José Cafranga Costilla

polític espanyol

José Cafranga Costella (Salamanca, 15 d'agost de 1780-Madrid, 31 de maig de 1854) va ser un jurista i polític espanyol, ministre de justícia al final del regnat de Ferran VII d'Espanya.

Infotaula de personaJosé Cafranga Costilla
Biografia
Naixement15 agost 1780 Modifica el valor a Wikidata
Salamanca (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 maig 1854 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Madrid
  Ministre de Gràcia i Justícia
1 d'octubre de 1832 – 14 de desembre de 1832
Dades personals
FormacióUniversitat de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeFrancisca de Pando e Iglesias

Biografia modifica

Llicenciat en lleis per la Universitat de Salamanca, es casà el 1804 amb Francisca de Pando[1] i va ser nomenat el 1807, després d'una etapa docent, per a la Secretaria del Despatx de Gracia i Justícia. La seva postura antifrancesa fa que, després de la invasió napoleònica, hagi de exiliar-se a Portugal. A la tornada de Ferran VII acompanya al marquès de Cerralbo en diverses missions diplomàtiques.

En el Trienni liberal és nomenat Superintendent del Montepío de Jutges Lletrats de Primera Instància, i després Secretari del Consell d'Ordes Militars. Després de la restauració fernandina, és designat primer Secretari de cambra de Gracia i Justícia i Reial Patronat d'Aragó durant 6 anys i, l'1 d'octubre de 1832, secretari de Despatx de Gracia i Justícia en substitució de Francisco Tadeo Calomarde, càrrec que ocuparia fins al 14 de desembre. En aquest càrrec recolza decididament les tesis de la Reina Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i la seva filla, la princesa Isabel, enfront de les dels partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó.[2]

Va ser després Governador del Consell d'Índies, Pròcer del Regne a les Corts i Senador en dues legislatures, la de 1837 i la de 1845.[3]

Referències modifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Francisco Tadeo Calomarde
Ministre de Gràcia i Justícia
 

(octubre-desembre) 1832
Succeït per:
Francisco Fernández del Pino