José Forns y Quadras

José Forns y Quadras (Madrid, 12 de gener de 1898 - Ginebra, Suïssa, 7 de setembre de 1952) fou un compositor espanyol.

Infotaula de personaJosé Forns y Quadras

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 gener 1898 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort7 setembre 1952 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Ginebra (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de San Justo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, professor Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0286547 Modifica el valor a Wikidata

Cursà el batxillerat ensems que la carrera de pianista, amb el mestre Fuster. El 1914 es llicencià de Dret en la Universitat de Madrid, aconseguint el premi extraordinari; el 1915 assolí el mateix guardó al doctorar-se en aquella Facultat. Estudià harmonia i composició en el Conservatori de Madrid, durant els anys 1918 i 1919, amb els mestres Fontanilla i Serrano, assolint el premi en aquesta assignatura. El 1921 guanyà per oposició i unanimitat la càtedra d'estètica i història de la música del Conservatori de Madrid. Fou professor d'Estètica i Història de la Música del Conservatori de Madrid, i crític musical de l'Heraldo de Madrid, col·laborà en les principals revistes professionals d'Espanya i Amèrica, a més de revistes de divulgació musical com la revista Ritmo.

La mort el va sorprendre a Ginebra, on havia estat formant part de la Delegació Espanyola en el Congrés de la Unesco, que se celebrava en aquella ciutat per adoptar i signar un conveni universal sobre drets d'autor, en la que tingué un paper rellevant en les seves sessions. Era assessor jurídic de la Societat d'Autors d'Espanya, i com a secretari general d'aquella havia format part de la Delegació Espanyola en la VI Conferència Plenària de la Unesco, el 1951, i en el XVII Congrés Internacional d'Autors i Compositors, celebrat a Amsterdam el juliol del 1952.

Entre les seves obres didàctiques més notables figuren Estètica aplicada a la Música.

Va donar al teatre les sarsueles següents: La reina patosa; La veneciana; Nelly; El toque de oración i Flores de lujo, i les operetes El amor de Friné i La reina Topacio.

Bibliografia modifica