Obre el menú principal

José Luis de Oriol y Urigüen

José Luis Oriol y Urigüen, marquès de Casa Oriol (Bilbao, 4 de novembre de 1877 - Madrid, 15 d'abril de 1972) fou un empresari i polític basc, diputat a Corts durant la restauració borbònica i durant la Segona República.

Infotaula de personaJosé Luis de Oriol y Urigüen
José Luis Oriol Urigüen.png
Biografia
Naixement 4 de novembre de 1877
Bilbao
Mort 5 d'abril de 1972(1972-04-05) (als 94 anys)
Madrid
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat a les Congrés dels Diputats
9 de juny de 1919 – 2 d'octubre de 1920
Circumscripció Baeza
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg  Diputat a les Corts Republicanes
7 de juliol de 1931 – 2 de febrer de 1939
Circumscripció Àlaba
Grup ètnic Bascos
Activitat
Ocupació Empresari
Partit polític Partit Maurista
Comunió Tradicionalista
Obra
Obres destacables Palacio Oriol Tradueix
Família
Fills Antonio María de Oriol y Urquijo
José María de Oriol y Urquijo
Parents Miguel de Oriol e Ybarra (net)
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Casat amb Catalina de Urquijo y Vitórica (filla de Lucas de Urquijo -nebot del primer Marquès d'Urquijo-), amb qui va tenir vuit fills: José María (futur president d'Hidrola), Lucas, Fernando, Antonio María; María Sacramento, casada amb José María de Palacio; Teresa, Ignacio i Catalina (aquesta última, monja carmelita descalça). Tots els germans donaren suport al Bàndol nacional en la Guerra Civil espanyola.[1]

ArquitecturaModifica

Estudià arquitectura, i entre els seus projectes més destacats hi ha l'anomenat Palau Oriol de Madrid el 1913 (avui Hotel AC Palacio del Retiro)[2] així com l'actual edifici corresponent a la Facultat de Medicina i Odontologia de la Universitat de València, recentment (2010) rehabilitada, reformada i modernitzada.

Fundació d'HidrolaModifica

Conjuntament amb el seu sogre Lucas de Urquijo i l'enginyer Juan Urrutia Zulueta, va fundar Hidrola (Hidroelèctrica Espanyola, actualment Iberdrola) a partir d'Hidroelèctrica Ibèrica. Va ser president de la companyia fins a 1941, en què va cedir el lloc al seu fill Jose María de Oriol y Urquijo.

Fundació de TalgoModifica

Va donar el suport econòmic necessari a Alejandro Goicoechea Omar per al desenvolupament dels seus projectes ferroviaris, fundant l'empresa Patents Talgo el 1942.

PolíticaModifica

Va ser elegit diputat pel Partit Maurista a les eleccions generals espanyoles de 1919 pel districte de Baeza (província de Jaén).[3] Després de la proclamació de la Segona República Espanyola fou elegit diputat per Àlaba com a "catòlic foralista" a les eleccions generals espanyoles de 1931, 1933, eleccions generals espanyoles de 1936. Durant la guerra civil espanyola va donar suport als sublevats.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica