Obre el menú principal

La Unió Nacional Espanyola (UNE) (en castellà: Unión Nacional Española) va néixer en 1975 com associació política.[1] Entre els seus promotors destacaven importants exdirigents del carlisme que van reconèixer el nomenament de Joan Carles I com a príncep i successor de Franco a títol de rei: Antonio María de Oriol y Urquijo, Juan María de Araluce, José Luis Zamanillo o José María Valiente. Els seus promotors davant el Registre d'Associacions Polítiques en 1976 van ser Ricardo Larrainzar Yoldi i Carlos Arauz de Robles.[2] El seu president fou l'ex ministre franquista Gonzalo Fernández de la Mora i un dels seus vicepresidents el diplomàtic José María Velo de Antelo.

Infotaula d'organitzacióUnió Nacional Espanyola
(es) Unión Nacional Española
Dades bàsiques
Nom curt UNE
Tipus partit polític
Ideologia política Catolicisme polític, tradicionalisme i espanyolisme
Alineació política dreta
Forma jurídica
Creació 1975
Fundador Antonio María de Oriol y Urquijo, José Luis Zamanillo González-Camino, Ramón Rabanera Rivacoba i José María Valiente
Data de dissolució 1979
Organització i govern
Seu 
Part de Alianza Popular (1976–1978)
Modifica les dades a Wikidata

Destacats dirigents d'aquest partit polític van participar en l'anomenada Operació Reconquista, que va tenir com a resultat els fets de Montejurra.

Al novembre de 1977, després d'una tumultuosa assemblea, els dirigents Zamanillo i Velo de Antelo van encapçalar una escissió que va abandonar el partit amb motiu de la permanència a Alianza Popular, a la qual pertanyia des de la seva constitució en 1976. La UNE, dirigida per Fernández de la Mora i Miguel Fagoaga com a secretari general, va abandonar Aliança Popular al novembre de 1978 pel seu suport a la Constitució espanyola de 1978. Poc després va formar al costat del grup dirigit per Federico Silva Muñoz la coalició Dreta Democràtica Espanyola[3][3][4] que acabà per transformar-se en partit en desembre de 1979.

Va ser el partit que van triar per iniciar-se en política Mariano Rajoy o Loyola de Palacio, que exercia de secretària del partit. Va ser un dels partits que va donar origen a Aliança Popular el 1976 i va desaparèixer oficialment al maig de 1977 quan s'hi integrà.

Enllaços externsModifica

ReferènciesModifica

  1. Pascual, Pedro. Partidos políticos y constitucionales en España. Fragua, D.L., 1986, p. 521. 
  2. "Veintidós solicitudes presentadas en el Registro de Asociaciones Políticas" ABC edición de Andalucía. 2 de octubre de 1976 ABC. Consultat el 2 d'agosto de 2010
  3. 3,0 3,1 Rodríguez Jiménez, José Luis. Reaccionarios y golpistas: la extrema derecha en España : del tardofranquismo a la consolidación de la democracia, 1967-1982. Editorial CSIC - CSIC Press, 1994, p. 333. ISBN 978-8-40007-442-5. 
  4. Penella, Manuel. Los orígenes y la evolución del Partido Popular: 1973-1982. Caja Duero, 2005, p. 1322.