Viquipèdia

Jordi Mestre i Vergés

fotògraf
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.

Jordi Mestre i Vergés (Girona, 1953) és un fotògraf i restaurador fotogràfic català.[1]

Infotaula de personaJordi Mestre i Vergés

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1953 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Girona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
Ocupaciófotògraf Modifica el valor a Wikidata
Activitatsegle xx - XXI

Biografia modifica

Nascut l'any 1953 a Girona. En una entrevista explica que va descobrir que volia ser fotògraf quan als 14 anys "un company de curs em va convidar a acompanyar-lo a revelar al laboratori de l'Associació Fotogràfica i Cinematogràfica (Afic) situat al peu del carrer de la Força de Girona, “...” Encara recordo aquelles ampolles de vidre amb líquids i com em va fascinar veure com aquells negatius es revelaven i apareixien les imatges. Era màgic, pura poesia. Vaig quedar com ionqui i encara n'estic, d'enganxat. El primer que vaig fer va ser estudiar químiques i treballar a les tardes de laboratorista i fent reportatges de casaments els caps de setmana."[2]

Després d'una etapa d'estudis superiors en ciències químiques,[3] Jordi Mestre es passa a la fotografia de forma autodidacta.[4]

Activitat professional modifica

La seva carrera professional sempre ha estat indistintament lligada a la tasca de fotògraf i de conservador de fotografies, treballant amb col·leccions tant importants com la de Francesc Català-Roca, Lluís Domènech i Muntaner[5] i Eduard Toda.[6]

"Només existeixen fotografies sinceres" afirma Jordi Mestre al periodista Nilo Maria; és l'any 1976[7] i, només dos anys més tard, l'any 1978 comença a treballar a la premsa escrita: primer a El Periódico i després a l'Avui, on va ser cap de fotografia. El anys 1990 i 1991, previs als Jocs Olimpics, retrata la Barcelona preolímpica per a la publicació Barcelona 10 de l'Ajuntament de Barcelona,[8] i també s'encarrega dels retrats d'Albert Boadella que il·lustren una entrevista publicada a Playboy i no serà l'única sinó el principi d'una sèrie que inclourà personatges com El Último de la Fila, Loquillo i Camilo José Cela.[9][10][11] Una altra publicació amb la qual treballa regularment de 1995 fins a 2001 és la Win Magazine.[12][13] Des de l'any 2003 és cap de fotografia a l'IPHES, l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social,[14] on documenta i registra la documentació de les campanyes arqueològiques que aquest centre efectua en nombrosos jaciments (Atapuerca, Orce), feina que implica la realització d'imatges per a museus i tota mena de publicacions; possiblement El Periódico de Atapuerca i el Diario de los yacimientos de Atapuerca són les dues capçaleres més actives i de les que forma part de l'equip de fotografia entre 2004 i 2013.[15][16][17]Amb tot, l'estiu de 2009 capçaleres més generalistes com el Diario de Burgos també van publicar aquestes imatges, fins i tot com a portada.[18][19]

"Un dels llibres que he llegit sobre fotografia i que més m'ha interessat es titula una cosa així com 'El zen en l'art cavalleresc del tir amb arc', i parla de l'instant i diu que quan tu, l'objecte, les mans estan en línia, les mans es disparen soles, i llavors és evident que encertes."[20]

De la seva experiència en les excavacions reflexiona: "El treball pròpiament de fotografia abasta gairebé la totalitat de les disciplines fotogràfiques. Des de la realització de fotos de peces en estudi, la macrofotografia, el paisatgisme, el reportatge i la fotografia tècnica i científica en general, l'iluminació de grans espais amb equips mòbils i la comprensió dels moments emocionants per fer-los comprensibles a la multitud de persones que no poden viure'ls amb nosaltres"[21]

L'any 1981 realitza tres exposicions fotogràfiques a Girona i Figueres amb temes diversos: fotografies de xemeneies i teulats a la galeria Desalt, un recull de material gràfic experimental a la galeria Spectrum Canon i un monogràfic de caràcter social sobre els gitanos del barri del Culubret, exposat a la Rambla de Figueres.[22]

L'any 1987 es publica el llibre Barcelones, de Manuel Vázquez Montalbán, on apareixen nombroses fotografies seves.

L'any 2008 és un dels comissaris de l'exposició "Del Nil a Catalunya, el llegat d'Eduard Toda" que es realitza a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.[23] El mateix any una fotografia seva és portada del número 7186, vol. 452, de la revista Nature.[24] L'any 2000 i 2001 el trobem formant part del Comitè origanitzador del Festival Castell de Peralada.[25][26]

El número 77 de la revista Sàpiens, del 2009, té per portada una de les fotografies de Jordi Mestre, la del desenterrament d'un mamut a Mèxic. A l'interior de la revista es troba l'article i diari de l'excavació, amb nombroses fotografies seves.[27]

L'any 2010 va ser un dels ponents de la II Jornada Tècnica del patrimoni fotogràfic de les comarques gironines.[28] La gestió de les imatges en els ens locals, organitzada per l'INSPAI, el Centre de la Imatge de la Diputació de Girona. La ponència titulada Taller bàsic d'identificació i conservació de fotografies[29] es va realitzar el 30 de setembre de 2010 al Centre Cultural de Caixa de Girona Fontana d'Or de Girona.[30] Aquest mateix any participa en el FestImatge, el V Festival de la imatge de Calella amb l'exposició "El paradís era en un desert".[31]

L'any 2014 publica l'edició revisada del llibre Identificación y conservación de fotografías:"[32]El que pretenc en aquest volum és donar les bases per poder establir aquestes diferències facilitant així la identificació del material. Per això, a més del text s'inclouen les il·lustracions imprescindibles per dur a terme aquesta tasca ".[16] Un any més tard publica conjuntament amb Xavier Martí i Ylla el llibre La Verema dels 80: una emigració civilitzada, nascut arran de l'exposició del mateix nom que s'ha vist a Girona, Perpinyà i Figueres.[33][34][35][36]

El seu interès per l'arquitectura romànica l'ha dut a compartir les seves descobertes en diversos mitjans de comunicació, com ara el diari Ara.[37]

Juntament amb Max Pérez, el 2016 ha publicat l'article "Descobriment de la façana antiga de Sant Pere de Roda" a la Revista de Catalunya en què aporta noves dades sobre el monestir. Actualment està digitalitzant el seu fons personal, format per entre 300.000 i 400.000 fotos,[38] incloses les col·laboracions amb mitjans i empreses com El Periódico, l'Avui, Época, Cambio 16, Tiempo, el grup Bassat Ogilvy, Festival Castell de Peralada,[39] el seu treball com a responsable de fotografia en excavacions arqueològiques a Atapuerca, l'Abric Romaní de Capellades, Orce i en expedicions també arqueològiques a la Baixa Califòrnia, el Marroc i Algèria o l'exhaustiu catàleg del romànic català que està elaborant en el present.[40] Dels seus estudis sobre el romànic n'hi ha una pinzellada publicada i relativa al descobriment de la façana antiga de Sant Pere de Roda, que publica la Revista de Catalunya.[41]

El 2017 ha col·laborat en l'elaboració del catàleg de l'exposició de Narcís Roget feta al Museu de l'Empordà de Figueres. Aquest catàleg porta per nom: Narcís Roget: una visió inèdita de l'Empordà i Jordi Mestre hi ha escrit un dels tres textos que acompanyen el catàleg.[42][43]

A la primavera de 2018 publica a la revista Unicum l'article tècnic "El mirall de plata en les fotografies: importància, mecanisme d'aparició i nou procediment d'eliminació" que és un estudi que argumenta el mecanisme de transport de la plata per càrregues elèctriques i els incendis espontanis de pel·lícules de nitrat, a més de presentar un nou procediment d'eliminació senzill, eficient i estable a llarg termini. L'article està signat conjuntament amb el Dr. Josep Maria Vergès i Bosch i Rita Udina i Armengol.[44][45]

