Joseph von Eichendorff

El baró Joseph Karl Benedikt von Eichendorff (Schloss Lubowitz, 10 de març de 1788 - Nysa (Polònia), 26 de novembre de 1857) fou un poeta i novel·lista alemany.

Infotaula de personabaró modifica
Joseph von Eichendorff
Eichendorff.jpg
modifica
Biografia
Naixement10 març 1788 modifica
Castle Lubowitz (en) Tradueix modifica
Mort26 novembre 1857 modifica (69 anys)
Nysa (Polònia) modifica
Dades personals
Grup ètnicAlemanys modifica
ReligióEsglésia Catòlica Romana modifica
FormacióUniversitat de Halle
Universitat de Viena
Universitat de Heidelberg modifica
Activitat
OcupacióEscriptor, poeta, traductor, dramaturg, diarista, poeta advocat i novel·lista modifica
MovimentRomanticisme modifica
Altres
TítolBaró modifica
FamíliaEichendorff (en) Tradueix modifica
CònjugeAloysia von Eichendorff (en) Tradueix (1815–1855) modifica
FillsHermann Eichendorff (en) Tradueix modifica
ParesAdolph von Eichendorff (en) Tradueix modificaKaroline von Eichendorff (en) Tradueix modifica
GermansWilhelm Eichendorff (en) Tradueix i Luise Eichendorff (en) Tradueix modifica
ParentsKarl Eichendorff (en) Tradueix ()
Hartwig von Eichendorff () modifica
Premis
Signatura
Eichendorff Signature.gif modifica

IMDB: nm0902218 Musicbrainz: f43f70ba-6452-48cf-8a3f-ac08180ad665 Discogs: 581291 IMSLP: Category:Eichendorff,_Joseph_von Allmusic: mn0001710542 Modifica els identificadors a Wikidata

VidaModifica

Eichendorff va néixer a Schloss Lubowitz, prop de Racibórz, a Silèsia. Els seus pares eren el baró Adolf von Eichendorf, un oficial prussià, i la baronessa Karoline von Kloche, de família aristocràtica catòlica. De 1793 a 1801, estudià a casa amb el seu germà Wilhelm. L'octubre de 1801, els dos germans varen ser enviats a l'institut catòlic de Breslau en règim d'internat al convent Saint-Joseph, fins al 1804. Després Joseph von Eichendorff marxa a estudiar dret a la universitat de Halle (1805-1806) i de Heidelberg (1807-1808), on troba el poeta Isidorus Orientalis, que tindrà una gran influència sobre ell i sobre la seva obra. El 1808, emprengué un viatge d'estudis a través d'Europa, visitant París i Viena. El 1809, tornà a Lubowitz per ajudar el seu pare en l'administració dels béns de la família.

A l'hivern de 1809-1810, Eichendorff s'instal·là a Berlín, on troba Johann Gottlieb Fichte, Achim von Arnim, Clemens Brentano, i Heinrich von Kleist. Acaba els seus estudis a Viena el 1810-1812. De 1813 a 1815, combat a les guerres d'alliberament. El 1816, va entrar a l'administració prussiana, com a intern a Breslau. El 1817, va tenir una filla, batejada Thérèse.

 
Memorial en homenatge a Eichendorff

Es fa conseller de l'escola i de l'església catòlica de Gdańsk el 1821, després Oberpräsidialrat a Kaliningrad el 1824. El 1831, s'instal·là amb la seva família a Berlín, on treballa per a diversos ministeris. El 1841, és nomenat conseller secret del govern. El 1844, dimiteix, en resposta a divergències d'opinió sobre els mètodes d'interrogatori, i es retira amb la seva dona Louise, la seva filla Thérèse i l'oficial prussià Louis von Besserer-Dahlfingen. Per a escapar dels perills de la revolució, va viatjar a Dresden i Köthen el 1849. Allà, el 1854, la seva filla va adquirir la casa del Major Nicolaus Joseph von Holly-Ponienczecz. Eichendorff va tornar a Köthen l'abril de 1855 i roman en aquesta casa fins a octubre. De 1856 a 1857, és l'amfitrió, a Breslau, de Heinrich Förster, a la seva residència d'estiu de Schloss Johannisberg.

Eichendorff va morir el 26 de novembre de 1857a Nysa, en Alta Silèsia.


 
Casa de Köthen on Eichendorff s'allotjà d'abril a octubre de 1855

Successor de Clemens Brentano, va escriure un poema sobre la Lorelei: pressentiment i actualitat, contribuint així a fixar aquest mite en la història por la que se la considera molt antiga.

El 1956, el Cercle de Wangen, i el museu Eichendorff de Wangen Im Allgäu, varen crear el premi de literatura Eichendorff. Fundada el 1931, la Societat Eichendorff es dedica a l'estudi de la vida, de l'obra i de la influència de Joseph von Eichendorff. De 1935 a 1943, es va concedir un premi anomenat Joseph Freiherr von Eichendorff .

La seva obra mestraModifica

Escenes de la vida d'un quasi res és una novel·la típica del romanticisme, el viatge i l'amor són els seus principals assumptes. El protagonista marxa del molí del seu pare i es fa jardiner en un castell vienès, on s'enamora d'una suposada filla del duc. Com que és inaccessible per a ell, marxa cap a Itàlia, però torna llavors a Viena, on acaba descobrint que ha confós la jove dona que estima amb la filla del duc, que la que estima ha estat just adoptada pel duc i que res no s'oposa al seu casament.

Obres principalsModifica

Vegeu texts en català sobre Joseph von Eichendorff a Viquitexts, la biblioteca lliure.
  • Die Zauberei im Herbst, 1808
  • Contes de fades i sagues d'Alta Silèsia (Oberschlesische Märchen und Sagen), 1808-1810
  • Ahnung und Gegenwart, 1815
  • L'Estàtua de marbre (Das Marmorbild), 1819
  • Escenes de la vida d'un quasi res (Aus dem Leben eines Taugenichts), 1826
  • Dichter und ihre Gesellen, 1833
  • Viel Lärmen um nichts, 1833
  • Auch ich war in Arkadien, 1834 (ou 1838)
  • Die Meerfahrt, 1835
  • Das Schloss Dürande, 1837.
  • Die Entführung, 1839
  • Die Glücksritter, 1841
  • Libertas und ihre Freier

Relacions externesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joseph von Eichendorff