModifica

Millais va ser triat membre associat de la Royal Academy of Arts l'any 1853, i poc després va ser admès com a membre de ple dret. En l'Acadèmia, va tenir una molt activa participació. L'any 1885, se li va atorgar el títol de baronet, i fou el primer artista a obtenir un títol hereditari. Després de la mort de Frederic Leighton, l'any 1896, Millais va ser elegit president de l'Acadèmia, però va morir aquest mateix any de càncer de gola.

Obres destacades de John Everett Millais
     
1852 — Ofèlia
1856 — La noia cega
1874 — El pas del nord-oest

Catàleg d'obresModifica

La taula que segueix té moltes de les obres fetes per Millais, però no és completa. Ajuda a completar-la!

Catàleg d'obres de John Everett Millais
Quadre Any (*) Obra Tipus d'obra Dimensions (cm) Museu
  1847-48 Cymon i Iphigenia   Regne Unit, Liverpool, Lady Lever Art Gallery
1848 La mort de Romeu i Julieta   Regne Unit, Manchester, Manchester City Art Gallery
  1848-49 Isabella   Regne Unit, Liverpool, Walker Art Gallery
1849 Ferdinand Lured by Ariel (Esbós preparatori)   Regne Unit, Liverpool, Sudley House[3]
  1850 Ferdinand Lured by Ariel Oli sobre tela 65 × 51 cm   Estats Units, Col·lecció Makins (privada)[4]
  1850 Retrat de Wilkie Collins
  1850 Crist a casa de sos pares Oli sobre tela 86,3 × 139,7   Regne Unit, Londres, Tate Britain
  1851 El retorn del colom de l'arca
1851 La dama d'honor Oli sobre tela 27,9 x 20,3   Regne Unit, Cambridge, Museu Fitzwilliam[5]
  1851 Retrat de Mrs. Coventry Patmore Oli sobre taula 19,7 x 20,3 cm   Regne Unit, Cambridge, Museu Fitzwilliam[6]
1852 Un hugonot Col·lecció Makins (privada)
  1851 Ofèlia Oli sobre tela 76 x 112 cm   Regne Unit, Londres, Tate Britain
1853 El proscrit reialista, 1651 Col·lecció Andrew Lloyd Webber
1853 The Order of Release   Regne Unit, Londres, Tate Britain
  1853-54 Retrat de John Ruskin Oli sobre tela 78,7 x 68 cm
1855 Pensaments errants   Regne Unit, Manchester, Manchester City Art Gallery
1855 El rescat   Austràlia, Melbourne, National Gallery of Victoria
1856 Peace Concluded   Estats Units, Minneapolis Institute of Arts
  1856 Fulles de tardor Oli sobre tela 104,3 × 74   Regne Unit, Manchester, Manchester City Art Galleries
  1856 La jove cega   Regne Unit, Birmingham, Birmingham Museum & Art Gallery
1856 L'Enfant du Regiment   Estats Units, Connecticut, Yale Center for British Art
  1857 Un somni del passatSir Isumbras at the Ford Oli sobre tela 49 x 67 Lady Lever Art Gallery, Port Sunlight
1857-58 Només un floc de cabells   Regne Unit, Manchester, Manchester City Art Gallery
  1858 La vall del descans   Regne Unit, Londres, Tate Britain
1859 Primavera (flors de pomer)   Regne Unit, Liverpool, Lady Lever Art Gallery
  1860 The Black Brunswicker   Regne Unit, Liverpool, Lady Lever Art Gallery
1865 Esther private collection.
1868 Vanessa   Regne Unit, Liverpool, Sudley House
1868 Stella   Regne Unit, Manchester, Manchester City Art Gallery
1870 Una inundació   Regne Unit, Manchester, Manchester City Art Gallery
  1870 El cavaller errant
  1871 The Martyr of Solway   Regne Unit, Liverpool, Walker Art Gallery
1871 Victòria, senyor!   Regne Unit, Manchester, Manchester City Art Gallery
1873 Combustible d'hivern   Regne Unit, Manchester, Manchester City Art Gallery
  1874 El pas del nord-oest
1876 Mrs. Leopold Reiss   Regne Unit, Manchester, Manchester City Art Gallery
  1878 Retrat de Lily Langtry (1853-1929)
  1878 Els prínceps Edward i Richard a la torre   Països Baixos, Museu Van Gogh
  1879 Cirera madura. Pintura
1880 James Fraser   Regne Unit, Manchester, Manchester City Art Gallery
1884 Un idil·li de 1745   Regne Unit, Liverpool, Lady Lever Art Gallery
1886 Bombolles   Regne Unit, Liverpool, Lady Lever Art Gallery, Liverpool (propietat d'Unilever)
  1886 Portia (Kate Dolan)
1887 El niu   Regne Unit, Liverpool, Lady Lever Art Gallery
1890 Tardor persistent   Regne Unit, Liverpool, Lady Lever Art Gallery
1891 Glen Birnam   Regne Unit, Manchester, Manchester City Art Gallery
s.d. Retrat de Robert Gascoyne-Cecil, tercer marqués de Salisbury (1830-1903)
s.d. Retrat de lord Hartington (1833-1908)
s.d. Retrat de John Douglas Sutherland Campbell, lord Lorne (1845-1914)
s.d. Retrat de John Henry Newman, cardenal Newman (1801-90)
  s.d. Retrat de William Ewart Gladstone (1809-98)
s.d. Retrat de Benjamin Disraeli (1804-81)
s.d. Retrat d'Archibald Philip Primrose, 5è comte de Roseberry (1847-1929), polític liberal i per un breu temps primer ministre
s.d. Retrat d'Alfred Tennyson (1809-92)
s.d. Retrat de James Clark Hook RA (1819-1907)
s.d. Retrat de sir Henry Irving (1838-1905)
s.d. Retrat de Louise Jopling (1843-1933)
s.d. Retrat de Kate Perugini (1839-1929)
s.d. Retrat de Sophy Caird (1843-82)
s.d. Retrat d'Elizabeth, Diana, i Mary Armstrong, filles de sir William Armstrong, en “Cors són trumfos”
s.d. Retrat de Kate Hoare (1856-1948), Grace Hoare (1856-1946), models de “Bessones”
s.d. Retrat de Mrs. Mary Chamberlain, de soltera Endicott (1864-1957)
s.d. Retrat de Mrs. F. H. Myers
  s.d. Retrat de Mrs. Bischoffsheim
s.d. Retrat de la duquessa de Westminster
s.d. Retrat de lady Campbell

ReferènciesModifica

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.82. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014]. 
  2. sapiens, 2011
  3. Fitxa de l'obra a la Sudley House, Liverpool
  4. Exposició "Millais" a la Tate Britain 2007-2008
  5. Fitxa de l'obra The Bridesmaid
  6. Fitxa de l'obra Portrait of Mrs Coventry Patmore

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica