Obre el menú principal

José Rogel Soriano[1] (Oriola, 24 de desembre de 1829Cartagena, 25 de febrer de 1901) va ser un compositor valencià de sarsuela, principal representant del subgènere buf creat per l'empresari Francisco Arderius.

Infotaula de personaJosé Rogel Soriano
Biografia
Naixement 24 desembre 1829
Oriola
Mort 26 gener 1901 (71 anys)
Activitat
Ocupació Compositor
Gènere artístic Sarsuela
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Va ser un infant prodigi, que als nou anys ja era capaç de compondre i instrumentar algunes obres. Mentre estudiava batxillerat va ser nomenat director de la Banda Popular d'Oriola. En la joventut es va traslladar a València per a cursar la carrera de dret, però on també va tenir l'oportunitat de perfeccionar els seus coneixements musicals de la mà de Pasqual Pérez, organista de la catedral. A València va romandre 6 anys i va iniciar-se en la composició d'obres religioses i profanes. Posteriorment es va traslladar Madrid a la recerca d'un major camp d'activitat musical. Inicialment es va dedicar a donar classes particulars de cant i piano i a fer reduccions d'obres alienes per a piano, algunes d'elles sarsueles.

L'any 1854 va estrenar al Teatro de la Zarzuela la seua primera obra, una Loa a la libertad. La seua primera sarsuela va ser Las garras del diablo. Però la trobada amb Francisco Arderius hauria de resultar determinant. Aquest empresari, impressionat per l'èxit i l'esplendor dels Bouffes parisencs, animats per la divertida ploma de Jacques Offenbach i les seues operetes va decidir formar una companyia a Madrid que seguira els esquemes del satíric gènere parisenc. L'any 1866 es van presentar la Compañia de los Bufos Madrileños amb una sèrie d'obres encapçalades per El joven Telémaco, de José Rogel. Aquesta obra, que va inaugurar el gènere buf a la sarsuela, ha quedat com a prototip dels seus elements constitutius: l'argument clàssic o mitològic amb referències a l'actualitat, el caràcter còmic i satíric i el luxe i complicació de l'escenografia. Es considera a Rogel com el principal compositor del gènere buf, gènere al que també altres compositors consagrats es van veure atrets pels importants guanys econòmics que proporcionava. La col·laboració de Rogel i Arderius va ser intensa. Rogel era un gran treballador, que va compondre gairebé un centenar de sarsueles. No obstant això, la seua identificació amb el gènere buf va provocar que, pocs anys després, la seua popularitat desapareguera engolida pel crepuscle del mateix gènere que l'havia enlairat.

L'any 1880 va fer una gira per Portugal per a presentar les seues obres.

Al final de la seua vida es va retirar a Cartagena, on va morir al febrer de 1901.

ObresModifica

(Llista no exhaustiva)

NotesModifica

  1. Emilio Cotarelo y Mori s'hi refereix com José Rogel y Albelda

BibliografiaModifica

  • Carlos Gómez Amat, Historia de la Música Española. Siglo XIX. Colección Alianza Música, Alianza Editorial. Madrid, 1984. ISBN 84-206-8505-4 (castellà)
  • Emilio Cotarelo y Mori. Historia de la Zarzuela. Instituto Complutense de Ciencias Musicales. Madrid, 2003. Madrid, 2000. (castellà)
  • Roger Alier. La Zarzuela. Ed. Robinbook, S.L. 2002. Barcelona. ISBN 84-95601-54-0 (castellà)