Patentes Talgo

Patentes Talgo S.A. —comunament coneguda com a Talgo— és una empresa castellana que construeix, comercialitza i explota material ferroviar. Els trens que produeix s'anomenen Talgo. L'acrònim TALGO prové de Tren Articulado Ligero Goicoechea Oriol (G i O pels cognoms de l'inventor i el promotor).

Patentes Talgo

Dades
Tipus	negoci
Indústria	Railway car manufacturing (en)
Forma jurídica	societat de responsabilitat limitada
Història
Creació	1942
Fundador	Alejandro Goicoechea
Activitat
Produeix	tren de passatgers, unitat de tren i unitat de tren dièsel
Membre de	Union des Industries Ferroviaires Européennes
Governança corporativa
Seu	Las Rozas de Madrid (Comunitat de Madrid)
Executiu en cap	Gonzalo Urquijo Fernández de Araoz (2021–)
Propietat de	Trilantic Capital Partners
Filial	Škoda Transtech (en) (1999–2007)
Lloc web	talgo.com
Localització geogràfica

Història

Tot va començar un 21 d'agost de 1941, quan l'enginyer Alejandro Goicochea Omar va provar l'efectivitat del guiatge de les rodes als vehicles ferroviaris i va atènyer una velocitat de 75 km/h entre Leganés i Villaverde.

El 28 d'octubre de 1942, ja es va constituir Patentes Talgo, per a desenvolupar industrialment i comercial el nou sistema. L'octubre de 1944, una unitat de TALGO I va atènyer 135 km/h en un tram de baixada en el trajecte Madrid - Àvila.

Màquina TALGO II

L’any 1950 van arribar tres màquines i 32 vagons del TALGO II, fets a American Car an Foundry (A.C.F.), als Estats Units, i construïts sota les directrius espanyoles. El dictador Franco el va inaugurar en un viatge de Madrid a Valladolid, el 2 de març. El dia 12 del mateix mes, batia el rècord de velocitat a Portugal. El 14 de juliol començà a oferir servei en el recorregut Madrid - Hendaia, a una velocitat màxima de 120 km/h.

Vagó de cua TALGO III

• L'agost de 1964, entren en servei les unitats de TALGO III en el recorregut Madrid - Barcelona.
• Juny de 1966, en el trajecte Sevilla - Los Rosales, i durant unes proves, s'assoleix la velocitat de 200 km/h per primera vegada a Espanya.
• Juliol de 1968 el dictador Franco inaugura la línia directa Madrid-Burgos. Am un TALGO III, el 12 de novembre, es fa el primer viatge oficial Madrid-París, amb una composició RD, sense que calgués canviar de tren a la frontera.
• Juny de 1969, comença a explotar-se amb el nom de Catalán Talgo el trajecte Barcelona - Ginebra (Suïssa), formant part del Club de Trenes Express Europeos.
• Gener de 1972, es retira del servei el TALGO II en el trajecte Palencia-Madrid. Al maig del mateix any, amb 222 km/h, un TALGO III, estableix un nou rècord entre les estacions d'Azuqueca i Meco a la província de Guadalajara.
• Maig de 1974, primer Talgo llits, en el Barcelona Talgo, que cobreix Barcelona - París.

TALGO IV vist des de furgó de cua

• 15 de juliol de 1980, comença a circular el TALGO Pendular (TALGO IV), en el trajecte Madrid - Saragossa.
• Juny de 1992, es firma el contracte amb Deutsche Bahn d'Alemanya, per comprar 112 vagons de Talgo pendular 200, pel projecte de Tren+Hotel.
• Març de 1993, Talgo concedeix llicència a Sumitomo Metals Industries al Japó per aplicar el sistema de rodes desplaçables als bogies (conjunt de rodes, unides per un bastidor) que fabrica l'empresa japonesa.
• 1994, a l'abril, Talgo Rail Inc. Guanya el concurs públic per realitzar, durant sis mesos, el trajecte Seattle (estat de Washington) i Portland (estat d'Oregon). Al maig comença el servei nocturn entre Berlín i Múnic, i comença a treballar l'empresa Talgo Deutschland Gmbh, que fa el servei de manteniment als trens de Deutsche Bahn, i es realitzen proves amb una composició prototipus de TALGO 350, assolint-se la velocitat de 303 km/h, que era la màxima velocitat de la màquina de tren. El novembre, amb un altre prototipus a Alemanya, s'aconsegueixen els 360 km/h., el màxim que permetia la catenària.
• Abril de 1995, es cobreix el trajecte Seattle (Washington-USA)-Vancouver (British Columbia-Canada), amb dos trens Talgo Pendular 200, i a juliol, Talgo assoleix la certificació de qualitat ISO 9001 d'AENOR per la fabricació i servei de postvenda de trens i per al disseny i fabricació de màquines auxiliars de taller. La Deutsche Bahn contracta la fabricació de 38 vagons més per al servei nocturn Múnic-Hamburg.
• Febrer de 1996, assajos a Rússia de material RD, i a juliol es firma un contracte amb el Departament de Transport de l'estat de Washington, per comprar dos trens Talgo 200, i també Amtrak contracta un altre tren.
• Abril de 1998, es firma l'acord amb Adtranz per al disseny i la construcció de les màquines d'alta velocitat TALGO 350, i equips de tracció per als caps tractors TALGO BT. A l'Octubre, es presentà, a l'Estació de França (Barcelona), la nova generació de Talgo pendular amb tracció al davant i a la cua. El Novembre, en les instal·lacions ferroviàries de Pueblo (Colorado-USA), es donen per finalitzades les proves del Talgo Pendular 200, començant l'explotació comercial entre Seattle (Washington-USA)-Vancouver (British Columbia-Canada), i Seattle (Wa)-Eugene (Oregon). El Desembre, Renfe contracta la construcció de 158 vagons Talgo Pendular versió 7 per a les composicions TALGO BT. D'altra banda, es firma un acord amb Adtrans per al disseny i fabricació de trens Talgo Pendulars autopropulsats de tracció elèctrica, i ample variable.
• El Gener de 1999 es fan proves en ample Renfe del tren TALGO XXI, autopropulsat, i al febrer es fa la presentació a la premsa. El maig, es compra la divisió ferroviària de l'empresa finesa Rautaruuki, que es dedicava a la fabricació de vagons de passatgers de dos pisos per a velocitats de 200 km/h, i al juny incorpora el grup finès Talgo Transteech Oy, que també fabrica vagons d'alta velocitat de dos pisos. El juny comencen les proves de canvi d'ample de vies en TALGO BT al Puerto de Atocha. I per fi, a l'octubre, s'amplia la certificació ISO 9001, per al disseny i la fabricació, de vehicles ferroviaris.

