John Flamsteed
John Flamsteed (Derby, 19 d'agost de 1646 - Greenwich, 31 de desembre de 1719),[1] va ser un astrònom anglès del segle xvii, conegut per haver estat el fundador i primer director de l'Observatori Reial de Greenwich.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 19 agost 1646 (Julià) Denby (Anglaterra) (en) |
Mort | 31 desembre 1719 (Julià) (73 anys) Burstow (Anglaterra) (en) |
1r Astrònom reial | |
4 març 1675 – 31 desembre 1719 ← cap valor – Edmond Halley → | |
Dades personals | |
Religió | Anglicanisme |
Formació | Jesus College (1670–) Derby School (–1662) Universitat de Cambridge |
Activitat | |
Camp de treball | Astronomia |
Lloc de treball | Observatori Reial de Greenwich (1676–) Anglaterra |
Ocupació | astrònom |
Ocupador | Observatori Reial de Greenwich |
Membre de | Royal Society (1677–1709) |
Professors | Isaac Newton |
Alumnes | Edmond Halley |
Influències | |
Influències en | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Margaret Flamsteed |
Premis | |
| |
Descrit per la font | Nordisk familjebok Gran Enciclopèdia Soviètica (1969–1978), (sec:Флемстид Джон) Dictionary of National Biography (1885–1900) |
Vida
modificaFlamsteed era fill d'un comerciant de malta. La seva mare va morir quan tenia pocs anys deixant el seu pare vidu i a càrrec d'ell i la seva germana que aleshores tenia unes poques setmanes. Va estudiar a l'escola de Derby, on vivien. A l'edat de catorze anys va contraure una severa malaltia reumàtica que va arrossegar tota la seva vida: my distemper, com ell l'anomenava.[2]
Va iniciar els estudis d'astronomia pel seu compte després de quedar fortament impressionat per la lectura de la Sphera de Sacrobosco. Va estudiar amb profunditat les obres de William Gascoigne, Jeremiah Horrocks i William Crabtree.[3]
El 1670, després d'haver calculat algunes ocultacions de la Lluna, va anar a Londres on va conèixer Henry Oldenburg (secretari de la Royal Society) i John Collins, amb els qui mantindrà una viva correspondència. Ells el presentaran a Jonas Moore, que l'apadrinarà la resta de la seva vida.[4]
El mateix any, ingressa al Jesus College de la Universitat de Cambridge. Tot i que no sembla haver estat un alumne resident del College, obté el seu grau de Magister el 1674 i assisteix a les classes d'Isaac Barrow i d'Isaac Newton.
El 1676, a instàncies de Moore, el rei Carles II el nomena Astrònom Reial (el primer d'una llarga sèrie) i primer director de l'Observatori Reial de Greenwich que s'havia construït un any abans, obra de l'arquitecte Christopher Wren. L'objectiu de l'observatori era el de servir la navegació, permetent el càlcul de la longitud terrestre amb la posició relativa de la Lluna en el cel.[5]
Tot i que la dotació econòmica de l'observatori era entre inexistent i molt minsa,[6] Flamsteed va construir aparells a les seves expenses que li van permetre, al llarg dels anys, obtenir un gran conjunt d'observacions molt precises de les estreles i la Lluna.
Obra
modificaLa seva principal obra és la Historia coelestis Britannica , publicada de forma pòstuma el 1725 per la seva esposa, Margaret. El llibre és un catàleg de gairebé tres mil estrelles, amb les seves posicions establertes amb una exactitud mai obtinguda fins a la data.[7]
Un avenç de les seves observacions s'havia fet sense el seu permís el 1712, el que va provocar una agra polèmica amb Newton i Halley,[8] instigadors de la publicació als qui Flamsteed mai va perdonar haver publicat unes dades que ell no volia publicar per considerar-les incompletes i no prou exactes. El 1714, Flamsteed va comprar tres-cents dels quatre-cents exemplars d'aquesta edició i els va cremar.
La seva extensa correspondència ha sigut objecte d'edició recentment.[9]
Referències
modifica- ↑ Asimov, Isaac. «Flamsteed, John». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 129. ISBN 8429270043.
- ↑ Jones, pàgina 180.
- ↑ Kollerstrom, pàgina 373.
- ↑ Jones, pàgina 181.
- ↑ Jones, pàgines 182-183.
- ↑ Jones, pàgina 183.
- ↑ Jones, pàgines 185-186.
- ↑ Kollerstrom, pàgina 374.
- ↑ Forbes, Eric G.; Lesley, Murdin; Willmoth, Francis (editors). The Correspondence of John Flamsteed, the First Astronomer Royal. 3 vols.. Bristol: Institute of Physics, 1995–2001. ISBN 0-7503-0763-3.
Bibliografia
modifica- Jones, Spencer «Tercentenary of John Flamsteed (1646-1719)» (en (anglès)). Popular Astronomy, Vol. 55, 1947, pàg. 180-185. ISSN: 0261-0892.
- Kollerstrom, Nicholas. «Flamsteed, John». A: Thomas Hockey (ed.). Biographical Encyclopedia of Astronomers (en (anglès)). Springer, 2007, p. 373-374. ISBN 978-0-387-31022-0.
- Meadows, A. J. «John Flamsteed, Our Astronomical Observator» (en (anglès)). Notes & Records of The Royal Society, Vol. 50, Num. 2, 1996, pàg. 250-253. DOI: 10.1098/rsnr.1996.0029. ISSN: 1743-0178.
Enllaços externs
modifica- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «John Flamsteed» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Thoren, Victor E. Flamsteed, John. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consulta 19 juliol 2014.
- Flamsteed, John, The Galileo Project.
- Catàleg d'obres i manuscrits de John Flamsteed, Royal Greenwich Observatory Archives.