Antonio María de Oriol y Urquijo

Antonio María de Oriol y Urquijo (Getxo, 15 de setembre de 1913 - Madrid, 22 de març de 1996) va ser un advocat i polític tradicionalista espanyol que va exercir nombrosos càrrecs públics durant el franquisme i la transició.

Infotaula de personaAntonio María de Oriol y Urquijo
(Antonio María Oriol) Llegada de vagónes del 'Talgo' al puerto de Pasaia (26 de 29) - Fondo Marín-Kutxa Fototeka (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Antonio María de Oriol Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 setembre 1913 Modifica el valor a Wikidata
Getxo (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 març 1996 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
COA Spain 1945 1977.svg  Ministre de Justícia[1]
7 de juliol de 1965 – 9 de juny de 1973
Escudo del Consejo de Estado de España.svg  President del Consell d'Estat
13 de juliol de 1973 – 22 de juny de 1979
← Nou càrrec
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMilitar i diplomàtic
PartitCarlí Flag of Cross of Burgundy.svg
FE de las JONS Emblem of Spanish Falange.svg
Membre de
Carrera militar
Rang militarcapità Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil Espanyola Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJosé Luis de Oriol y Urigüen Modifica el valor a Wikidata
GermansJosé María de Oriol y Urquijo Modifica el valor a Wikidata
ParentsRocío Primo de Rivera Oriol (neta) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
11 desembre 1976segrest (carrer Alfonso XII), per Grups de Resistència Antifeixista Primer d'Octubre Modifica el valor a Wikidata
Premis

BiografiaModifica

Membre de la influent família Oriol, va estudiar Dret a la Universitat Central de Madrid, on posteriorment va obtenir el seu doctorat. En els seus anys d'estudiant es va integrar en l'Associació d'Estudiants Tradicionalistes.

Durant la Guerra Civil, va combatre en el bàndol nacional i va assolir el grau de capità de requetés. Després de la fi de la contesa, va desenvolupar una important carrera política en el règim, exercint, entre altres, els càrrecs de president de Creu Roja Espanyola, ministre de Justícia (1965-1973), membre del Consell del Regne i president del Consell d'Estat (1973-1979). Fins a la seva dissolució en 1977, també fou membre del Consell Nacional del Movimiento. Així mateix, va ser vocal dels consells d'administració de Patentes Talgo, Hidroelèctrica Espanyola (avui Iberdrola), Valca i altres empreses.

Va ser un dels promotors i dirigents del partit Unió Nacional Espanyola.

L'11 de novembre de 1976 va ser segrestat per un comando terrorista dels GRAPO, que van amenaçar de matar-lo si el Govern de Adolfo Suárez no es plegava a les seves exigències. Dos mesos més tard, va ser alliberat en una operació de la policia.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica



Càrrecs públics
Precedit per:
Antonio Iturmendi Bañales
Ministre de Justicia
 

1965-1973
Succeït per:
Francisco Ruiz-Jarabo y Baquero
Precedit per:
Nou càrrec
President del Consell d'Estat
 

19731979
Succeït per:
Antonio Jiménez Blanco