Actualment treballa com a autònom per a diferents administracions en tasques de restauració de fotografia i pel·lícules, peritatges d'arxius fotogràfics, cursos i conferències sobre tècniques fotogràfiques. Algunes restauracions destacades són les de Josep Esquirol (Ajuntament de l'Escala, Alfolí de la Sal)[46] i les del fons de Axel Munthe, metge suec.[47] Recentment ha fet una conferència sobre el fotògraf alemany Wilhelm von Gloeden.[48]

Obres modifica

  • I si... : revisitant els orígens des de l'Empordà. [S. l.]: l'autor, 2018. ISBN 9781978123427 [49]
  • La Verema dels 80 : una emigració civilitzada. Girona : Diputació de Girona, Casa de Cultura de Girona, 2015. ISBN 9788415808305
  • Identificación y conservación de fotografías. Gijón : Trea, 2004. ISBN 8497040899 2a ed., rev. 2014 ISBN 9788497047616
  • Identificació i conservació de fotografies. Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 1997.

Referències modifica

  1. ↑ «Una exposició de Jordi Mestre recorda l´èxode dels veremadors dels anys 80». Diari de Girona, 26-10-2015 [Consulta: 24 maig 2016].
  2. ↑ «Vivim una fase de destrucció massiva». El Punt Avui, 05-10-2014 [Consulta: 24 maig 2016].
  3. ↑ «Publiquen la segona edició del llibre Identificación y conservación de fotografies, un referent en el seu àmbit». IPHES - Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, 24-04-2014. [Consulta: 6 març 2017].
  4. ↑ Mostra de fotografia Catalana actual. Girona: Casa de Cultura. Diputació de Girona, 1982 [Consulta: 3 març 2017]. 
  5. ↑ «Restauració del fons de plaques de vidre Domènech i Montaner». Rita Udina. [Consulta: 7 març 2017].
  6. ↑ «El cuidador d'imatges». Dominical, 2014. [Consulta: 18 novembre 2016].
  7. ↑ Maria, Nilo «Las piedras devoran a Jordi Mestre». Mundo Diario, 16-01-1976, pàg. 22.
  8. ↑ Barcelona 10, Febrer 1991, portada.
  9. ↑ «Albert Boadella». Playboy, Juliol 1990, pàg. 84-87.
  10. ↑ Playboy, maig 1990.
  11. ↑ Playboy, Agost 1990.
  12. ↑ Win Magazine, Desembre 1995.
  13. ↑ Win Magazine, Juliol 2001.
  14. ↑ [enllaç sense format] http://iphes-noticies.blogspot.com.es/
  15. ↑ Diario de los yacimientos de Atapuerca, Tardor 2004.
  16. ↑ 16,0 16,1 «Publiquen la segona edició del llibre Identificación y conservación de fotografies, un referent en el seu àmbit». IPHES, abril 2014. [Consulta: 30 maig 2016].
  17. ↑ Periódico de Atapuerca, Març 2013.
  18. ↑ Diario de Burgos, 16-07-2009, pàg. Portada.
  19. ↑ «La reina arqueóloga». Diario de Burgos, 08-07-2009, pàg. 4-5.
  20. ↑ Tibau, Moises «Jordi Mestre, mestre». Presència, 05-05-1985, pàg. 5-9.
  21. ↑ «Objectivo: el viaje». Diario de les yacimientos de la Sierra de Atapuerca, Hivern 2009, pàg. 3.
  22. ↑ «Jordi Mestre té a punt tres exposicions de fotografia». Punt Diari, 31-05-1981, pàg. 29.
  23. ↑ «Del Nil a Catalunya». Biblioteca Museu Víctor Balaguer, 2008. [Consulta: 28 juny 2016].
  24. ↑ «About the cover : Nature». www.nature.com. [Consulta: 19 desembre 2016].
