Obre el menú principal

Georges Cadoudal (Kerléano, Ar Mor-Bihan 1771- París, 1804) fou un contrarevolucionari bretó. Fou un dels capitans dirigents de la Vendée (1793) i del moviment dels chouans. Fou empresonat a Brest, però es va escapar el 1794 i instal·là el quartel general a Gwitreg, des d'on demanarà ajut als britànics, de manera que amb el suport de 800 soldats atacarà Roazhon i insurreccionarà tot Ar Mor-Bihan. La foprta repressió obligà els xuans a pactar una treva. Cadoudal no l'acceptà, però el 1796 es va veure obligat a llicenciar els seus homes i exiliar-se a Anglaterra.

Infotaula de personaGeorges Cadoudal
Georges cadoudal.jpg
Biografia
Naixement 1r gener 1771
Auray
Mort 25 juny 1804 (33 anys)
París
Causa de mort Guillotina
Activitat
Ocupació Polític
Rang militar Mariscal de França
Conflicte Revolta de La Vendée
Participà en
14 juliol 1789Revolució Francesa
Família
Germans Joseph de Cadoudal
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Tornaria a rebel·lar-se el 4 de setembre del 1797 amb Frotte i Scepeaux, però foren vençuts per Brune a Stivelloù, Elben i Hennebont el 1799. Vist el resultat, el 12 de febrer del 1800 es va rendir i fugí un altre cop a Anglaterra. Nogensmenys, el 24 de setembre del 1800 planejaria l'assassinat de Napoleó I, ja que s'havia convençut que un nou aixecament popular afracassaria, però fracassà perquè fou detingut l'executor, el seu amic Saint-Rejant, qui fou executat poc després. Per altra banda, el mateix Cadoudal fundaria el 1801 la primera Association de Bretagne, formada per nobles i que pretenien la restitució dels drets polítics a Bretanya.

Tornà a França el 1803 i organitzà un altre complot, amb Jean-Charles Pichegru i Jean-Victor Moreau, per tal de reinstaurar la monarquia. Descoberta la conspiració, fou executat, juntament amb el duc d'Enghien i 11 més el 25 de juny del 1804.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Georges Cadoudal