Obre el menú principal

Josep Maria Ballvé i Freixa

(S'ha redirigit des de: Josep Maria Ballvé)

Josep Maria Ballvé i Freixa (Reus, Baix Camp, ? - Barcelona, febrer de 1921[1]) fou un pedagog, compositor i mestre de capella.[2]

Infotaula de personaJosep Maria Ballvé i Freixa
Biografia
Naixement segle XIX
Reus
Mort segle XX
Activitat
Ocupació Compositor i pedagog
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Es formà musicalment a l'Escolania de Montserrat on va estudiar cant i piano, instrument amb el que va començar a impartir classes des de molt jove; entre els seus alumnes tingué [3] en Joan Antoni Hava (a la dècada del 1880). Més endavant però, es traslladà a Barcelona, on impartí classes de solfeig i piano a les Escoles Pies (hi ensenyava l'any 1893 i encara el 1916), i hi compongué música per a algunes de les obres teatrals infantils que escrigué l'escolapi Lluís Falguera i Jutglà [4] i representaven els alumnes de l'Escola Pia de Sarrià. Fou organista i mestre de capella de la Mare de Déu de la Bonanova [5] (fins al 1901) i tocà l'orgue i dirigí l'escolania de l'església parroquial de Santa Anna (ho feia el 1907). Entre 1887 i 1893 formà part del conjunt musical del Cafè Novedades, que també integraren, segons les èpoques, Egisto Álvaro Ciofi (violí), Manuel Dordal (piano), Josep Garcia (violoncel), José Antonio Sala (piano), Domènec Sánchez Deyà (violí), Navarro (viola) i Ricardo Giménez (violí).

El seu repertori compositiu està format per música religiosa i de cambra. Es conserven obres seves als fons musicals de la catedral-basílica de Sant Esperit de Terrassa [6] i de la parròquia de Sant Esteve d'Olot.[7]

ObresModifica

Selecció [8]

  • Canción de amor, comedia dramática en cuatro actos y un prólogo (1915), text de Lluís Falguera
  • Elevación, per a orgue
  • Misses: Gran Missa; Misa Matinal (1907), per a cor i orgue («exemplar digitalitzat».); Misa de Réquiem, per a cor i orgue; Misa en honor de S. José de Calasanz (1911), per a cor i orgue; Misses a 1, 2, 3 i 4 veus (1905)
  • Motets: Altísimo Señor, a 4 veus; Motete al Corazón de Jesús (1905), per a 4 veus masculines i acompanyament d'orgue («exemplar digitalitzat».); Motete al Santísimo Sacramento (1905), per a 4 veus masculines i orgue («exemplar digitalitzat».); O Sacrum Convivium, per a cor; Salve, Corazón abierto, a 4 veus; Tota pulchra, per a veu i orgue; Verbum Caro (1905), per a cor i orgue («exemplar digitalitzat».)
  • Música de cambra: quartet.
  • El Príncipe indómito, ó, El milagro de las rosas (1909), comèdia amb text de Lluís Falguera
  • Altres: A la Santísima Virgen (1910), per a cor i orgue; A Santa Teresa de Jesús, per a dues veus, cor i orgue («edició bilíngüe catalana-castella, exemplar digitalitzat».); Ave Maria, per a cor i orgue; Bendita sea tu pureza [9] Salve per a duo de tiples i orgue; Caligaverunt, responso 3º para el Viernes Santo, per a veu, orgue i violoncel; Cántico para la Primera Comunión (diálogo entre Jesús y los Ángeles), per a cor amb lletra de Jacint Verdaguer, edició bilíngüe català-castellà; Dios te salve (Ave María), per cor a 2 veus i orgue (1913); Dols cautiveri [meditació per a la Primera Comunió], per a cor i orgue amb lletra de Jacint Verdaguer; Himne a Nostra Senyora de la Bonanova (1900), amb lletra de Jacint Verdaguer; Pange lingua (1910), per a cor i orgue («exemplar digitalitzat».); Rosario (1909), per a cor («exemplar digitalitzat».); Sacris solemnis (1910), per a cor («exemplar digitalitzat».); Salutació angèlica, per a cor i orgue; Salve, per a cor i orgue («interpretació en vídeo».); Sospirs [meditació per a la Primera Comunió], per a cor i orgue; Trisagi (1916)

LlibresModifica

  • Ballvé, José María, profesor de las Escuelas Pías de Barcelona. Método de solfeo teórico práctico. 1ª parte. Barcelona: Librería de F. Ribalta y Marcelino Giró, 1893.  («exemplar digitalitzat».)

ReferènciesModifica

  1. Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, llibre de 1921, número de registre 342, sense indicació de dia del mes.
  2. «"Ballvé, José María (músico)", al web Datos BNE» (en espanyol). [Consulta: 22 desembre del 2015].
  3. «"Antonio Alba (1873-1940)", al Centro de Investigación y Documentación de la Guitarra Clásica en Cataluña, pàgina arxivada» (en espanyol). [Consulta: 22 desembre del 2015].
  4. «Lluís Falguera i Jutglà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «Notas locales». La Vanguardia, 01-01-1901, pàg. 4.
  6. Gregori i Cifré, Josep Maria. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 1: Fons de la catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2007. 
  7. Gregori i Cifré - Monells i Laqué, Josep Maria - Carme. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 6: Fons de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot i Fons Teodoro Echegoyen de l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2012. 
  8. «Obres de Ballvé a "Inventaris dels Fons Musicals de Catalunya"». [Consulta: 22 desembre del 2015].
  9. Camacho Sánchez, Pilar. La música y los músicos en la iglesia riojana de Briones: formación de un archivo musical parroquial. Logroño: Universidad de la Rioja, 2014, p. 291. ISBN 9788469700440. 

BibliografiaModifica

  • Diccionario de la música española e hispanoamericana
  • Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. 2004, Edicions 62.