Josep Maria Fontana i Tarrats
Josep Maria Fontana i Tarrats (Reus, 27 de novembre de 1911 - Sanxenxo, 1984) fou un polític reusenc, un dels fundadors el 1931 de les JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista), de la revista cultural Destino el 1937, i Procurador en Corts entre 1943 i 1958.
| Biografia | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 27 novembre 1911  Reus (Baix Camp) | ||||||||||||
| Mort | 1984 (72/73 anys) Sanxenxo (Pontevedra) | ||||||||||||
 Procurador en Corts | |||||||||||||
| 16 de març de 1943 – 14 d'abril de 1958 | |||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||
| Ocupació | Historiador | ||||||||||||
| Partit |  Falange Española | ||||||||||||
Premis | |||||||||||||
14 maig 1955 – 14 abril 1958
14 maig 1952 – 13 abril 1955 – José María Martínez y Sánchez-Arjona →
13 maig 1949 – 5 abril 1952
12 maig 1946 – 6 abril 1949
16 març 1943 – 24 abril 1946
1943 – 1947 | |||||||||||||
BiografiaModifica
De família benestant, els seus avis van fundar la "Industrial Harinera" i la "Fabril Cotonera", i el seu pare va ser comerciant d'oli i fruita seca.
Va marxar a Barcelona a estudiar Comerç, i allí va entrar en contacte amb els avantguardes literaris del grup de Luys Santa Marina, representats en la revista Azor, i que es trobaven a les tertúlies literàries de la cafeteria barcelonina "L'or del Rhin", a la cantonada de la Gran Via amb la Rambla Catalunya.
Milità inicialment en el tradicionalisme, però l'atracció per la figura de Ramiro Ledesma Ramos el va dur a fundar la secció de les JONS a Reus el 1933 i de la Falange Española el 1934. El 1935 Robert Bassas Figa el nomenà Cap Territorial de Premsa i Propaganda de Catalunya. La sublevació franquista del 18 de juliol de 1936 el va sorprendre estiuejant a Prades i fugí a Barcelona, d'on en sortí amb identitat falsa cap a França. Allí es casà amb Teresa Bertran d'Osó, i posteriorment es desplaçà a Burgos.[1]
Participà en els fets de Salamanca amb Manuel Hedilla l'abril de 1937, es va allistar a la Tercera Centúria Territorial de Falange i marxà al front. Lluità a Burgos i Terol, però el setembre de 1937 fou ferit i enviat a Sant Sebastià, on el 1938 José Ribas Seva el nomenà cap territorial a Tarragona de FE de las JONS. També va col·laborar a Destino.[2] El 1939 va permetre l'afusellament del seu oncle Ferran Fontana Grau, advocat, músic i poeta militant de la FAI, anarquista i antifeixista.
Va exercir diversos càrrecs secundaris sota el règim de Franco, i fou diputat a les Corts espanyoles entre 1943 i 1955.[3] Fou cap del Sindicato Nacional Textil fins a 1954. El fet de separar-se de la seva esposa per casar-se amb Teo Abad va malmetre'n la carrera política, ja que després de 1955 fou secretari de la Cambra de Comerç de Madrid i del Tribunal de Defensa de la Competencia. El 1979 va publicar el llibre Dos trenes se cruzan en Reus, critica contra els reusencs catalanistes més coneguts.
ObresModifica
- Destino y Constitución de España, 1945
- Los catalanes en la guerra de España 1951
- La lucha por. la industrialización de España, 1953
- Dos trenes se cruzan en Reus, 1979
- Franco. Radiografía del personaje para sus contemporáneos, 1979
ReferènciesModifica
- ↑ José María Fontana, un catalán en la Cruzada de Liberación, Fundación Francisco Franco
- ↑ Orella, José Luis «José María Fontana Tarrats, un almogavar de la Modernidad». Revista Arbil, 98.
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
BibliografiaModifica
- Joan Maria Thomàs Feixistes! Viatge a l'interior del feixisme català L'Esfera dels Llibres, Barcelona, 2008
- Joan Maria Thomàs. José M. Fontana Tarrats : biografia política d'un franquista català. Reus: Centre de Lectura, 1997