Obre el menú principal

Carles Trias Bertrán conegut com a Carlos Trias Bertran va ser un polític i dirigent falangista català. Nascut a Barcelona en 1914, va estudiar Dret. Pare dels germans Carlos, Jorge i Eugenio Trías Sagnier, va pertànyer a la burgesia catalana. Va morir el 1969.

Infotaula de personaCarles Trias Bertran
Biografia
Naixement 1918
Barcelona
Mort 14 setembre 1969 (50/51 anys)
Barcelona
Escut de Barcelona.svg  Regidor de l'Ajuntament de Barcelona 

Activitat
Ocupació Polític i advocat
Família
Fills Eugenio Trías Sagnier
Jorge Trías Sagnier
Carlos Trías Sagnier
Pare Bartomeu Trias i Comas
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Nasqué a Barcelona, fill del dirigent carlí Bartomeu Trias i Comas. El 1930 ingressà a les Joventuts Tradicionalistes i el 1931 fou sotsecretari de Comunió Tradicionalista, que abandonà per ingressar a Falange Española, constituïda oficialment el 16 de juliol de 1934 amb Robert Bassas Figa (Cap Provincial), José Ribas Seva (Cap local de Barcelona), Raimundo Frouchman Roger (Secretari local) i Guillermo Vázquez (Primera Línia local). La seu de la Falange a Barcelona es va obrir en un local de la/ C Rossic nº4, que albergava el Centre d'Esports Olímpics, i va ser inaugurada per José Antonio Primo de Rivera el 3 de maig de 1935.

El 1935 Bassas el nomenà secretari territorial, alhora que es llicenciava en dret i en administració pública. La primavera de 1936 fou detingut amb altres dirigents falangistes. Participà en els preparatius del 18 de juliol de 1936 a Barcelona i en la sollevament de la caserna de Pedralbes, tot i que no hi arribà a temps per a participar-hi. Aleshores es va amagar i el novembre de 1936 aconseguí fugir en un vaixell cap a Itàlia, des d'on marxà cap a Burgos. Allí José Ribas el nomenà secretari territorial de la Falange catalana, però el febrer de 1937 ingressà a l'Acadèmia d'Alferes Provisional; fou enviat als fronts de Somosierra i Guadalajara, i el maig de 1938 ingressà a un tabor de Regulares.

El gener de 1939 fou designat regidor de l'ajuntament de Barcelona i secretari del Movimiento Nacional a Girona el 1939-1941. El 1942 fou tinent d'alcalde de Barcelona i el 1952 diputat provincial, però el 1955 no aconseguí ser nomenat consejero nacional per oposició del governador civil, Felipe Acedo Colunga. El 1957 s'entrevistà personalment amb Francisco Franco, a qui presentà greuges i propostes de solució a la situació de Catalunya. El 1959 fou nomenat comissari general d'Ordenació Urbana de Madrid, on es relacionà amb els ministres tecnòcrates Alberto Ullastres Calvo i Laureà López Rodó. Fou obra seva el Plan General de Ordenación Urbana de Madrid, elaborat amb la col·laboració d'Eduardo García de Enterría i altres. El 1967 fou nomenat Consejero Nacional del Movimiento i l'octubre de 1969 fou proposat com a ministre d'Habitatge, però morí sobtadament abans de poder ocupar el càrrec.

Sumaríssim 477/37Modifica

En 2004, la Sala Primera del Tribunal Constitucional d'Espanya ha desestimat el recurs d'empara presentada pels vuit fills de Carlos Trias Bertrán, per l'emissió del reportatge en TV3 Sumaríssim 477, elaborat per la historiadora i guionista Dolors Genovès i Morales, sobre el Consell de Guerra i consegüent condemna a mort del polític català Manuel Carrasco i Formiguera, diputat en les Corts de la Segona República Espanyola i fundador del partit Unió Democràtica de Catalunya, afusellat el 9 d'abril de 1938. En el reportatge es reproduïen textos de la declaració de Trías Bertrán en el judici. La sentència del Tribunal Constitucional, de la qual ha estat ponent la magistrada María Emilia Casas, avala l'actuació de TV3 i la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió en aquest cas, i confirma la sentència dictada per la Sala Primera del Tribunal Suprem d'Espanya.

SentènciaModifica

BibliografiaModifica

  • Thomàs, Joan Maria Feixistes! Viatge a l'interior del feixisme català L'Esfera dels Llibres, Barcelona, 2008.
  • Riera, Ignasi " Els Catalans de Franco" Plaza y Janés, Barcelona 1998.