Obre el menú principal

Juan Casimiro de Sangenís Corrià (Lleida, 7 de setembre de 1919 - 2001) fou un farmacèutic i polític català que va desenvolupar càrrecs importants durant els darrers anys del franquisme.

Infotaula de personaJuan Casimiro de Sangenís Corrià
Biografia
Naixement 7 de setembre de 1919
Lleida
Mort 2001
Lleida
COA Spain 1945 1977.svg  Procurador en Corts
4 d’abril de 1967 – 30 d’abril de 1977
Escudo de Lérida.svg  Paer en cap de Lleida
1974 – 1976
Escut de la província de Lleida.svg  President de la Diputació de Lleida
1974 – 1979
Activitat
Ocupació Farmacèutic
Modifica les dades a Wikidata

Era fill del diputat carlí Casimir de Sangenís i Bertrand, afusellat sense formació de causa a Lleida poc després del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 que va iniciar la guerra civil espanyola. Els fets el van sorprendre a Barcelona i va decidir fugir a Andorra i d'allà a Irun, on es va enrolar a la IV Brigada de Navarra i es va afiliar a FE de las JONS. Participà en l'ofensiva de Catalunya. En acabar la guerra es va llicenciar en farmàcia a la Universitat de Barcelona i en 1948 es va establir novament a Lleida. Fou nomenat diputat provincial, conseller provincial del Movimiento, el 1966 fou president de la Junta Provincial de Fomento Pecuario i de la Cámara Sindical Agraria. En 1967 fou nomenat Paer en cap de Lleida,[1] càrrec que va ocupar fins 1974, alhora que era nomenat procurador en Corts.[2] Quan deixà la paeria fou nomenat president de la Diputació de Lleida, càrrec que va ocupar fins a les eleccions municipals espanyoles de 1979.

En 1977 es va unir a Concòrdia Catalana de Joan Antoni Samaranch i Torelló, però ja no va ocupar cap càrrec públic. Tot i que no va renegar mai del franquisme,[3] acabà defensant el traspàs de les competències de les diputacions catalanes a la Generalitat provisional presidida per Josep Tarradellas i Joan.[4] Va tenir una avinguda dedicada a Lleida fins que va canviar de nom en 2017.[5]

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica