Obre el menú principal

Josep Maria Gallifa i Espiell

Josep Maria Gallifa i Espiell (Barcelona, 8 de febrer de 1942 - Mataró, 17 de gener de 1993) fou alcalde d'Argentona des del 1983 fins al 1987 amb Convergència i Unió.

Infotaula de personaJosep Maria Gallifa i Espiell
Biografia
Naixement 10 de juliol de 1942
Argentona (Maresme)
Mort 17 de gener de 1993(1993-01-17) (als 50 anys)
Escut d'Argentona.svg  Alcalde d'Argentona
19 d'abril de 1983 – 22 de juny de 1987
Activitat
Ocupació advocat
Partit Convergència i Unió (CiU)
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Josep Maria Gallifa viu a Barcelona fins als set anys, en què la seva família torna a Mataró. Cursa estudis universitaris en Dret a la Universitat Central de Barcelona, llicenciant-se l'any 1966. El 1982 fixa la residència a Argentona, a Can Calopa, que és la casa pairal de la família Gallifa. Sent militant d'UDC és cap de llista per CiU a les eleccions municipals de 1983, que guanya i li permet ser alcalde. La seva legislatura es va caracteritzar per una feina perseverant i constant de Gallifa, si bé va haver de bregar constantment amb l'oposició i el secretari municipal. Al cap de dos anys de començar la legislatura, Gallifa es fa càrrec de les carteres d'urbanisme, hisenda i governació. És aleshores quan ofereix a Jordi Suari i Joan Casanovas de la Candidatura Democràtica d'Argentona, entrar al govern. Com a fets destacats de la seva legislatura tenim la realització de la piscina municipal i el camp d'esports del Cros i la projecció de l'escola Francesc Burniol. També va consolidar Ràdio Argentona com a emissora municipal i va acabar de cobrir el torrent d'en Tossa.

Després de la seva experiència política retorna a l'exercici de l'advocacia, i el 1992 se'l distingeix com a Membre d'Honor del Patronat Municipal del Museu del Càntir. Mor al seu domicili de Mataró el 17 de gener de 1993.

BibliografiaModifica

  • Recull Enciclopèdic d'Argentona, de Josep Lladó i Pasqual


Precedit per:
Jordi Suari Font
Alcalde d'Argentona
 

1983 -- 1987
Succeït per:
Esteve Canal i Gual