José Castán Tobeñas

jurista espanyol

José Castán Tobeñas (Saragossa, 11 de juliol de 1889 - Madrid, 10 de juny de 1969), va ser un jurista espanyol, especialment destacat pels seus treballs sobre el Dret Civil. procurador en les Corts Espanyoles durant les nou primeres legislatures del període franquista.[1]

Infotaula de personaJosé Castán Tobeñas
Biografia
Naixement11 juliol 1889 Modifica el valor a Wikidata
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juny 1969 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Madrid
Sepulturacementiri de San Justo Modifica el valor a Wikidata
  Procurador en Corts
29 de desembre de 1945 – 3 d'abril de 1968
  President del Tribunal Suprem d'Espanya
1945 – 1967
  President de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
1964 – 1969
Dades personals
FormacióUniversitat de Saragossa
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióJurista
OcupadorTribunal Suprem d'Espanya
Universitat de Múrcia
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Carrera professional i docent modifica

Es va llicenciar en Dret per la Universitat de Saragossa en 1911. Després es va traslladar a Madrid per realitzar el doctorat, que va obtenir amb premi extraordinari. Va ocupar la càtedra en la Universitat de Barcelona després d'haver obtingut la de Múrcia, on havia arribat al començament del curs 1919-1920. Va ser nomenat catedràtic numerari de Dret civil de la Universitat de Barcelona i va romandre en el seu nou lloc menys de dos anys, fins que la Junta de Professors de la Facultat de Dret de la Universitat de València (1922) el va nomenar al costat d'Enrique de Benito per formar una Comissió que elaborés el nou pla d'estudis de la llicenciatura en Dret, encara que no es van adoptar tots els criteris proposats per ells. En 1934 Castán Tobeñas va ser nomenat magistrat de la Sala civil del Tribunal Suprem i va romandre en aquest càrrec fins a la seva jubilació en 1967. Va ser membre de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, de l'Institut de Dret Processal i de la Comissió de Codificació.

Va ser president del Tribunal Suprem, conseller del Regne, president de la Junta Central del Cens, president de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, director de la Revista Legislación y Jurisprudencia, catedràtic d'Universitat i degà de la Facultat de Dret.

Parlamentari modifica

Procurador en les Corts durant el franquisme en representació dels Alts Organismes, procurador nat per la seva condició de president del Tribunal Suprem de Justícia en la I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946).[2]

Obres publicades modifica

Referències modifica

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Felipe Clemente de Diego Gutiérrez
President del Tribunal Suprem
 

19451969
Succeït per:
Francisco Ruiz-Jarabo y Baquero
Premis i fites
Precedit per:
Ramón Serrano Suñer
 
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 19

1945-1969
Succeït per:
José María Cordero Torres
Precedit per:
Esteban de Bilbao Eguía
 
President de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

1964-1969
Succeït per:
Luis Jordana de Pozas