Talgo 250 Patito

• 2000 any de desenvolupament de diferents projectes i premis, composició Talgo XXI amb dos caps tractors dièsel Talgo BT per diferents amples de via, presentació a la premsa, proves de Talgo Pendular a Bòsnia, i al Kazakhstan, i la primera circulació del TALGO 350, a 340 km/h per la línia Madrid - Sevilla. D'altra banda, s'adquireix l'empresa americana Transportation and Transit Associates LLC, i es constitueix la filial Talgo LRC, LLC, amb seu a Livingston (Montana), dedicada a la construcció, reparació i lloguer de màquines de tren. S'obté el premi Príncipe Felipe a la Excelencia Empresarial, i es concedeix el I Premio Talgo a la innovación Tecnológica. Es fa donació al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú (al costat de l'estació del tren) de quatre vagons, inclosa una cua Rotonda, que junt amb la màquina de la mateixa sèrie Virgen de la Begoña, completaran una minicomposició d'aquest tren.
• 2001, Renfe contracta el subministrament de tres noves composicions de vagons Talgo Pendular sèrie 7, i també demana 16 trens Talgo 350 per la línia Madrid-Barcelona.
• Al març, un Talgo 350 bat el rècord de velocitat a Espanya en la línia Madrid-Sevilla a 359 km/h. L'abril es tanquen els tallers Talgo d'Aravaca (Madrid), després de més de trenta anys de servei per al manteniment dels trens Talgo II i Talgo III, i de les màquines de Renfe 352, 353 i 354 (dièsel).
• Després de més de 38 anys de servei, el dia 20 de maig del 2001, es retira la darrera màquina de tren de Renfe sèrie Talgo 2000 tipus 160 B, anomenada Virgen de Gracia, 352 005-5, i comencen les proves del Talgo 350 en la via d'alta velocitat Madrid-Barcelona. El 10 de juliol un tren Talgo XXI, bat el rècord de velocitat mundial per tracció dièsel a la velocitat de 256 km/h en una via experimental, i també l'11 d'octubre una composició presèrie Talgo 350, obté el rècord en vies espanyoles de 362 km/h. Carlos Palacio Oriol, assumeix la presidència de Talgo, substituint Lucas Mª de Oriol Lopez-Montenegro.
• Durant l'any 2003 es serveixen a Renfe els trens Talgo 350 AVE (S-102 de Renfe) per les proves, i es lliuren a l'administració kazakha, dos trens nocturns per al servei Almati-Astanà.
• L'any 2004, en un viatge de proves per a l'homologació, durant la nit del 25 al 26 de juny, s'arriba a la velocitat de 365 km/h, Record de tracció elèctrica en Espanya. S'acaben de remodelar 18 composicions de vagons Talgo Pendular sèrie 4.
• Febrer de 2005, Renfe inaugura la línia d'alta velocitat Madrid-Lleida, amb els trens Talgo 350 AVE (S-102), que comencen a circular a una velocitat mitjana de 200 km/h, a incrementar posteriorment, amb una senyalització correcta.
• Gener del 2006, Talgo OY lliura 20 trens hotel de dos pisos als ferrocarrils finlandesos, i obté l'adjudicació per al subministrament de 20 vagons de dos pisos per la companyia ferroviària VR Limited Talgo.
• Febrer 2007, Renfe presenta el Talgo 250 (AVE S-130), què és un tren d'alta velocitat, però amb ample de via desplaçable i, per tant, pot circular per tot el territori. Es fan les primeres proves el març i entren en servei comercial al novembre en diverses línies d'ample Renfe, escurçant els temps del recorregut.
• El maig del 2008, s'organitza al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, una exposició de maquetes i trens Talgo, amb el nom Talgo más allá de una marca.
• L'Abril del 2009, es retira el TALGO III després de 45 anys de servei. El juny del mateix any, RD, el sistema de canvi d'ample de via de Talgo fa 40 anys.
• Talgo AVRIL.

Enllaços externs

• Página del Catalán Talgo Arxivat 2010-02-18 a Wayback Machine.