Obre el menú principal

José Manuel Blecua Perdices

José Manuel Blecua Perdices (n. Saragossa, 1939) és un filòleg espanyol, fill del també filòleg i gramàtic José Manuel Blecua Teixeiro, amb qui se sol confondre sovint, i germà del també filòleg Alberto Blecua.

Infotaula de personaJosé Manuel Blecua Perdices
José Manuel Blecua Perdices - 03.jpg
Biografia
Naixement 21 de juny de 1939 (1939-06-21) (80 anys)
Saragossa
  Coat of Arms of the Royal Spanish Academy.svg Director de la Reial Acadèmia de la Llengua
2010 – 2014
Dades personals
Formació Universitat de Saragossa
Activitat
Ocupació Filòleg
Ocupador Universitat Autònoma de Barcelona
Família
Pare José Manuel Blecua Teixeiro
Germans Alberto Blecua Perdices
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Amb el seu germà Alberto es va aficionar a la lectura llegint còmics i literatura popular (les novel·les de José Mallorquí sobre El Coyote, sobretot). A l'Institut Goya, on treballava el seu pare, va tenir com a professors filòlegs de la talla de Francisco Ynduráin Hernández, d'història de la literatura, o Ildefonso Manuel Gil, qui fou especialment important per a ell. Va ser professor d'ensenyament mitjà i després catedràtic de castellà de la Universitat Autònoma de Barcelona, on va dirigir el Seminari de Filologia i Informàtica. També ha estat director acadèmic de l'Instituto Cervantes. Ha estat professor convidat de l'Ohio State University (1970) i del Centre d'Estudis Lingüístics i Literaris del Colegio de México (1986-1987). Amb Juan Alcina Franch és autor d'una molt cèlebre Gramática Española; va dirigir el Diccionario general de sinónimos y antónimos i ha publicat nombrosos treballs de lexicografia i sobre història de les idees lingüístiques a Espanya, l'aplicació de les noves tecnologies a l'estudi del castellà i l'estudi del castellà com a llengua estrangera. És coautor del llibre d'estil del diari La Vanguardia. Va obtenir el premi Aragón, en la seva modalitat nacional, el 2005, i va ser president de la Comissió Estatal per a la Celebració del IV Centenari del Quixot. Va ingressar l'any 2006 a la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, de la qual és director (2010).[1] El 8 d'octubre de 2011, va ser condecorat per l'alcalde de Saragossa, Juan Alberto Belloch, amb la medalla d'or de la ciutat.[2] El 10 d'abril de 2013 obté el Premi de les Lletres Aragoneses 2012 per la seva dilatada carrera lliurada a l'estudi de la llengua, tant en els seus aspectes gramaticals com en l'anàlisi de les seves creacions literàries.[3] La Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi el 2014.[4]

ObresModifica

  • Atlas de la literatura española. Barcelona: Jover, 1972.
  • Lingüítica y significación. Barcelona: Salvat, 1973.
  • Gramática española. Barcelona: Ariel, 1979 (amb Juan Alcina Franch).
  • Qué es hablar. Barcelona: Salvat, 1982.
  • Literatura española. Madrid: SA de Promoción y Ediciones, 1988.
  • Diccionari avançat de sinònims i antònims de la llengua catalana. Barcelona: Bibliograf, 1997, 7a ed. (com a director).
  • Estudios de grafemática en el dominio hispánico. Salamanca: Universidad de Salamanca / Instituto Caro y Cuervo, 1998 (com a editor, amb Juan Gutiérrez i Lidia Sala).
  • Diccionario general de sinónimos y antónimos. Barcelona: VOX Universidad, 1999 (com a director).

ReferènciesModifica