Josep Maria Cases Deordal

bisbe catòlic

Josep Maria Cases i Deordal (Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona, 26 de desembre de 1919 - Figueres, Alt Empordà, 21 d'abril de 2002)[1] fou bisbe al Bisbat de Sogorb-Castelló. Ha estat proclamat servent de Déu per l'Església catòlica.

Infotaula de personaJosep Maria Cases Deordal
Basílica Catedral de la Asunción (Segorbe). Iglesia.jpg
Catedral de Sogorb
Biografia
Naixement26 de desembre de 1919
Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona, Catalunya)
Mort21 d'abril de 2002
Figueres (Alt Empordà, Catalunya)
Lloc d'enterramentCripta de la Cocatedral de Castelló de la Plana 
  Bisbe catòlic 

6 febrer 1972 –
  Bisbe diocesà 


Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica
Activitat
OcupacióSacerdot catòlic
ConsagracióLuigi Dadaglio
bisbe
BeatificacióProclamat Servent de Déu; obert el procés de beatificació
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Nascut a Santa Eulàlia de Riuprimer, estudià al Seminari de Vic. Fou ordenat prevere a Roma el 19 de març de 1943. Mentre era director espiritual del Seminari de Girona fou nomenat bisbe de Sogorb-Castelló per Pau VI el 1972,[1] càrrec que tingué fins que el papa Joan Pau II va acceptar la seua reglamentada dimissió canònica com a bisbe d'aquesta diòcesi el dia 22 de febrer de 1996.

Va reestructurar el Bisbat de Sogorb-Castelló en zones pastorals el 1973, després d'un període de reflexió comunitària suscitada per les ponències del Dr. Boulard, canonge pastoralista de París i després d'escoltar el dictamen de la comissió que ell mateix va crear per a estudiar la reforma.[2] El bisbe decidí dividir la diòcesi en quatre zones pastorals i instituir la figura del Vicari Episcopal Territorial.

Es va caracteritzar per ser un bisbe molt proper a la gent, va presidir la declaració de basílica de l'eremitori de la Mare de Déu del Lledó, patrona de Castelló. També va fundar els Grupos de Oración y Amistad (Grups d'Oració i Amistat).[3]

Al final del seu pontificat va treballar per començar la normalització lingüística a la diòcesi, va col·laborar en l'edició de la Bíblia Valenciana Interconfessional, adaptació de la Bíblia Catalana Interconfessional.[4] Aquesta publicació va estar envoltada en la polèmica i no va ser autoritzada pel seu successor Josep Antoni Reig Pla, la qual cosa significava deixar en res tot el treball invertit en l'edició i tornar a deixar els cristians valencians sense una versió normalitzada i aprovada amb el "Nihil Obstat" de la Bíblia.

Jubilat a Figueres (Alt Empordà), hi morí en 2002.

Veneració i procés de beatificacióModifica

En 2010, membres dels Grups d'Oració i Amistat les diòcesis de Castelló i de Girona, ajudats pel que fou el seu secretari personal durant 40 anys, Joan Güell, han iniciat els tràmits per a la seva beatificació.[5] El proper pas és que les diòcesis el proclamin servent de Déu i comencin a recollir la documentació per continuar el procés.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Fallece en Figueres (Girona) Mons. D. José María Cases Deordal, Obispo Emérito de Segorbe-Castellón» (en castellà). Conferencia Episcopal Española, 22-04-2002. [Consulta: 9 abril 2011].
  2. Boletín oficial del obispado, n. 1457, p.20-21, 31; n.1457, p. 3-14.
  3. «Grupos de Oración y Amistad: Comunicación diaria con Dios a través de la oración» (en castellà). Iglesia.cl. [Consulta: 21 abril 2011].
  4. Badia i Margarit, Antoni Maria. Moments clau de la història de la llengua catalana. Universitat de València, 2004, p.25. ISBN 8437059380. 
  5. Notícia periodística sobre la proposta d'incoació del procés.