José Anastácio da Cunha

matemàtic portuguès

José Anastácio da Cunha (Lisboa, 11 d'abril de 1744 - Lisboa, 1 de gener de 1787) fou un matemàtic i escriptor portuguès del segle xviii, autor d'una enciclopèdia de matemàtiques.

Infotaula de personaJosé Anastácio da Cunha

Portada dels Principios (1790) (1790) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 abril 1744 Modifica el valor a Wikidata
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r gener 1787 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, escriptor, militar Modifica el valor a Wikidata
OrganitzacióUniversitat de Coimbra
Influències en
Família
ParesLorenzo da Cunha
Jacinta Ignes

Vida i Obra modifica

Nascut en una família modesta, va estudiar amb els oratorians. Amb dinou anys va ingressar voluntari a l'exèrcit i va estar durant deu anys en un destacament a Valença do Minho, arribant a ser tinent i freqüentant els cercles de militars anglesos destacats en aquesta població. Això va fer que acumulés un bon saber científic i literari.[1]

El marquès de Pombal, primer ministre del rei Josep el Reformador, va assabentar-se dels coneixement de Da Cunha i el va nomenar professor de geometria a la universitat de Coimbra el 1773.[2]

El 1777, en morir el rei i caure el marqués de Pombal en desgràcia, tots els homes de confiança d'aquest van sofrir persecució. Da Cunha fou acusat per la Inquisició de deisme, intolerantisme i indiferentisme.[3] El 1778 va ser condemnat a tres anys de presó i quatre d'exili, amb la prohibició expressa de no tornar mai més a Coimbra i a Valença.

El 1781, en complir la pena de reclusió, li va ser perdonada la resta de les penes. Va ser contractat per la Casa Pia per organitzar els estudis i donar classes de matemàtiques, però la seva salut, molt espatllada per la presó, no li va permetre viure només que sis anys més.

Da Cunha, a més de matemàtic, també va ser poeta, havent escrit versos d'una forta vehemència passional dins d'una filosofia il·lustrada.[4]

El seu llibre matemàtic és els Principios Mathematicos, publicat en fascicles a partir de 1782 per als seus alumnes de la Casa Pia i que, de forma pòstuma el 1790, va ser editat com llibre.[5] Malgrat ser traduït al francès (per J.M. Abreu) i comentat en anglès (per John Playfair),[6] i contenir algunes novetats importants[7] sobre sèries convergents i sobre càlcul diferencial,[8] el llibre no va tenir gaire influència.

Referències modifica

  1. Massaud, 1998, p. 225.
  2. Queiró, 1994, p. 2.
  3. Massaud, 1998, p. 226.
  4. Massaud, 1998, p. 228.
  5. Queiró, 1994, p. 4.
  6. Domingues, 2014, p. 32.
  7. Katz, 1993, p. 636.
  8. Queiró, 1994, p. 5 i 11.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica