Robert Bassas Figa

Advocat i polític català

Robert Bassas Figa (Castelló d'Empúries, ? - Santa Maria del Collell, 30 de gener de 1939) fou un advocat i dirigent falangista català. Va ser un dels fundadors de Falange Española a Barcelona el 1933.

Plantilla:Infotaula personaRobert Bassas Figa
Biografia
Naixement1889 Modifica el valor a Wikidata
Castelló d'Empúries (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 gener 1939 Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
Santa Maria del Collell (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi, ferida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocat Modifica el valor a Wikidata
PartitFalange Española
Falange Espanyola de les JONS
Falange Española Tradicionalista y de las JONS Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
30 gener 1939massacre of El Collell (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Fill de pagesos benestants, es va establir a Barcelona, on fou membre del grup l'Opinió, enquadrat en el catalanisme d'esquerres, i era advocat company de professió de Lluís Companys.

Ingrés a Falange

modifica

Amic personal de José Antonio Primo de Rivera fundarà Falange a Catalunya juntament amb Josep Ribas Seva, Luys Santa Marina i Carles Trias Bertran, entre d'altres. Fou cap territorial de Falange Española a Catalunya junt a José Ribas Seva, però era un home més teòric que no pas d'acció, cosa que l'enfrontà sovint amb Luys Santa Marina.

Cop d'Estat del 18 de juliol i Guerra Civil

modifica

Quan José Antonio Primo de Rivera fou empresonat a Alacant va idear un pla per rescatar-lo, però marxà a Barcelona per a preparar l'alçament del 18 de juliol del 1936 i no pogué dur-lo a terme. Fracassat l'aixecament, s'amagà a casa de la seva germana Francesca fins que fou delatat i fet presoner amb el seu germà Andreu a finals de 1938. Va ser torturat en una txeca de Barcelona. Va morir en l'afusellament massiu de 50 presoners del santuari de Santa Maria del Collell[1] el 30 de gener de 1939 juntament amb el seu germà Andreu, Josep Aluja Roca, Osete, Felman i Rafael Sánchez Mazas, qui en va sobreviure.

Li va ser dedicat un carrer de Barcelona, actualment carrer de Sabino Arana.

Referències

modifica

Bibliografia

modifica
  • Mota Muñoz, José Fernando. ¡Viva Cataluña española!: historia de la extrema derecha en la Barcelona republicana (1931-1936) (en castellà). València: Publicacions de la Universitat de València, 2020. ISBN 978-84-9134-567-1. 
  • Joan Maria Thomàs i Andreu, Feixistes! Viatge a l'interior del feixisme català. L'Esfera dels Llibres, Barcelona, 2008.
  • Joan Maria Thomàs i Andreu, Falange, guerra civil, franquisme. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1992.
  • Riera, Ignasi Els Catalans de Franco Plaza y Janés. Barcelona 1998.