Obre el menú principal

Josip Plemelj

matemàtic eslovè

Josip Plemelj (Bled, 11 de desembre de 1873 Ljubljana, 22 de maig de 1967) va ser un matemàtic eslovè.

Infotaula de personaJosip Plemelj
Josip Plemelj 1920s.jpg
Biografia
Naixement 11 desembre 1873
Bled
Mort 22 maig 1967 (93 anys)
Ljubljana
Lloc d'enterrament Cementiri Central de Žale, Sect. 68A, Row 4, Grave 5 46° 04′ 16″ N, 14° 31′ 55″ E / 46.071111111111°N,14.531944444444°E / 46.071111111111; 14.531944444444
Formació Universitat de Göttingen (1900–1901)
Universitat Frederic Guillem de Berlín (1899–1900)
Universitat de Viena (1894–1898)
Activitat
Tesi doctoral Über lineare homogene Differentialgleichungen mit eindeutigen periodischen Koeffizienten (1898)
Director de tesi Gustav von Escherich
Camp de treball Matemàtiques
Ocupació Matemàtic i professor d'universitat
Ocupador Universitat de Ljubljana (1919–1957)
Universitat de Txernivtsí (1907–1917)
Universitat Tècnica de Viena (1906–1907)
Universitat de Viena (1902–1906)
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoral Anton Vakselj i Ivan Vidav
Família
Pares Urban Plemelj i Marija Mrak
Premis

Find a Grave: 187318220
Modifica les dades a Wikidata

Vida i obraModifica

El pare de Plemelj, que era el fuster del poble i tenia unes poques terres, va morir quan ell només tenia una any, deixant la família en difícils circumstàncies. Tot i així, veient el seu talent, la mare va ser capaç d'enviar-lo a estudiar a Ljubljana on va fer els estudis secundaris entre 1886 i 1894. Aquest any es va matricular a la universitat de Viena en la qual es va doctorar el 1898 ama una tesi sobre equacions diferencials. Els dos cursos següents els va passar, ampliant estudis, a les universitats de Berlín i de Göttingen.[1]

El 1902 va iniciar la carrera docent a la universitat de Viena de la qual va passar com professor assistent el 1906 a la universitat Tècnica de Viena, en la qual només hi va estar un curs. El 1907 va ser nomenat professor titular de la universitat de Cernovice (actual Txernivtsí a Ucraïna) on va romandre fins la Primera Guerra Mundial durant els que probablement van ser els anys més productius de la seva carrera.[2]

El 1919, en fundar-se la universitat de Ljubljana, en va ser nomenat professor i primer rector de la institució. I va romandre fins la seva jubilació el 1957.[3]

Plemelj és recordat sobre tot per haver fet aportacions importants a la resolució del Vint-i-unè problema de Hilbert,[4] mitjançant la avui coneguda com fórmula de Sokhotski-Plemelj. Tot i que el matemàtic rus Andrei Bolibrukh va descobrir un contraexemple el 1989, Plemelj va morir creient que havia resolt el problema totalment.

ReferènciesModifica

  1. Yandell, 2001, p. 366.
  2. Suhadolc, 2010, p. 53.
  3. Chang, 2011, p. 320.
  4. Yandell, 2001, p. 367.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josip Plemelj