  25. ↑ Castell de Peralada XIV Festival, juliol 2000.
  26. ↑ XV Festival de Peralada. Homenatge a Verdi, juliol 2001.
  27. ↑ Rubio, Albert «Desenterrem un mamut a Mèxic». Sàpiens, març 2009, pàg. 20-29.
  28. ↑ «II JORNADA TÈCNICA. El patrimoni fotogràfic de les comarques gironines». INSPAI, 2010. [Consulta: 30 maig 2016].
  29. ↑ «Taller bàsic d'identificació i conservació de fotografies». INSPAI, 2010. [Consulta: 30 maig 2016].
  30. ↑ «II JORNADA TÈCNICA 2010: El patrimoni fotogràfic de les comarques gironines. La gestió de les imatges en els ens locals». INSPAI, 2010. [Consulta: 30 maig 2016].
  31. ↑ FestImatge, V Festival de la imatge de Calella 2010, Abril 2010, pàg. 18.
  32. ↑ «Identificación y conservación de fotografías». Trea. [Consulta: 24 maig 2016].
  33. ↑ Le Off, Festival de photoreportage amateur, Estiu 2016, pàg. 60.
  34. ↑ «Visita guiada exposició “La verema dels 80. Una emigració civilitzada”. 28/11/15». Fotoconnexió.org, 28-11-2015. [Consulta: 30 maig 2016].
  35. ↑ «Girona s'ofereix com a “petita subseu” de Visa». El Punt Avui, 23-06-2016. [Consulta: 7 març 2017].
  36. ↑ Le Off, Festival de photoreportage amateur., agost 2016, pàg. 60.
  37. ↑ «En defensa de les 200 esglésies romàniques de l'Empordà». Ara.cat, 21-07-2016 [Consulta: 18 novembre 2016].
  38. ↑ «Vivim una fase de destrucció massiva». El Punt Avui Comarques gironines, 05-10-2014 [Consulta: 18 novembre 2016].
  39. ↑ Anita Rachvelishvili, 03-08-2016, pàg. 1.
  40. ↑ «Una exposició de 80 fotografies de Jordi Mestre recorda l'èxode de temporers espanyols a la verema francesa als anys 80». Direc.cat, 20-10-2015. [Consulta: 30 maig 2016].
  41. ↑ «Descobriment de la façana antiga de Sant Pere de Roda». Revista de Catalunya, 2016, pàg. 204-2013.
  42. ↑ Narcís Roget. Una visió inèdita de l'Empordà. Figueres: Museu de l'Empordà; Ajuntament de Figueres, 2017. ISBN 978-84-943343-3-7. 
  43. ↑ Tramuntana TV. «Es presenta el catàleg de l'exposició del fotògraf Narcís Roget». [Consulta: 7 febrer 2017].
  44. ↑ «El Mirall de plata en les fotografies». Unicum, juny 2018, pàg. 5-14.
  45. ↑ «A safe and efficient method for silver mirroring removal in photographic conservation», 25-03-2019. [Consulta: 12 novembre 2021].
  46. ↑ www.visitlescala.com, Oficina Turisme L'Escala-Empuries. «Conferència La restauració de les col·leccions de l'Arxiu Històric». [Consulta: 12 novembre 2021].
  47. ↑ «Genius Loci a Villa San Michele, Capri», 01-10-2021. [Consulta: 12 novembre 2021].
  48. ↑ «Conferència Jordi Mestre sobre Wilhelm von Gloeden a Les Bernardes de Salt», 15-03-2021. [Consulta: 12 novembre 2021].
  49. ↑ Mestres Vergés, Jordi. I si ... : revisitant els orígens de l'Empordà. [S. l.]: L'autor, 2018, p. 100. ISBN 9781978123427. 

Enllaços externs modifica

  • Mestrefoto. Blog personal de Jordi Mestre i Vergés
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jordi_Mestre_i_Vergés&oldid=33181482»