Obre el menú principal

José María Queipo de Llano Ruiz de Saravia

Polític i historiador espanyol
(S'ha redirigit des de: José María Queipo de Llano)

José María Queipo de Llano i Ruiz de Saravia (26 de novembre de 1786 - 16 de setembre de 1843), comte de Toreno, va ser un polític i historiador espanyol nascut a Oviedo, Astúries. Va ser President del Consell de Ministres espanyol.

Infotaula de personaJosé María Queipo de Llano Ruiz de Saravia
José María Queipo de Llano, conde de Toreno (Museo del Prado).jpg
Biografia
Naixement 26 de novembre de 1786
Oviedo, Espanya
Mort 16 de setembre de 1843(1843-09-16) (als 56 anys)
París, França
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg  President del Consell de Ministres d'Espanya
7 de juny de 1834 – gener de 1835
President Comte de Toreno
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg  Ministre d'Hisenda
18 de juny de 1834 – 13 de juny de 1835
Dades personals
Formació Universitat de Salamanca
Activitat
Ocupació Polític i historiador
Partit Partit Moderat
Interessat en Guerra del Francès
Altres
Títol Comte
Modifica les dades a Wikidata

Va cursar els seus estudis d'Humanitats i Ciències a Conca, Salamanca i Madrid. El 1803 va tornar a Astúries on va formar part com a vocal de la junta revolucionària durant la Guerra de la Independència, per ser posteriorment membre de les Corts de Cadis que van aprovar la Constitució espanyola de 1812. Va ser un dels seus grans impulsors i el principal defensor d'un text constitucional no gaire diferent del francès de 1791. Era un autèntic revolucionari que volia limitar el poder del Rei fomentant la divisió de poders.

Degut a la seva militància liberal el 1814 Toreno s'exilia a Londres en arribar Ferran VII de nou al poder. Allà s'assabenta que Ferran VII l'havia condemnat a mort i confiscat els seus béns per rebel. Des de Londres es trasllada a París, on es va transformant en un liberal moderat que vol encaixar la monarquia dins d'un marc constitucional. També va viure a Lisboa i Berlín. La Revolució de 1820 li torna tot el que havia perdut i passa a ser Diputat i President de les Corts.

A l'exili va escriure la seva primera obra, publicada a França el 1832 sobre la Guerra de la Independència Espanyola. Després de l'amnistia general per la mort del rei, i al seu retorn a Espanya és nomenat Ministre d'Hisenda en el govern de Francisco Martínez de la Rosa el 1834, on no va aconseguir portar a terme reformes que permetessin la modificació del sistema financer i la superació de la crisi econòmica derivada de la guerra carlina. Després de Mendizábal, va ocupar la Presidència del Govern el 7 de juny de 1835 durant tres mesos dintre de la convulsa situació de la regència de Maria Cristina amb els aixecaments liberals a tot Espanya.[1] Va tornar a París el 1840 on va morir el 1843.

Com a historiador cal destacar la seva Història de l'aixecament, guerra i revolució d'Espanya sobre la Guerra de la Independència que ell va viure en primera persona.

ReferènciesModifica

  1. Cortijo, Dani. «La Broma del Torín. La primera bullanga barcelonina l'any 1835». Altres Barcelones, 06-10-2010.

Enllaços externsModifica