Juan Antonio Monet del Barrio

militar espanyol

Juan Antonio Monet del Barrio (Vigo, 1782 - Madrid, 3 d'abril de 1837) fou un militar i polític gallec, ministre de guerra cap al final del regnat de Ferran VII d'Espanya.

Infotaula de personaJuan Antonio Monet del Barrio
Biografia
Naixement1782 Modifica el valor a Wikidata
Vigo (Pontevedra) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 abril 1837 Modifica el valor a Wikidata (54/55 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Royal Greater Coat of Arms of Spain (1761-1868 and 1874-1931) Version with Golden Fleece and Order of Charles III Collars.svg Capità general de Mallorca
1833 – 1833
← José Aymerich de VarasRamon Despuig i Safortesa →
Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de Guerra
1r octubre 1832 – 14 desembre 1832
← Miguel Ibarrola GonzálezJosé Raúl Tijerina de la Santa Cruz →
Virrei del Perú
29 gener 1821 – valor desconegut
← Joaquin de la PezuelaJosé de la Serna → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatEspanya Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra del Francès i batalla de Bailèn Modifica el valor a Wikidata
Premis

BiografiaModifica

En 1793 va ingressar amb només 11 anys a les forces armades del seu país. Va combatre a Àfrica i en la Guerra del francès, participant en més de 20 batalles i ferit en dues ocasions, greument la batalla de Bailén. Al maig de 1816 va ser destinat a Amèrica. Va salpar de Cadis i va arribar a Lima tres mesos després. Es va veure involucrat en nombroses operacions i hagué de creuar la Serralada dels Andes en 24 ocasions. Vidu, en 1819 va casar a Lima amb María Urionaegoena y Cajigas Ulloa.[1]

Va ser dels escassos oficials que no van prendre part en el Pronunciament d'Aznapuquio que el 29 de gener de 1821 va deposar Joaquín de la Pezuela del comandament del Virregnat del Perú i el seu reemplaçament pel general José de la Serna. Al costat del capità de fragata Simón Londoño i els coronels Marquès de Casares i Juan Lóriga, va acompanyar Pezuela en la seva sortida de palau.

Va participar de les batalles d'Ica, Torata, Moquegua i Junín. En 1823 va obtenir el grau de Mariscal de Camp. Els primers dies de març de 1824 el Monet va ocupar Lima i El Callao, però a la fi del mateix mes es va retirar a la serra. També va participar en la batalla d'Ayacucho, en la que fou ferit en el canell.[2]

En 1825 va tornar a Espanya. El 28 de setembre de 1827 fou enviat sota les ordres de Charles d'Espagnac a Catalunya per combatre els apostòlics, reialistes extrems que consideraven que Ferran VII d'Espanya estava condicionat pels liberals, en la Guerra dels Malcontents. Malgrat l'indult, molts dels seus dirigents van ser executats per Carles, qui seria nomenat capità general de Catalunya i passaria a la posteritat amb el sobrenom de l'assassí de Catalunya.

En 1828 va rebre el nomenament de Cavaller Gran Creu de l'orde de Sant Hermenegild i en 1829 era general de granaders de la Guàrdia. En 1831 va rebre el nomenament de Cavaller Gran Creu de l'Orde de Sant Ferran i exercia com a Comandant General del Camp de Gibraltar, on fou responsable de la repressió de revolucionaris liberals que van desembarcar en les seves costes en el mes de desembre al comandament de Torrijos. A l'octubre de 1832, encara al capdavant d'aquest càrrec, va ser nomenat Ministre de Guerra en el gabinet de Francisco Cea Bermúdez, càrrec que va exercir fins a la seva renúncia el 14 de desembre d'aquest any, en què va ser reemplaçat per Francisco Fernández del Pino. Posteriorment fou nomenat capità general de Castella la Nova i després de les Illes Balears.[3]

Va morir a Madrid el 3 d'abril de 1837.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Miguel Ibarrola González
Ministre de Guerra
 

(octubre-desembre) 1832
Succeït per:
José Raúl Tijerina de la Santa Cruz