Josep Maria d'Alòs i de Mora

polític espanyol

Josep Maria d'Alòs i de Mora (Palma, 2 de novembre de 1765 Madrid, 17 de juny de 1844), III marquès d'Alòs va ser un noble, militar i polític mallorquí.[1][2]

Infotaula de personaJosep Maria d'Alòs i de Mora
José María de Alós y de Mora.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 novembre 1765 Modifica el valor a Wikidata
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 juny 1844 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Royal Greater Coat of Arms of Spain (1761-1868 and 1874-1931) Version with Golden Fleece and Order of Charles III Collars.svg Capità general de Mallorca
1825 – 1828
← José Taberner y FrancaJosé Aymerich de Varas →
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg Ministre de Marina
13 juny 1819 – 9 març 1820
← Baltasar Hidalgo de CisnerosLuis María Salazar y Salazar →
Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de Guerra
13 juny 1819 – 16 març 1820
← Francisco de Eguía y López de LetonaPedro Agustín Girón → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJosep d'Alòs i Bru Modifica el valor a Wikidata
Premis

BiografiaModifica

Era fill del militar i noble català Josep d'Alòs i Bru i de Violant de Mora i Areny. Als set anys ingressa com a cadet en el regiment de Dragons d'Almansa i als onze padsa a l'illa de Malta com a cavaller de justícia de l'Orde de Malta. De 1779 a 1782 serveix a Gibraltar. En 1787 és promogut a alferes de Dragons d'Almansa. Va participar en la Guerra Gran, i fou fet presoner de guerra per l'exèrcit francès. En 1802 ascendirà a capità de guàrdia i rebrà les claus com gentilhome de cambra del rei de les Dues Sicílies. De 1804 a 1806 va estar estacionat a San Roque (Cadis) i de 1806 a 1808 a Madrid. En les albors de la ocupació francesa es posarà de part de Ferran VII i serà nomenat comandant del quart batalló de guardes per la junta de Badajoz. La seva activa participació en aquesta contesa li valdran ascendir ràpidament a brigadier i major general d'infanteria. Durant la contesa va passar a Sevilla i després a Cadis. De 1810 a 1813 exerceix com a governador de la plaça de Ceuta i de tots els presidis d'Àfrica. Seguidament va ser governador de Cadis, de La Corunya i de Sevilla. Amb la restitució al tron de Ferran VII serà ascendit a tinent general i nomenat comandant general de Gibraltar. En 1819 és nomenat ministre interí de Guerra i Marina i en 1822 capità general de Mallorca, càrrec que ja havia exercit el seu avi patern Antoni d'Alós i de Rius. En 1828, a causa d'un conflicte deu renunciar a aquest càrrec i en 1830 serà nomenat conseller del Suprem de la Guerra i després sotsdirector de la junta superior del Montepío Militar i de la cavalleria del regne.

Va rebre nombrosos títols, condecoracions i dignitats. Va ser cavaller de l'Orde de Sant Jaume, cavaller de justícia de l'Orde de Malta, cavaller gran creu de l'Orde de Sant Hermenegild, i va ser condecorat amb la Creu Llorejada de Sant Ferran de Tercera Classe i la creu de la Batalla de Talavera. Va ser benemèrit de la Real Maestranza de Caballería de Sevilla, soci de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona i Gentilhome de cambra de Sa Majestat Siciliana (1802).

Es va casar amb María Luisa de Haro y Haro. Va tenir alguns fills, entre ells Antonio de Alós y López de Haro, I marquès d'Haro i vescomte de Bellver.[3]

ReferènciesModifica

  1. Mata, Francisco de. Necrología del Excmo. Sr. D. José María de Alós y de Mora, marqués de Alós, falleció en Madrid el 17 de junio de 1844. Madrid: Imprenta de D. Agustín Espinosa y Comp., [1844?] [Consulta: 22 abril 2012]. [Enllaç no actiu]
  2. Bover de Rosselló, Joaquín María; Ramón Medel. Varones ilustres de Mallorca (en castellano). Palma: Imprenta de Pedro José Gelabert, 1847, p. 38-48 [Consulta: 17 març 2013]. 
  3. Alós y Merry del Val, Fernando de. La nobleza en el Estamento de Próceres, 1834-1836: discurso leído el día 14 de junio de 2000 en la recepción pública del Ilmo. Sr. D. Fernando de Alós y Merry del Val y contestación por el Ilmo. Sr. D. José Luis Sampedro Escolar. Madrid: Real Academia Matritense, 2000 [Consulta: 23 abril 2012]. 

Enllaços externsModifica