José Ribas Seva

polític espanyol
(S'ha redirigit des de: Josep Ribas Seva)

Josep Ribas Seva conegut com a José Ribas Seva fou un polític i dirigent falangista català. Va ser regidor i primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona. És el pare de José Ribas Sanpons.

Infotaula de personaJosé Ribas Seva
Biografia
Naixementvalor desconegut.
Mortsegle XX (>1967)
Escut de Barcelona.svg  Regidor de l'Ajuntament de Barcelona 


  Primer tinent d'alcalde 

Dades personals
FormacióEscola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona
Activitat
OcupacióPolític
Activitat1933 –  1967
PartitFalange Espanyola de les JONS
Modifica les dades a Wikidata


BiografiaModifica

Pertanyia a una família de moblistes acomodats de Barcelona, va obtenir el títol de director de fusta per l'Escola Industrial de Barcelona i fou membre del Centre Excursionista de Catalunya.

Segona RepúblicaModifica

Fou un dels fundadors de la Falange Española a Barcelona, juntament amb els destacats Carles Trias Bertran, Robert Bassas Figa, Josep Maria Fontana Tarrats i Luys Santa Marina. Fou captat per a Falange Española per Robert Bassas Figa el 1933 arran d'un problema laboral que va tenir la fàbrica de la seva família. El 1934 era ja Jefe de la Central Obrera Nacional-Sindicalista. El 1935 fou nomenat cap local de la Falange a Barcelona, i compartí lideratge amb Robert Bassas.

Guerra CivilModifica

Participà en els preparatius de la sublevació del 18 de juliol de 1936 a Barcelona, i en fracassar va fugir en un vaixell italià cap a Gènova i Roma, on va fer gestions infructuoses amb Joan March Ordinas per tal de salvar José Antonio Primo de Rivera.

De Roma marxà a Burgos, on fou Jefe Territorial de Catalunya de FE de las JONS. Juntament amb altre càrrec falangista Carlos Trías Bertran, va declarar en el Sumaríssim 477/37 contra Manuel Carrasco i Formiguera. Fou nomenat consejero nacional l'octubre de 1937 per mediació de Ramón Serrano Suñer, i en fou l'únic català juntament amb Eduard Aunós Pérez.

Trajectòria durant el franquismeModifica

En tornar a Barcelona el 1939 fou nomenat regidor de l'Ajuntament de Barcelona, i primer tinent d'Alcade del 1945-1951 amb l'alcade Josep Maria Albert i Despujol, baró de Terrades.

El 1961 tornà a ser tinent d'alcalde amb José María de Porcioles. Entre altres càrrecs, també fou diputat provincial, encarregat de l'Hospital Clínic de Barcelona i de la Casa de la Caritat, vocal econòmic del Sindicato de la Madera i delegat provincial d'Auxilio Social (1942-1948).

BibliografiaModifica

  • Joan Maria Thomàs Feixistes! Viatge a l'interior del feixisme català L'Esfera dels Llibres, Barcelona, 2008.
  • Riera, Iganasi Els catalans de Franco. Pla y Janés. Barcelona 1998.